Sintaxi complexa: repàs i perfeccionament

Introducció

A 4t d'ESO cal dominar l'anàlisi de les oracions compostes, és a dir, les que tenen més d'un verb conjugat i, per tant, més d'una predicació. Saber com s'uneixen les oracions et permet entendre textos complexos i, sobretot, escriure frases més riques i ben construïdes. En aquest tema repassarem la juxtaposició, la coordinació i la subordinació, i perfeccionarem l'ús dels pronoms relatius, una de les fonts d'errors més freqüents.

Explicació

1. Oració simple i oració composta

L'oració simple té un sol verb conjugat: La Núria llegeix una novel·la. L'oració composta en té dos o més: La Núria llegeix una novel·la i el seu germà estudia. Les oracions que formen una oració composta es poden relacionar de tres maneres.

2. Juxtaposició

Les oracions s'uneixen sense cap nexe, només amb un signe de puntuació (coma, punt i coma o dos punts): Plovia molt; vam quedar-nos a casa.

3. Coordinació

Les oracions tenen el mateix nivell sintàctic i s'uneixen amb una conjunció coordinant:

• Copulatives (suma): i, ni. Va arribar i va seure.
• Disjuntives (alternativa): o, o bé. Vens amb nosaltres o et quedes?
• Adversatives (oposició): però, sinó, en canvi. Ho volia comprar, però no tenia diners.
• Distributives: ara... ara, l'un... l'altre. Ara riu, ara plora.
• Consecutives o il·latives: per tant, doncs, així doncs. Ha estudiat molt; per tant, aprovarà.
• Explicatives: és a dir, o sigui. És ambidextre, és a dir, escriu amb totes dues mans.

4. Subordinació

Una oració (la subordinada) depèn d'una altra (la principal) i hi fa una funció sintàctica. N'hi ha de tres tipus:

• Substantives: fan la funció d'un nom (subjecte, complement directe, complement de règim, atribut...). Solen començar amb que o si, o tenen un infinitiu. Em va dir que vindria (CD). M'agrada que facis esport (subjecte).
• Adjectives o de relatiu: complementen un nom (l'antecedent), com un adjectiu. Poden ser especificatives, sense comes, que restringeixen el significat (Els alumnes que estaven cansats van sortir: només sortiren els cansats), o explicatives, entre comes, que hi afegeixen informació (Els alumnes, que estaven cansats, van sortir: tots estaven cansats i tots van sortir).
• Adverbials: expressen temps (quan), lloc (on), manera (com), causa (perquè, ja que), finalitat (per tal que, perquè + subjuntiu), condició (si), concessió (encara que, tot i que), conseqüència (tan... que) o comparació (més... que).

5. Els pronoms relatius: ús correcte

• Que (àton): quan el relatiu fa de subjecte o de complement directe. El llibre que llegeixo.
• Preposició + què (per a coses) o preposició + qui (per a persones): El tema de què parlàvem; la noia amb qui surto.
• El qual, la qual, els quals, les quals: equivalen als anteriors i són útils en registre formal: el tema del qual parlàvem.
• On: per a llocs. El poble on vaig néixer.

Errors freqüents que cal evitar: *el tema que et parlava (falta la preposició) → el tema de què et parlava; *la casa en la que visc → la casa en què visc o la casa en la qual visc; *l'amic que li vaig deixar la bici → l'amic a qui vaig deixar la bici.

Exemple resolt

Analitza: «Quan vam arribar a casa, vam veure que la porta que havíem tancat estava oberta.»

Pas 1. Verbs conjugats: vam arribar, vam veure, havíem tancat, estava. Són quatre, per tant hi ha quatre oracions.

Pas 2. Oració principal: vam veure (subjecte el·líptic: nosaltres).

Pas 3. Subordinades:

• Quan vam arribar a casa: subordinada adverbial de temps (CC de temps de vam veure).
• que la porta que havíem tancat estava oberta: subordinada substantiva que fa de complement directe de vam veure.
• que havíem tancat: subordinada adjectiva especificativa; l'antecedent és la porta i el relatiu que fa de complement directe de havíem tancat.

Conclusió: és una oració composta per subordinació, amb una subordinada adjectiva inserida dins d'una substantiva.

Exercicis