Poesia, teatre i assaig contemporanis

Poesia, teatre i assaig contemporanis

Introducció

A partir dels anys seixanta i, sobretot, després del final de la dictadura franquista (1975), la literatura catalana viu una gran renovació. Apareixen noves veus que parlen de la vida quotidiana, del cos, de la identitat, de la dona, de la ciutat i del país, i ho fan amb llenguatges molt diversos. En aquesta lliçó farem un recorregut per tres gèneres: la poesia, el teatre i l'assaig.

No es tracta d'aprendre una llista de noms, sinó de conèixer alguns autors imprescindibles i saber reconèixer què aporta cadascun.

Explicació

1. La poesia

• Gabriel Ferrater (Reus, 1922 – Sant Cugat, 1972): amb Les dones i els dies (1968), recull de tota la seva obra poètica, va introduir una poesia de to conversacional, irònica i intel·ligent, centrada en l'amor, el temps i la vida quotidiana. Ha influït molt en els poetes posteriors.
• Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993): el gran poeta valencià del segle XX. Al Llibre de meravelles (1971) combina l'experiència personal, l'erotisme i la memòria col·lectiva del poble valencià, amb un llenguatge directe i molt viu.
• Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003): un dels poetes més llegits, que parla del treball (La fàbrica), de la malaltia i de l'amor amb un llenguatge senzill i proper; Estimada Marta (1978) és un dels seus llibres més coneguts.
• Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, 1952 – Barcelona, 1998): veu fonamental de la poesia feminista. Al seu primer llibre, Cau de llunes (1977), hi ha el poema «Divisa»: «A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.»

2. El teatre

Als anys seixanta i setanta neix un teatre independent molt creatiu, amb companyies com Els Joglars, Comediants, Dagoll Dagom o La Fura dels Baus, que donen molta importància al cos, la música, la imatge i l'humor. Pel que fa als dramaturgs:

• Josep Maria Benet i Jornet: autor d'obres com Revolta de bruixes i E. R.; també va escriure sèries de televisió molt populars.
• Rodolf Sirera: dramaturg valencià, autor d'El verí del teatre, sobre els límits entre la ficció i la realitat.
• Sergi Belbel: autor de Després de la pluja, comèdia sobre un grup de fumadors al terrat d'una oficina.
• Jordi Galceran: El mètode Grönholm (2003), sobre una cruel entrevista de feina, s'ha representat en desenes de països.

3. L'assaig

L'assaig és un text en prosa en què l'autor reflexiona de manera personal i argumentada sobre un tema. El gran assagista català contemporani és Joan Fuster (Sueca, 1922 – 1992). A Nosaltres, els valencians (1962) analitza la història i la identitat del País Valencià, i al Diccionari per a ociosos (1964) reflexiona sobre temes diversos, ordenats alfabèticament, amb un estil irònic i escèptic. També cal recordar Josep Pla, amb El quadern gris, un dietari on barreja records, opinions i observacions amb una prosa molt precisa.

Exemples

Exemple 1. Comentar uns versos. «A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida.»

Resolució: la poeta, Maria-Mercè Marçal, enumera tres condicions que socialment eren desavantatges (ser dona, ser pobra, pertànyer a un poble sense estat) i les presenta com a «dons» que agraeix. És una paradoxa: allò que oprimeix es converteix en orgull i en motiu de rebel·lia. Hi trobem el compromís feminista, social i nacional de l'autora.

Exemple 2. Reconèixer el gènere. «Un text en prosa on l'autor dona la seva opinió personal sobre la tolerància, amb exemples i ironia, sense una història ni personatges.»

Resolució: és un assaig. No és narrativa (no hi ha trama), ni poesia, ni teatre (no hi ha diàleg per representar).

Exemple 3. Relacionar obra i autor. Una obra de teatre de 2003 on uns candidats a una feina se sotmeten a proves cada cop més humiliants.

Resolució: El mètode Grönholm, de Jordi Galceran.

Exemple 4. Comparar dos estils poètics. Un poema parla, amb to de conversa i una mica d'ironia, d'una tarda amb la persona estimada; un altre denuncia amb ràbia la situació de les dones i del país. A quin dels autors estudiats s'acosta més cadascun?

Resolució: el primer recorda Gabriel Ferrater (to conversacional, ironia, vida quotidiana); el segon, Maria-Mercè Marçal (compromís feminista i nacional). Tots dos són poesia contemporània, però amb intencions molt diferents.

Exercicis