Cada dia rebem centenars de missatges que volen influir en el que pensem, en el que comprem o en el que votem: anuncis a les xarxes, discursos de polítics, titulars de diaris, vídeos d'influenciadors. Analitzar el discurs vol dir aprendre a llegir aquests missatges amb ulls crítics: descobrir qui parla, què vol aconseguir i quins recursos fa servir per convèncer-nos.
En aquesta lliçó estudiarem els recursos de persuasió més habituals en la publicitat, en el discurs polític i en els mitjans de comunicació, i aprendrem a detectar les fal·làcies, que són raonaments que semblen vàlids però no ho són.
Ja el filòsof grec Aristòtil va distingir tres maneres de convèncer:
En publicitat predomina la funció apel·lativa o conativa del llenguatge: el missatge s'adreça directament al receptor per provocar-hi una reacció. Recursos freqüents: l'imperatiu i la segona persona («Descobreix», «Tu t'ho mereixes»), l'eslògan curt i fàcil de recordar, la rima i el joc de paraules, la hipèrbole («el millor del món»), les paraules positives (natural, nou, exclusiu) i la relació entre text i imatge.
Busca l'adhesió dels ciutadans. Hi trobem el nosaltres inclusiu («junts ho aconseguirem»), les repeticions i enumeracions per donar ritme, les preguntes retòriques, les metàfores («remar tots en la mateixa direcció») i els eufemismes, que suavitzen la realitat («ajust pressupostari» en lloc de «retallada»).
Cal distingir els gèneres informatius (notícia, reportatge), que haurien de ser objectius, dels gèneres d'opinió (article, editorial, columna), on l'autor dona el seu punt de vista. La notícia segueix l'estructura de piràmide invertida: el més important primer, i respon les preguntes bàsiques: què, qui, quan, on, com i per què. Però també una notícia pot orientar l'opinió del lector segons quins fets tria, quines paraules fa servir al titular o quina foto hi posa.
Exemple 1. Analitzar un anunci. «Refresca't amb Glacera. Natural com la muntanya, fresca com tu.»
Resolució: hi ha imperatiu i segona persona («Refresca't», «tu»): funció apel·lativa. Hi ha una comparació doble amb estructura paral·lela («natural com..., fresca com...») i paraules de connotació positiva (natural, fresca). Apel·la sobretot al pathos: vol que associem el producte amb la natura i amb la joventut del receptor.
Exemple 2. Detectar una fal·làcia. «No podem fer cas de la proposta de la regidora sobre el carril bici, perquè ella ni tan sols té cotxe.»
Resolució: no es discuteix la proposta, sinó una característica de la persona. És una fal·làcia d'atac personal.
Exemple 3. Comparar titulars. Titular A: «El govern aprova la reforma de l'horari escolar.» Titular B: «El govern imposa la polèmica reforma de l'horari escolar.»
Resolució: el fet és el mateix, però B fa servir el verb «imposa» i l'adjectiu «polèmica», que transmeten una valoració negativa. A és més neutre i informatiu; B ja orienta l'opinió del lector.
Exemple 4. Analitzar un fragment de discurs polític. «Volem un barri net? Volem un barri segur? Volem un barri amb futur? Doncs junts, veïns i veïnes, ho farem possible.»
Resolució: hi ha tres preguntes retòriques (no esperen resposta, perquè la resposta és evident) amb la mateixa estructura repetida (anàfora de «Volem un barri»), que donen ritme i fan fàcil recordar el missatge. El «junts» i la primera persona del plural («farem») creen un nosaltres inclusiu: l'orador es presenta com un més del grup. Predomina el pathos, perquè apel·la als desitjos i a l'orgull col·lectiu, però no dona cap dada ni cap proposta concreta (no hi ha logos). Un oient crític es preguntaria: com ho faran, exactament?
«O aproves aquesta llei o estàs en contra del progrés.» Quina fal·làcia conté aquesta frase?
Quina funció del llenguatge predomina en un anunci publicitari?
Un polític diu «ajust pressupostari» en lloc de «retallada». Quin recurs fa servir?
Quin d'aquests textos periodístics pertany a un gènere d'opinió?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Llengua Catalana i Literatura - 4t ESO?
Crear cuenta gratis