Correcció, edició i publicació

Correcció, edició i publicació

Introducció

Un text no està acabat quan hi posem l'últim punt. Abans que arribi als lectors, sigui un treball de classe, un article de la revista de l'institut o una entrada de blog, cal revisar-lo, corregir-lo, donar-li una bona presentació i decidir com i on es publica. Els escriptors professionals, els periodistes i les editorials dediquen molt de temps a aquestes fases.

En aquesta lliçó aprendrem què es revisa en cada moment, quines són les convencions tipogràfiques bàsiques en català i què cal tenir en compte quan publiquem un text.

Explicació

1. El procés d'escriptura

Escriure té tres fases: planificació (pensar què volem dir, a qui i com ho organitzarem), textualització (redactar l'esborrany) i revisió. La revisió no és un pas final ràpid: sovint obliga a tornar enrere i reescriure.

2. Què revisem

• Adequació: el registre i el to són apropiats per al lector i la situació?
• Coherència: les idees estan ben ordenades? Hi ha informació que sobra o que falta?
• Cohesió: els connectors, els pronoms i la puntuació lliguen bé les frases?
• Correcció: ortografia, morfologia, sintaxi i lèxic.

En el món editorial es distingeix la correcció d'estil (millorar la claredat, eliminar repeticions, revisar el lèxic) de la correcció ortotipogràfica (faltes, majúscules, signes de puntuació, cursives, espais). Un truc útil: deixar reposar el text un temps i rellegir-lo en veu alta.

3. Convencions tipogràfiques bàsiques

• Cursiva: per als títols de llibres, pel·lícules, revistes i obres d'art (La plaça del Diamant) i per a les paraules d'altres llengües no adaptades.
• Cometes: per als títols de parts d'una obra (un poema, un capítol, un article) i per a les citacions literals. En català es recomana aquest ordre: primer les baixes « », dins d'aquestes les altes “ ” i dins d'aquestes les simples ‘ ’.
• Majúscules: a l'inici de frase i en els noms propis. Els noms dels dies, els mesos, les llengües i els gentilicis van en minúscula: dilluns, març, català, francès.
• Abreviatures: porten punt (pàg., p. ex., etc.); els símbols no (km, kg, h).
• Coherència formal: un sol tipus de lletra per al cos del text, títols destacats sempre de la mateixa manera, pàgines numerades i marges suficients.

4. L'edició i la publicació

Editar és preparar el text per a la seva difusió: triar el format (paper o digital), maquetar-lo, afegir-hi imatges amb peu de foto i revisar les proves finals. Publicar és fer-lo arribar al públic: una revista escolar, un blog, una xarxa social o un llibre. Quan publiquem, hem de respectar els drets d'autor: no podem fer servir textos ni imatges d'altres sense permís o sense que la llicència ho permeti. Les llicències Creative Commons indiquen quins usos autoritza l'autor (per exemple, citar-lo sempre o no fer-ne un ús comercial). Els llibres publicats tenen un ISBN, un número que els identifica internacionalment.

Exemples

Exemple 1. Correcció ortotipogràfica. *«El Dilluns 3 de Març vam llegir el poema “Assaig de càntic en el temple” del llibre «El caminant i el mur», d'Espriu.»

Resolució: «El dilluns 3 de març vam llegir el poema «Assaig de càntic en el temple» del llibre El caminant i el mur, d'Espriu.» Dies i mesos en minúscula; el títol del poema, entre cometes baixes; el títol del llibre, en cursiva.

Exemple 2. Correcció d'estil. *«L'excursió va ser molt bonica i vam veure coses molt bonics i el dinar també va ser molt bo.»

Resolució: «L'excursió va ser fantàstica: vam veure paisatges impressionants i, a més, vam dinar molt bé.» Hem corregit la concordança (*coses bonics), hem eliminat la repetició de «molt» i «bonic» i hem substituït el lèxic genèric («coses») per paraules més precises.

Exemple 3. Drets d'autor. Volem posar una foto trobada a internet a la revista de l'institut. Què hem de fer?

Resolució: comprovar la llicència. Si és Creative Commons i permet la reutilització, la fem servir citant l'autor tal com demana la llicència; si no en té o és de drets reservats, cal demanar permís o fer servir una altra imatge.

Exercicis