El català és la llengua pròpia d'un territori que inclou Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent, la Catalunya del Nord, l'Alguer (a Sardenya) i el Carxe (a Múrcia). Segons diverses estimacions, el parlen uns deu milions de persones i l'entenen encara més. És una llengua amb literatura, mitjans de comunicació i presència a internet, però també una llengua que conviu amb altres de molt més poderoses.
En aquesta lliçó, que tanca el curs, reflexionarem sobre el futur del català a partir de tres paraules clau: normalització, educació i tecnologia. L'objectiu és que pugueu escriure un assaig argumentat sobre aquest tema.
Els sociolingüistes valencians Lluís V. Aracil i Rafael Lluís Ninyoles van explicar als anys seixanta que, quan dues llengües conviuen en desigualtat, només hi ha dos camins: o la llengua dominada es substitueix per la dominant, o es normalitza, és a dir, torna a ser usada amb normalitat en tots els àmbits (escola, administració, comerç, cultura, mitjans). Hi ha dos aspectes:
L'escola és clau perquè garanteix que tots els infants, parlin la llengua que parlin a casa, acabin coneixent el català. A Catalunya es va aplicar el model d'immersió lingüística, en què el català és la llengua vehicular de l'ensenyament; a altres territoris s'han aplicat models diferents. Ara bé, conèixer una llengua no vol dir usar-la: moltes enquestes mostren que el nombre de persones que entenen el català ha crescut molt, però l'ús habitual entre els joves no augmenta al mateix ritme. Aquest és un dels grans reptes.
Una llengua que no és present en el món digital té difícil el futur. El català ha fet passos importants:
Els reptes actuals són les plataformes audiovisuals (sèries, videojocs, xarxes), on el català encara té una presència petita, i el costum de canviar al castellà davant de qualsevol persona que no sembla catalanoparlant.
Un assaig és un text argumentatiu en què l'autor exposa la seva opinió de manera personal i raonada. Estructura: introducció amb la tesi (la teva opinió principal), cos amb arguments (dades, exemples, experiències, citacions) i contraarguments rebatuts, i conclusió que reforça la tesi. Fes servir connectors com en primer lloc, a més, tanmateix, per tant, en conclusió.
Exemple 1. Formular una tesi. Tema: «El futur del català depèn dels joves.»
Resolució: una tesi clara podria ser: «El futur del català no depèn només de les lleis, sinó sobretot que els joves el facin servir a les xarxes, a l'oci i amb els amics.» Expressa una opinió i es pot defensar amb arguments.
Exemple 2. Rebatre un contraargument. Contraargument: «Si tothom entén el castellà, no cal parlar català.»
Resolució: «És cert que la majoria entén el castellà; tanmateix, una llengua no serveix només per entendre's: és també patrimoni, identitat i manera de veure el món. Perdre-la empobriria tothom.» Fem servir el connector tanmateix per introduir la rèplica.
Exemple 3. Distingir els conceptes. L'IEC publica la nova Gramàtica de la llengua catalana; un ajuntament decideix que tots els rètols municipals siguin en català. Quin és cada fenomen?
Resolució: la gramàtica és normativització (fixa la norma); els rètols són normalització (n'estenen l'ús social).
Quina diferència hi ha entre normativització i normalització?
En quin d'aquests territoris el català és l'única llengua oficial de l'Estat?
Què va significar el domini .cat, aprovat el 2005?
En un assaig, quina part conté la tesi?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Llengua Catalana i Literatura - 4t ESO?
Crear cuenta gratis