Història social del català: persecucions i renaixements

Història social del català: persecucions i renaixements

Introducció

La història del català no és només la història d'una llengua: és la història de les persones que l'han parlada, de les lleis que l'han protegida o prohibida i dels moviments que l'han fet renéixer. Al llarg de més de mil anys, el català ha viscut moments d'esplendor, segles de decadència, prohibicions i recuperacions.

En aquesta lliçó recorrerem aquesta història social per entendre per què el català és avui com és i quins fets l'han marcat.

Explicació

1. Naixement i esplendor (segles VIII-XV)

El català és una llengua romànica: prové del llatí vulgar que es parlava als Pirineus orientals i a la costa mediterrània. Es va anar formant entre els segles VIII i X. El primer text literari conservat són les Homilies d'Organyà (finals del segle XII o inicis del XIII), uns sermons. Amb les conquestes de Jaume I, el català es va estendre a Mallorca (1229) i a València (1238). Ramon Llull (segle XIII) el va fer servir per a la filosofia i la ciència, i la Cancelleria Reial de la Corona d'Aragó el va convertir en una llengua administrativa de prestigi. El segle XV és el Segle d'Or, sobretot a València: Ausiàs March i Tirant lo Blanc (1490), de Joanot Martorell.

2. La Decadència (segles XVI-XVIII)

Des del segle XVI, la noblesa i els escriptors cultes adopten progressivament el castellà, i la producció literària culta en català disminueix molt, tot i que la llengua continua sent la del poble i manté una rica literatura popular.

3. Les persecucions polítiques

• 1659-1700: amb el Tractat dels Pirineus (1659), el Rosselló passa a França. El 1700, un edicte de Lluís XIV hi prohibeix el català en els documents oficials.
• 1707-1716: després de la Guerra de Successió (Barcelona cau l'11 de setembre de 1714), Felip V promulga els Decrets de Nova Planta (València 1707, Mallorca 1715, Catalunya 1716): s'eliminen les institucions pròpies i el castellà es converteix en la llengua de l'administració.
• 1768: la Reial Cèdula d'Aranjuez, de Carles III, imposa el castellà a l'ensenyament.
• 1923-1930: la dictadura de Primo de Rivera persegueix l'ús públic del català.
• 1939-1975: la dictadura franquista el prohibeix a l'escola, a l'administració i en la vida pública; durant anys gairebé no es poden publicar llibres en català.

4. Els renaixements

• La Renaixença (segle XIX): s'acostuma a fer començar el 1833 amb l'oda La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau. El 1859 es restauren els Jocs Florals, i autors com Jacint Verdaguer tornen a convertir el català en llengua literària de prestigi.
• La normativització: el 1907 es crea l'Institut d'Estudis Catalans. Pompeu Fabra hi elabora les Normes ortogràfiques (1913), la Gramàtica catalana (1918) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932). El mateix 1932, al País Valencià, se signen les Normes de Castelló, que adapten aquesta normativa.
• La Segona República (1931-1939): l'Estatut de 1932 fa el català cooficial a Catalunya.
• La resistència cultural durant el franquisme: publicacions clandestines, entitats com Òmnium Cultural (1961), la Nova Cançó (Els Setze Jutges, Raimon, Lluís Llach...).
• La recuperació democràtica: la Constitució de 1978 reconeix la cooficialitat de les llengües d'Espanya als seus territoris; els estatuts d'autonomia la concreten i arriben les lleis de normalització lingüística (a Catalunya, el 1983).

Exemples

Exemple 1. Ordenar fets cronològicament. Ordena: Normes ortogràfiques de l'IEC, Decrets de Nova Planta, Homilies d'Organyà, restauració dels Jocs Florals.

Resolució: Homilies d'Organyà (s. XII-XIII) → Decrets de Nova Planta (1707-1716) → Jocs Florals (1859) → Normes ortogràfiques (1913).

Exemple 2. Relacionar causa i conseqüència. Per què el català va deixar de ser la llengua de l'administració al segle XVIII?

Resolució: perquè, després de perdre la Guerra de Successió, els territoris de la Corona d'Aragó van patir els Decrets de Nova Planta, que van abolir les institucions pròpies i van imposar el castellà en l'administració.

Exemple 3. Distingir persecució i renaixement. Classifica: (a) Reial Cèdula d'Aranjuez; (b) creació de l'IEC; (c) Nova Cançó.

Resolució: (a) persecució, perquè imposa el castellà a l'escola; (b) i (c) formen part dels moviments de recuperació de la llengua.

Exercicis