Debat i argumentació de nivell expert

Debat i argumentació de nivell expert

Argumentar és defensar una opinió amb raons perquè un altre l'accepti o, almenys, la consideri raonable. En un debat aquesta habilitat es posa a prova davant d'un adversari que també argumenta i d'un públic que avalua. A 4t d'ESO ja no n'hi ha prou amb dir «jo crec que...»: cal saber construir una tesi clara, triar els arguments adequats, anticipar les objeccions, refutar-les i detectar els raonaments enganyosos.

L'estructura del text argumentatiu

• Tesi: la idea central que es defensa. Ha de ser concreta i discutible («Cal reduir l'ús del mòbil als centres educatius»).
• Cos argumentatiu: els arguments que donen suport a la tesi, ordenats de manera que el més fort tingui un lloc destacat (sovint al principi o al final).
• Contraarguments i refutació: les raons de la postura contrària i la resposta que s'hi dona.
• Conclusió: reprèn la tesi, sovint reforçada, i pot proposar una acció.

Segons on se situa la tesi, l'estructura pot ser deductiva (la tesi va al principi), inductiva (la tesi apareix al final, després dels arguments) o enquadrada (la tesi s'enuncia al principi i es repeteix al final).

Tipus d'arguments

• Dades i fets: xifres, estadístiques, fets comprovables. Són forts si la font és fiable i actual.
• Exemples: casos concrets que il·lustren la tesi.
• Autoritat: l'opinió d'un expert reconegut en la matèria de què es parla.
• Causa-conseqüència: es mostra que una acció provoca un efecte desitjable o indesitjable.
• Analogia: es compara la situació amb una altra de semblant.
• Valors i principis: s'apel·la a la justícia, la llibertat, la igualtat, la salut...
• Experiència personal: és propera i persuasiva, però feble com a prova, perquè un sol cas no permet generalitzar.

Les fal·làcies: arguments que semblen bons però no ho són

Un debatent expert sap identificar les fal·làcies de l'adversari i evitar les pròpies:

• Atac personal (ad hominem): es desqualifica la persona en lloc de respondre el que diu.
• Home de palla: es deforma la postura contrària per fer-la més fàcil d'atacar.
• Generalització precipitada: es treu una conclusió general a partir de pocs casos.
• Falsa disjuntiva: es presenten només dues opcions quan n'hi ha més.
• Apel·lació a la majoria (ad populum): «és cert perquè ho pensa molta gent».
• Falsa autoritat: es cita algú famós que no és expert en el tema.

Com funciona un debat formal

En un debat reglat hi ha un moderador, que presenta el tema, dona i retira la paraula i controla el temps, i dos equips: el que defensa la proposta (a favor) i el que s'hi oposa (en contra). L'ordre habitual és: exposició inicial de cada equip, torns de refutació, torn de preguntes creuades i conclusions. Al final, un jurat pot valorar la solidesa dels arguments, la qualitat de la refutació, l'expressió oral i el respecte a les normes.

Per refutar bé cal: (1) reformular amb fidelitat l'argument contrari («La companya afirma que...»), (2) assenyalar-ne la debilitat (dada antiga, generalització, fal·làcia...) i (3) aportar una prova o una raó millor.

Recursos lingüístics

• Connectors per afegir: a més, així mateix, també.
• Per oposar: però, tanmateix, no obstant això, en canvi.
• Per expressar causa: perquè, ja que, atès que; conseqüència: per tant, per consegüent, així doncs.
• Per concloure: en conclusió, en definitiva, en resum.
• Fórmules de cortesia: «Amb tot el respecte, discrepo de...», «Entenc el seu punt de vista, però...».

Exemples resolts

Exemple 1. Identificar el tipus d'argument. «Segons l'Organització Mundial de la Salut, els adolescents haurien de fer almenys una hora diària d'activitat física.» Es recolza en una institució experta en salut: és un argument d'autoritat. És vàlid perquè la font és competent en el tema.

Exemple 2. Detectar una fal·làcia. «No facis cas del que diu en Marc sobre el reciclatge: ni tan sols sap cuinar.» No es discuteix la idea sobre el reciclatge, sinó una característica de la persona que no hi té relació: és un atac personal.

Exemple 3. Construir una refutació. Argument contrari: «Els deures no serveixen de res: el meu cosí no en fa mai i treu bones notes.» Refutació: «El company basa la seva conclusió en un sol cas, el del seu cosí. Això és una generalització precipitada: per saber si els deures són útils caldria observar molts alumnes, no un de sol.»

Exercicis