Oracions compostes: coordinació i subordinació completa

Oracions compostes: coordinació i subordinació completa

Introducció

Una oració simple té un sol verb conjugat: «La Mar llegeix». Una oració composta en té dos o més, cadascun amb el seu subjecte i predicat: «La Mar llegeix i el seu germà escolta música». Cada part amb verb s'anomena proposició (o clàusula). Les proposicions es poden unir de tres maneres: per juxtaposició, per coordinació o per subordinació. En aquesta lliçó les estudiaràs totes.

Explicació

Juxtaposició

Les proposicions s'uneixen sense cap nexe, només amb signes de puntuació (coma, punt i coma, dos punts): «Va sonar el timbre; tothom va sortir corrents.»

Coordinació

Les proposicions tenen el mateix nivell: cap no depèn de l'altra i totes dues tenen sentit per si soles. Tipus:

• Copulatives (suma): i, ni. «Vaig a la platja i em banyo.»
• Disjuntives (alternativa): o, o bé. «Vens amb nosaltres o et quedes a casa?»
• Adversatives (oposició): però, sinó, tanmateix, en canvi. «Volia anar-hi, però no em van deixar.»
• Distributives (alternança): ara… ara, l'un… l'altre, ja… ja. «Ara riu, ara plora.»
• Explicatives: és a dir, o sigui. «És políglota, és a dir, parla moltes llengües.»

Subordinació

Una proposició (la subordinada) depèn d'una altra (la principal) i fa una funció dins seu. Hi ha tres grans tipus:

• Substantives: fan la funció d'un nom (subjecte, complement directe…). Nexes: que, si, interrogatius. «Vull que vinguis» (CD). «M'agrada que riguis» (subjecte). «No sé si plourà» (CD).
• Adjectives o de relatiu: complementen un nom (l'antecedent) com un adjectiu. Nexes: que, qui, on, el qual, la qual, què (després de preposició). «El llibre que em vas deixar és fantàstic.» «La casa on vaig néixer ja no existeix.»
• Adverbials: expressen una circumstància:
  • Temporals: quan, mentre, abans que, després que.
  • Causals: perquè, ja que, atès que. «No vinc perquè estic malalt.»
  • Finals: per tal que, a fi que, perquè + subjuntiu. «T'ho explico perquè ho entenguis.»
  • Condicionals: si, sempre que, en cas que. «Si estudies, aprovaràs.»
  • Concessives: encara que, tot i que, malgrat que. «Encara que plogui, sortirem.»
  • Consecutives: tan… que, tant… que, de manera que. «Feia tant de fred que es va glaçar el llac.»
  • Comparatives: més… que, tan… com. «És més alta que no em pensava.»

Atenció a perquè: amb indicatiu sol ser causal («perquè estic cansat»); amb subjuntiu sol ser final («perquè ho entenguis»).

Exemples

Exemple 1: classificar una oració

«El noi que seu al costat de la finestra és el meu cosí.»

Resolució: hi ha dos verbs (seu i és), així que és composta. «Que seu al costat de la finestra» complementa el nom noi (antecedent) i comença amb el relatiu que. És una subordinada adjectiva o de relatiu.

Exemple 2: coordinada o subordinada?

«Volíem anar d'excursió, però feia massa vent.»

Resolució: cada proposició té sentit per si sola i cap no fa una funció dins l'altra. El nexe però indica oposició: és una coordinada adversativa.

Exemple 3: perquè causal o final

a) «Parla fluix perquè el nadó dorm.» b) «Parla fluix perquè el nadó no es desperti.»

Resolució: a) dorm és indicatiu i explica la causa: causal. b) es desperti és subjuntiu i expressa la finalitat: final.

Exemple 4: subordinada substantiva de subjecte

«És important que arribis puntual.»

Resolució: preguntem al verb és: què és important? «Que arribis puntual». Aquesta proposició fa de subjecte del verb principal i comença amb la conjunció que: és una subordinada substantiva de subjecte. Ho podem comprovar substituint-la per això: «Això és important».

Exemple 5: oració amb més de dues proposicions

«Quan vaig arribar a casa, vaig sopar i me'n vaig anar a dormir.»

Resolució: hi ha tres verbs conjugats. «Vaig sopar» i «me'n vaig anar a dormir» estan coordinades per i (copulativa). «Quan vaig arribar a casa» és una subordinada adverbial temporal que indica quan passen les dues accions.

Exercicis

Recorda

• Oració composta = dues o més proposicions amb verb conjugat.
• Juxtaposició: sense nexe. Coordinació: mateix nivell (copulatives, disjuntives, adversatives, distributives, explicatives).
• Subordinació: una proposició depèn d'una altra (substantives, adjectives o de relatiu i adverbials).
• Perquè + indicatiu = causa; perquè + subjuntiu = finalitat.