L'oració passiva i les construccions impersonals

Introducció

Quan parlem o escrivim no sempre posem en primer pla qui fa l'acció. De vegades ens interessa més el que ha passat que no pas qui ho ha fet, i de vegades no sabem o no volem dir qui n'és el responsable. Per a aquests casos, el català disposa de l'oració passiva i de les construccions impersonals. En aquesta lliçó aprendràs a reconèixer-les, a formar-les correctament i a distingir-les entre elles.

Explicació

Veu activa i veu passiva

En una oració activa, el subjecte és qui fa l'acció: «Els bombers van apagar l'incendi». En una oració passiva, el subjecte és qui rep l'acció: «L'incendi va ser apagat pels bombers».

Per passar una oració de l'activa a la passiva:

1. El complement directe de l'activa es converteix en el subjecte de la passiva.
2. El subjecte de l'activa es converteix en el complement agent, introduït per la preposició per (per, pel, per la, pels, per les).
3. El verb es construeix amb ser + participi. El verb ser es posa en el mateix temps que tenia el verb actiu, i el participi concorda en gènere i nombre amb el nou subjecte.

Només es poden passar a passiva les oracions amb verb transitiu, és a dir, amb complement directe. Una oració com «La Laia dorm» no té passiva. El complement agent es pot ometre: «L'incendi va ser apagat» és correcta.

Aquesta passiva amb ser s'anomena passiva perifràstica. En català és menys freqüent que en altres llengües, com l'anglès, i es fa servir sobretot en textos formals, periodístics o científics. Sovint és més natural l'oració activa o la passiva pronominal.

La passiva pronominal (o passiva reflexa)

Es forma amb el pronom es i un verb en tercera persona que concorda amb el subjecte: «Es ven pis» / «Es venen pisos»; «Es lloga habitació» / «Es lloguen habitacions». El subjecte («pisos», «habitacions») sol anar darrere del verb i normalment no s'hi expressa l'agent.

Les construccions impersonals

Les oracions impersonals no tenen subjecte. Les més habituals són:

• Verbs de fenòmens meteorològics: «Plou», «Neva», «Trona», «Llampega».
• Haver-hi: «Hi ha tres alumnes al pati», «Hi havia molta gent». En el registre formal es recomana mantenir el verb en singular encara que el complement sigui plural: «Hi ha molts errors», no «Hi han molts errors».
• Fer amb expressions de temps o de clima: «Fa fred», «Fa dos anys que no la veig».
• Ser amb expressions de temps: «És tard», «És d'hora».
• Impersonals amb «es» amb verbs que no tenen complement directe. El verb va sempre en singular: «En aquest poble es viu molt bé», «Aquí es treballa de valent».
• Impersonals eventuals amb el verb en tercera persona del plural, quan no sabem o no importa qui fa l'acció: «Truquen a la porta», «Diuen que demà nevarà».

Com es distingeixen la passiva pronominal i la impersonal amb «es»?

Fixa't si hi ha un nom que concorda amb el verb. Si n'hi ha, és una passiva pronominal i aquest nom n'és el subjecte: «Es venen cotxes» (els cotxes es venen). Si el verb no té cap nom amb què concordi, perquè no porta complement directe, és una impersonal: «Es dorm bé en aquesta habitació».

Exemples

Exemple 1: de l'activa a la passiva

Activa: «La Maria escriurà la carta».

1. CD «la carta» → subjecte: «La carta...».
2. Subjecte «la Maria» → complement agent: «...per la Maria».
3. «escriurà» és futur → «serà escrita» (participi en femení singular, com «la carta»).

Resultat: «La carta serà escrita per la Maria».

Exemple 2: temps compost

Activa: «Els veïns han pintat les façanes».

Passiva: «Les façanes han estat pintades pels veïns». En els temps compostos el verb ser fa servir el participi invariable estat, i el participi del verb principal concorda amb el subjecte: pintades (femení plural).

Exemple 3: classificar oracions

• «Plou a bots i barrals» → impersonal de fenomen meteorològic.
• «Es lloguen apartaments a la platja» → passiva pronominal (subjecte: «apartaments»; el verb és plural perquè hi concorda).
• «Truquen a la porta» → impersonal eventual (no sabem qui truca).
• «Aquí es menja molt bé» → impersonal amb «es» (no hi ha cap nom que concordi amb el verb).
• «El pont va ser inaugurat per l'alcaldessa» → passiva perifràstica amb complement agent.

Exercicis