Significat literal i figurat. Ironia i sarcasme

Introducció

Si un amic et diu «Aquest examen ha estat bufar i fer ampolles», no penses que hagi fet ampolles de vidre: entens que l'examen ha estat molt fàcil. Les paraules no sempre signifiquen exactament el que diuen. Per comprendre bé un missatge cal distingir el significat literal del significat figurat, i saber interpretar la intenció de qui parla. En aquesta lliçó estudiaràs aquests conceptes i dues maneres especials de dir les coses: la ironia i el sarcasme.

Explicació

Significat literal i significat figurat

• El significat literal (o denotatiu) és el que apareix al diccionari com a significat bàsic d'una paraula: sol és l'estrella que il·lumina la Terra.
• El significat figurat és un sentit nou que la paraula adquireix per semblança o per relació amb una altra realitat: «Aquest noi és un sol» vol dir que és molt amable i agradable.
• La connotació és el conjunt de valors afectius o culturals associats a una paraula: casa sol evocar protecció i família.

Alguns recursos que creen significats figurats són:

• Metàfora: identificar dues realitats per semblança («Tens uns ulls que són dos estels»).
• Metonímia: anomenar una cosa amb el nom d'una altra amb què té relació («Ens vam beure dues ampolles», en lloc de dir el líquid).
• Hipèrbole: exagerar («T'he trucat mil vegades»).
• Personificació: atribuir qualitats humanes a coses («El vent udolava»).

Les frases fetes

Les frases fetes o locucions tenen un significat figurat fix que no es pot deduir de les paraules per separat:

• Ploure a bots i barrals: ploure molt.
• Bufar i fer ampolles: ser molt fàcil.
• Tenir la mà trencada: tenir molta traça per fer una cosa.
• Fer-se l'orni: fer veure que no se n'assabenta, desentendre's.
• Ser un tros de pa: ser molt bona persona.
• Anar de bòlit: anar molt atrafegat.

El context i la intenció

La pragmàtica estudia com el context (qui parla, a qui, on, quan i amb quina intenció) influeix en el significat. «Fa fred aquí», dit a algú que és al costat d'una finestra oberta, pot ser una manera educada de demanar que la tanqui.

La ironia

La ironia consisteix a dir el contrari del que es pensa, o una cosa diferent, esperant que el receptor entengui el sentit real. Si plou a bots i barrals el dia de l'excursió i algú diu «Quin dia més esplèndid!», tothom entén que es queixa del temps.

Perquè la ironia funcioni, el receptor ha de reconèixer-la. Ens ajuden a detectar-la:

• el context, que contradiu el que es diu;
• l'entonació i els gestos, en la comunicació oral;
• les cometes, els signes d'admiració o les exageracions, en l'escrita.

La ironia no és una mentida: qui menteix vol que el creguin; qui fa servir la ironia vol que l'entenguin. També existeix la ironia de situació, quan els fets surten al revés del que s'esperava (un bomber a qui se li crema la casa).

El sarcasme

El sarcasme és una ironia amarga i agressiva que pretén ridiculitzar, ofendre o ferir algú. Totes les expressions sarcàstiques són iròniques, però no tota ironia és sarcàstica: la ironia pot ser amable i divertida; el sarcasme sempre té una intenció de burla cruel.

Exemples

Exemple 1: literal o figurat?

• «El sol escalfa la platja» → literal: parla de l'astre.
• «La teva àvia és un sol» → figurat (metàfora): és molt bona persona.
• «Aquesta setmana vaig de bòlit» → frase feta: estic molt atrafegat.

Exemple 2: detectar la ironia

Situació: la Núria arriba una hora tard a la cita. En Pau li diu: «Que puntual que ets!».

Anàlisi: literalment és un elogi, però el context (una hora de retard) el contradiu. En Pau vol dir el contrari: es queixa del retard. És ironia, i pot ser amable si ho diu somrient.

Exemple 3: de la ironia al sarcasme

Un alumne suspèn i un company li diu davant de tota la classe: «Felicitats, geni! Segur que t'has esgotat de tant estudiar».

Anàlisi: també diu el contrari del que pensa, però amb la intenció de ridiculitzar-lo públicament. És sarcasme. A més d'identificar-lo, convé reflexionar-hi: pot fer mal i no és una manera respectuosa de comunicar-se.

Exercicis