Actes de parla i cortesia linguistica

Actes de parla i cortesia lingüística

Quan parlem no només diem coses: també fem coses. Si dius «Et prometo que vindré», no descrius cap fet, sinó que fas una promesa. Si dius «Tanca la finestra», demanes una acció. Aquesta idea és la base de la teoria dels actes de parla, que forma part de la pragmàtica, la branca de la lingüística que estudia l'ús de la llengua en context. En aquesta lecció veuràs quins tipus d'actes de parla hi ha, la diferència entre actes directes i indirectes i com funciona la cortesia lingüística.

Què és un acte de parla

El filòsof britànic John L. Austin va observar, a mitjan segle XX, que moltes frases serveixen per actuar. En tot acte de parla hi distingim tres dimensions:

• Acte locutiu: el fet de dir alguna cosa, amb unes paraules i un significat. «Fa fred aquí dins.»
• Acte il·locutiu: la intenció del parlant en dir-ho. En l'exemple, pot ser una simple informació o una petició perquè algú tanqui la finestra.
• Acte perlocutiu: l'efecte que produeix en l'oient. Per exemple, que l'altra persona s'aixequi i tanqui la finestra.

Tipus d'actes de parla

El deixeble d'Austin, John Searle, va classificar els actes il·locutius en cinc grups:

• Assertius o representatius: afirmen o descriuen alguna cosa que pot ser vertadera o falsa. «Barcelona és a la costa.»
• Directius: intenten que l'oient faci alguna cosa (ordres, peticions, consells, preguntes). «Obre la porta, si us plau.»
• Compromissius: el parlant es compromet a fer alguna cosa (promeses, ofertes, amenaces). «Demà t'ajudaré amb els deures.»
• Expressius: expressen sentiments o actituds (agrair, felicitar, disculpar-se, queixar-se). «Moltes felicitats!», «Ho sento molt.»
• Declaratius: transformen la realitat pel sol fet de dir-los, si els pronuncia la persona autoritzada en la situació adequada. «Declaro oberta la sessió.», «Queda absolt.»

Actes directes i indirectes

Un acte és directe quan la forma de la frase coincideix amb la intenció: una ordre amb un imperatiu («Passa'm la sal»). És indirecte quan la intenció s'expressa amb una forma que en principi correspon a un altre tipus d'acte: «Em podries passar la sal?» té forma de pregunta sobre la capacitat de l'altre, però tothom l'entén com una petició. Ningú no respondria només «Sí, puc» sense passar la sal. Els actes indirectes són molt freqüents perquè són més corteses.

La cortesia lingüística

La cortesia és el conjunt d'estratègies que fem servir per mantenir bones relacions amb els altres quan parlem. Segons els lingüistes Penelope Brown i Stephen Levinson, tothom té una imatge pública que vol protegir:

• La imatge positiva: el desig de ser apreciat i acceptat.
• La imatge negativa: el desig de no ser molestat ni obligat, de tenir llibertat d'acció.

Hi ha actes que poden amenaçar aquesta imatge, com una ordre, una crítica o un refús. Per suavitzar-los fem servir estratègies de cortesia:

• Fórmules: si us plau, gràcies, perdona, disculpi.
• Preguntes en lloc d'ordres: «Pots tancar la porta?»
• El condicional i l'imperfet de cortesia: «Voldria demanar-te un favor», «Venia a preguntar si…»
• Atenuadors: potser, una mica, un moment. «Potser hauries de revisar aquesta part.»
• Elogis abans d'una crítica: «El treball està molt bé; només caldria afegir-hi les fonts.»
• Les formes de tractament: tu (confiança), vostè (respecte, distància) i vós (respecte, més formal o tradicional, i viu en algunes zones, com el País Valencià).

La cortesia depèn de la situació i de la cultura: el que és educat en un context pot semblar fred o massa familiar en un altre. Saber adaptar-s'hi forma part de la competència comunicativa.

Exemples resolts

Exemple 1. Classificar actes.

• «Et juro que no ho tornaré a fer.» → compromissiu (promesa).
• «Us declaro marit i muller.» → declaratiu (canvia la realitat si ho diu la persona autoritzada).
• «Gràcies per venir.» → expressiu (agraïment).
• «Aquest any el curs comença el setembre.» → assertiu (informació).

Exemple 2. Locutiu, il·locutiu i perlocutiu. Una mare diu al seu fill: «Són les onze.» Locutiu: informa de l'hora. Il·locutiu: vol que el fill vagi a dormir (acte directiu indirecte). Perlocutiu: el fill apaga el mòbil i se'n va a dormir.

Exemple 3. Fer més cortès un missatge. Correu a una professora: «Envia'm els apunts.» És un imperatiu directe i pot resultar brusc. Versió cortesa: «Bon dia. Li voldria demanar, si és possible, els apunts de la classe de dimarts, perquè no hi vaig poder assistir. Moltes gràcies.» S'han afegit salutació, tractament de vostè, condicional de cortesia, atenuador (si és possible), justificació i agraïment.

Exemple 4. Interpretar un acte indirecte. A la feina, el cap diu: «Que no és tard, ja?» No pregunta l'hora: indirectament, és una crítica o un avís (directiu) perquè algú arriba tard o perquè cal acabar la feina.

Exercicis