Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.
Desinformació digital i verificació de fets
Introducció
Cada dia rebem desenes de missatges, vídeos i notícies pel mòbil. Alguns són certs, d'altres són erronis i alguns s'han fabricat expressament per enganyar. Saber distingir-los és una competència imprescindible per ser un ciutadà ben informat. En aquesta lliçó aprendràs què és la desinformació, quines formes pren i com pots verificar una informació abans de creure-te-la o compartir-la.
Explicació
Conceptes bàsics
Desinformació: informació falsa o manipulada que es difon expressament per enganyar, per obtenir diners, vots o influència.
Informació errònia: informació falsa que es comparteix sense voluntat d'enganyar, per error o per desconeixement.
Notícia falsa (en anglès, fake news): text que imita l'aparença d'una notícia periodística però no és real.
Verificació de fets: procés de comprovar si una afirmació és certa consultant fonts fiables.
Formes habituals de desinformació
Contingut inventat: completament fals.
Contingut fora de context: una foto o un vídeo reals, però d'un altre lloc o d'una altra època.
Titulars esquer (clickbait): titulars exagerats que no corresponen al contingut, pensats per aconseguir clics.
Imatges, àudios o vídeos manipulats, inclosos els creats amb intel·ligència artificial per fer dir a algú coses que mai no ha dit.
Suplantació: comptes o webs que imiten un mitjà o una institució reals.
Senyals d'alerta
Titulars alarmistes, majúscules i molts signes d'exclamació.
Apel·lacions a l'emoció: indignació, por, urgència («Comparteix-ho abans que ho esborrin!»).
Sense autor, sense data o sense fonts.
Adreça web estranya o que imita la d'un mitjà conegut.
Faltes d'ortografia i redacció descurada.
Com verificar una informació: passos
Atura't: no la comparteixis de seguida, sobretot si et provoca una emoció forta.
Investiga la font: qui la publica? És un mitjà reconegut? Té una secció «Qui som»?
Fes lectura lateral: obre altres pestanyes i busca què diuen altres mitjans sobre el mateix fet. Si cap mitjà fiable en parla, desconfia.
Comprova la data i el context: potser és una notícia antiga que torna a circular.
Fes una cerca inversa d'imatges: et diu on i quan va aparèixer una foto per primera vegada.
Consulta plataformes de verificació com Verificat o Maldita.es, que analitzen les informacions falses que circulen.
Exemples
Exemple 1: analitzar un missatge
Missatge de WhatsApp: «URGENT!!! Demà tanquen totes les escoles de Catalunya per una nova malaltia. Ho ha dit un metge amic meu. Passa-ho a tots els teus contactes!!!»
Resolució: senyals d'alerta: majúscules i exclamacions, urgència, font anònima («un metge amic meu»), petició de difusió massiva. Verificació: el tancament d'escoles l'hauria d'anunciar el Departament d'Educació i en parlarien tots els mitjans. Si no és així, és molt probablement una notícia falsa: no s'ha de compartir.
Exemple 2: foto fora de context
Circula una foto d'una riuada amb el text «Així està avui el meu poble».
Resolució: fem una cerca inversa i descobrim que la foto es va publicar fa sis anys en un altre país. La imatge és real, però el context és fals: és contingut fora de context.
Exemple 3: desinformació o informació errònia?
Una àvia reenvia una notícia falsa perquè creu que és certa i vol avisar la família.
Resolució: ella no vol enganyar, per tant, en el seu cas és informació errònia. Qui va crear la notícia per enganyar sí que va generar desinformació.
Exemple 4: suplantació d'un mitjà
Arriba un enllaç amb un titular sorprenent i el logotip d'un diari conegut, però l'adreça web té una lletra canviada respecte de la del diari real.
Resolució: és un cas de suplantació. Abans de creure'l, cal anar directament a la web oficial del diari i comprovar si hi apareix la notícia.
Exercicis
Quina diferència hi ha entre desinformació i informació errònia?
Què és la lectura lateral?
Una foto real d'un incendi de fa deu anys es comparteix com si fos d'avui. Quin tipus de desinformació és?
Quin d'aquests és un senyal d'alerta d'una possible notícia falsa?
Recorda
Desinformació = engany intencionat; informació errònia = error sense intenció.
Formes: contingut inventat, fora de context, titulars esquer, contingut manipulat i suplantació.
Abans de compartir: atura't, investiga la font, fes lectura lateral, comprova la data i fes una cerca inversa d'imatges.
Publicidad
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Llengua Catalana i Literatura - 3r ESO?