Països Catalans: Catalunya, València, Illes Balears

Introducció

L'expressió Països Catalans es fa servir per designar el conjunt de territoris on el català és la llengua pròpia. És un concepte lingüístic i cultural: no correspon a cap entitat administrativa, i l'ús del terme en sentit polític és objecte de debat. Els tres territoris amb més parlants són Catalunya, la Comunitat Valenciana (també anomenada País Valencià) i les Illes Balears. En aquesta lliçó estudiaràs què tenen en comú i què els fa diferents.

Explicació

Una llengua, diverses varietats

El català es divideix en dos grans blocs dialectals:

• Català oriental: central, balear, rossellonès i alguerès.
• Català occidental: nord-occidental i valencià.

Les varietats es diferencien sobretot en la pronúncia, en algunes formes verbals i en part del vocabulari, però comparteixen la gramàtica bàsica i una mateixa normativa. Els parlants d'una varietat entenen sense dificultat els de les altres.

Catalunya

• Capital: Barcelona. Té quatre províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
• Llengües oficials: català, castellà i aranès (la varietat de l'occità que es parla a la Val d'Aran).
• Hi té la seu l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), fundat el 1907, que és l'acadèmia de la llengua catalana. Les seves Normes ortogràfiques de 1913, impulsades per Pompeu Fabra, són la base de l'ortografia actual.
• Varietats: sobretot el central i el nord-occidental (a Lleida i les terres de ponent).

Comunitat Valenciana (País Valencià)

• Capital: València. Té tres províncies: Castelló, València i Alacant.
• Llengües oficials: valencià i castellà. Valencià és el nom que l'Estatut d'autonomia dona a la llengua. Algunes comarques de l'interior i del sud són tradicionalment castellanoparlants.
• La normativa la fixa l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que reconeix que el valencià és la mateixa llengua que es parla a Catalunya i a les Illes Balears.
• Trets del valencià: «jo cante», «eixir», «xiquet», els demostratius «este» i «eixe».
• Autors destacats: Ausiàs March (segle XV), Joanot Martorell (Tirant lo Blanc, publicat a València el 1490), Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster.

Illes Balears

• Illes principals: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Capital: Palma.
• Llengües oficials: català i castellà. L'Estatut d'autonomia designa la Universitat de les Illes Balears com a institució consultiva oficial en matèria de llengua catalana.
• Trets del balear: l'article salat («es cotxe», «sa platja»), la primera persona del present sense desinència («jo cant») i paraules com «al·lot» (noi).
• Autors destacats: Ramon Llull (segles XIII-XIV), Miquel Costa i Llobera i Llorenç Villalonga (Bearn).

Altres territoris de parla catalana

El català també es parla a la Franja de Ponent (Aragó), a Andorra (on és l'única llengua oficial), a la Catalunya del Nord (França), a la ciutat de l'Alguer (Sardenya, Itàlia) i al Carxe (Múrcia).

Una normativa compartida

El 1932 escriptors i entitats valencianes van signar les Normes de Castelló, amb les quals van adoptar l'ortografia de Fabra amb algunes adaptacions. Avui l'IEC i l'AVL tenen normatives que permeten les formes pròpies de cada territori dins d'una llengua comuna.

Exemples

Exemple 1: la mateixa frase en tres varietats

• Central: «Jo canto una cançó».
• Valencià: «Jo cante una cançó».
• Balear: «Jo cant una cançó».

Les tres formes són correctes. Canvia la desinència de la primera persona del present d'indicatiu, però la llengua és la mateixa. Per això un estudiant de Palma, un de València i un de Girona poden llegir els mateixos llibres i entendre's parlant cadascú la seva varietat.

Exemple 2: endevinar d'on és un parlant

Frase: «Sa padrina ha anat a sa platja amb ses al·lotes».

Raonament: «sa» i «ses» són formes de l'article salat, i «al·lotes» és un mot característic de les Illes. Per tant, el parlant és molt probablement de les Illes Balears.

Exemple 3: el mateix objecte, paraules diferents

Una part del vocabulari canvia d'un territori a un altre, però totes les formes són correctes i figuren als diccionaris normatius:

• noi (central) / xiquet (valencià) / al·lot (balear);
• mirall (central) / espill (valencià i balear);
• escombra (central) / granera (balear i valencià);
• tomàquet (general) / tomaca (valencià).

Conèixer aquestes variants ens ajuda a entendre parlants d'altres territoris i a valorar la riquesa de la llengua.

Exemple 4: relacionar territori i institució

Si un text valencià vol saber si una paraula és correcta, pot consultar l'AVL; un de Catalunya, l'IEC. Totes dues institucions accepten les formes generals de la llengua i les pròpies de cada varietat.

Exercicis