La Renaixença és el moviment cultural del segle XIX que va recuperar el català com a llengua de cultura i de literatura. Durant els segles anteriors, coneguts com la Decadència (segles XVI-XVIII), el català havia continuat sent la llengua parlada pel poble, però les classes altes i la literatura culta havien adoptat sobretot el castellà, i després de la Guerra de Successió els decrets de Nova Planta (a partir del 1707 al País Valencià i del 1716 a Catalunya) en van reduir encara més l'ús oficial. La Renaixença va voler fer «renéixer» la literatura en català.
Convencionalment es considera que la Renaixença comença el 1833, quan Bonaventura Carles Aribau va publicar al diari El Vapor el poema «La pàtria», conegut també com a Oda a la Pàtria. En aquest poema, l'autor, que viu a Madrid, enyora la seva terra i la seva llengua. El 1841, Joaquim Rubió i Ors va publicar el recull Lo Gaiter del Llobregat, amb un pròleg que funciona com un manifest: defensava que el català podia tornar a ser una llengua literària.
El 1859 es van restaurar a Barcelona els Jocs Florals, un certamen poètic d'origen medieval. El lema era «Pàtria, Fe, Amor» i els premis principals eren la flor natural, l'englantina d'or i la viola d'or i argent. Qui guanyava els tres premis rebia el títol de Mestre en Gai Saber. Els Jocs Florals van ser molt importants per difondre la poesia en català, tot i que també van afavorir una poesia sovint repetitiva i encarcarada, centrada en temes històrics i patriòtics.
Un dels debats del moment va ser quin model de llengua calia fer servir. Uns defensaven un català arcaïtzant, inspirat en els textos medievals (com l'article lo, que veiem al títol Lo Gaiter del Llobregat), i d'altres, el «català que ara es parla», més proper a la llengua viva. L'ortografia encara no estava unificada: aquesta tasca la completaria més tard Pompeu Fabra, ja al segle XX, amb l'Institut d'Estudis Catalans.
Exemple 1. Ordenar fets cronològicament. Decrets de Nova Planta a Catalunya (1716) → «La pàtria» d'Aribau (1833) → Lo Gaiter del Llobregat (1841) → restauració dels Jocs Florals (1859) → L'Atlàntida (1877) → Canigó (1886) → Terra baixa (1897).
Exemple 2. Relacionar el Romanticisme i la Renaixença. El Romanticisme valorava l'Edat Mitjana i la llengua pròpia de cada poble. Per això els autors de la Renaixença van mirar cap a l'època medieval, quan Catalunya tenia una literatura brillant, i van restaurar un certamen medieval com els Jocs Florals.
Exemple 3. Identificar el gènere. Canigó → poesia (poema èpic, Verdaguer). La febre d'or → novel·la (Oller). Mar i cel → teatre (Guimerà). Així veiem que la Renaixença va recuperar els tres grans gèneres.
Exemple 4. Interpretar el lema dels Jocs Florals. «Pàtria, Fe, Amor» resumeix els tres temes que es premiaven: l'amor a la terra i la seva història, la religió i l'amor. Són temes típics del Romanticisme.
Quina obra i quin any es consideren tradicionalment l'inici de la Renaixença?
Quin era el lema dels Jocs Florals restaurats?
Quin autor va escriure els poemes èpics L'Atlàntida i Canigó?
Quin moviment europeu va influir més en la Renaixença?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Llengua Catalana i Literatura - 2n ESO?
Crear cuenta gratis