Modernisme: Santiago Rusinol, Joan Maragall

Modernisme: Santiago Rusiñol i Joan Maragall

El Modernisme és el moviment cultural i artístic que es va desenvolupar a Catalunya aproximadament entre el 1890 i el 1910. No va afectar només la literatura: també l'arquitectura (Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch), la pintura (Ramon Casas, Santiago Rusiñol), les arts decoratives i la música. En aquesta lecció estudiaràs què volien els modernistes i coneixeràs dos dels seus autors principals: Santiago Rusiñol i Joan Maragall.

Què va ser el Modernisme

Després de la Renaixença, que havia recuperat el català com a llengua literària mirant sobretot cap al passat medieval, una nova generació d'intel·lectuals va voler fer una cultura catalana moderna i europea. Els seus trets principals són:

• Voluntat de modernitzar la cultura catalana i posar-la al nivell de la d'Europa.
• Obertura a les idees europees: llegien i traduïen autors com Ibsen, Maeterlinck o Nietzsche.
• Culte a l'art i a l'artista: l'art es considera un valor superior, i l'artista, un ésser sensible i incomprès que s'enfronta a una societat burgesa, materialista i grisa.
• Individualisme i rebel·lia contra les convencions socials.
• Dues tendències: una regeneracionista, que vol transformar la societat (amb influència del naturalisme), i una esteticista o simbolista, que busca la bellesa, el misteri i l'evasió.

Gèneres destacats: la poesia (Maragall), el teatre (Rusiñol, Àngel Guimerà, Adrià Gual) i la narrativa (Raimon Casellas, Víctor Català amb la novel·la Solitud, 1905; Prudenci Bertrana; Joaquim Ruyra). A partir del 1906 el Modernisme va perdre força davant del Noucentisme, que defensava l'ordre, la claredat i el classicisme.

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Barceloní, fill d'una família d'industrials del tèxtil, Rusiñol va renunciar al negoci familiar per dedicar-se a l'art. Va ser pintor (és famós pels seus jardins) i escriptor, i encarna perfectament la figura de l'artista modernista.

• A Sitges va instal·lar el seu taller-museu, el Cau Ferrat, i hi va organitzar les Festes Modernistes (la primera, el 1892), uns actes que van donar a conèixer el moviment. A la segona (1893) es va representar La intrusa, de Maeterlinck, traduïda al català.
• Obres en prosa: Oracions (1897), prosa poètica d'estil simbolista, i Fulls de la vida (1898).
• Teatre: L'alegria que passa (1898), on uns artistes de circ, que representen l'art i la llibertat, passen per un poble mesquí i materialista; i El jardí abandonat (1900).
• La seva obra més popular és L'auca del senyor Esteve (novel·la del 1907, adaptada després al teatre), on retrata amb humor i ironia el contrast entre un botiguer barceloní, el senyor Esteve, i el seu fill Ramonet, que vol ser artista. Representa el xoc entre la burgesia i l'art.

Joan Maragall (1860-1911)

Poeta i articulista barceloní, és considerat el poeta més important del Modernisme. Va escriure també molts articles a la premsa sobre política, societat i cultura.

• La seva idea central és la teoria de la «paraula viva», exposada a l'Elogi de la paraula (1903): el poeta ha d'escriure en un estat d'inspiració i reproduir l'emoció tal com neix, sense corregir-la gaire ni preocupar-se excessivament per la perfecció formal. La paraula és sagrada i té un poder gairebé màgic.
• Obres: Poesies (1895), Visions & Cants (1900), Les disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911).
• Poemes coneguts: «La vaca cega», en què una vaca que ha perdut la vista continua anant a la font amb dignitat; «El comte Arnau», sobre una llegenda tradicional que representa el desig de llibertat sense límits; «Oda a Espanya» (1898), escrita després de la pèrdua de les darreres colònies; i el «Cant espiritual», en què el poeta diu que el món és tan bell que no necessita cap altre paradís.
• Temes: l'amor a la natura i al paisatge (la muntanya, el mar), la vida i la mort, el poble i la terra catalana.

Exemples resolts

Exemple 1. Per què L'auca del senyor Esteve és una obra modernista? Perquè planteja el conflicte típic del Modernisme entre l'artista (Ramonet, que vol ser escultor) i la societat burgesa (el pare, botiguer pràctic que només valora els diners i la feina). Rusiñol, a més, coneixia aquest conflicte per experiència pròpia.

Exemple 2. Aplicar la teoria de la paraula viva. Un alumne escriu un poema i el corregeix vint vegades fins que totes les síl·labes quadren perfectament, encara que perdi l'emoció inicial. Segons Maragall, això no seria l'ideal: el poeta ha de respectar l'impuls espontani de la inspiració, la «paraula viva», per sobre de la perfecció formal.

Exemple 3. Situar dates. Ordena: Primera Festa Modernista (1892) → Visions & Cants (1900) → Elogi de la paraula (1903) → L'auca del senyor Esteve (1907) → mort de Maragall (1911). Tot cau dins de l'etapa modernista, que comença als anys noranta del segle XIX i s'acaba la primera dècada del segle XX.

Exemple 4. Relacionar obra i autor. Solitud → Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert). La vaca cega → Joan Maragall. L'alegria que passa → Santiago Rusiñol.

Exercicis