Renaixement i Barroc en català

Renaixement i Barroc en català (segles XVI-XVIII)

Introducció

Després de l'esplendor del segle XV, amb autors com Ausiàs March, Joanot Martorell o Jaume Roig, la literatura catalana va viure tres segles (XVI, XVII i XVIII) que durant molt de temps es van anomenar Decadència. Aquest nom el van posar els escriptors del segle XIX, i avui els estudiosos el matisen: en aquests segles es va continuar escrivint en català, sobretot poesia, teatre, prosa religiosa, dietaris i literatura popular, però la llengua va perdre prestigi entre les classes altes i en la literatura culta impresa. En aquesta lliçó coneixeràs el context històric, els tres moviments de l'època (Renaixement, Barroc i Il·lustració) i els autors més destacats.

Explicació

1. El context històric

• Els mateixos reis per a dues corones. A partir del 1479, amb Ferran II i Isabel I, la Corona d'Aragó i la Corona de Castella tenen els mateixos monarques, tot i que cada territori conserva les seves lleis. La cort s'instal·la a Castella i bona part de la noblesa catalana i valenciana adopta el castellà com a llengua de cultura.
• La impremta. Facilita la difusió dels llibres. Molts autors nascuts als territoris de parla catalana escriuen en castellà perquè així arriben a més lectors.
• Les guerres del segle XVII. La Guerra dels Segadors (1640-1652) acaba amb el Tractat dels Pirineus (1659), pel qual el Rosselló i part de la Cerdanya passen a França.
• Els Decrets de Nova Planta. Després de la Guerra de Successió, Felip V suprimeix les institucions pròpies i imposa el castellà a l'administració: al País Valencià (1707), a Mallorca (1715) i a Catalunya (1716).

2. El Renaixement (segle XVI)

El Renaixement neix a Itàlia. Imita els models clàssics grecs i llatins, posa l'ésser humà al centre del coneixement (humanisme) i busca l'equilibri, l'ordre i l'harmonia. En poesia s'imposen les formes italianes, com el sonet, i la influència del poeta Petrarca.

• Joan Boscà, barceloní, va escriure en castellà i, amb Garcilaso de la Vega, va introduir les formes italianes en la poesia castellana. És un bon exemple del pes que el castellà guanyava entre els autors cultes.
• Pere Serafí, poeta i pintor, va publicar Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana (1565), on combina la tradició d'Ausiàs March amb sonets a la manera italiana.
• Cristòfor Despuig va escriure Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (cap al 1557), uns diàlegs en prosa en què defensa la llengua catalana i critica els nobles que l'abandonen.
• Joan Pujol va escriure un llarg poema sobre la batalla de Lepant (1571).

3. El Barroc (segle XVII)

El Barroc reflecteix una època de crisi. Els autors tenen una visió pessimista de la vida: parlen del desengany, del pas del temps, de la mort i de la vanitat de les coses. L'estil és recarregat: metàfores complicades, contrastos (antítesis), jocs de paraules i ordre de les paraules alterat (hipèrbaton).

• Francesc Vicent Garcia, conegut com el Rector de Vallfogona (mort el 1623), va escriure poesia burlesca i satírica, però també amorosa i religiosa. La seva obra es va publicar pòstumament a La armonia del Parnàs (1703). Va ser tan imitat que se'n diu vallfogonisme.
• Francesc Fontanella (1622 - cap al 1683) és considerat el poeta barroc català més important. També va escriure teatre, com Amor, firmesa i porfia i Lo desengany.
• La literatura popular (cançons, romanços, goigs i plecs de canya i cordill) manté viva la llengua entre el poble.

4. La Il·lustració i el Neoclassicisme (segle XVIII)

La Il·lustració confia en la raó, la ciència i l'educació. En literatura, el Neoclassicisme torna a les regles clàssiques: ordre, mesura i finalitat educativa.

• Joan Ramis i Ramis, de Menorca, va escriure Lucrècia (1769), una tragèdia neoclàssica. Menorca era aleshores sota domini britànic i no li afectava la prohibició del català a l'administració.
• Rafael d'Amat, baró de Maldà, va escriure Calaix de sastre, un dietari que retrata la vida quotidiana de la Barcelona de finals del segle XVIII.

5. Idees clau

• La llengua catalana continua viva i és la llengua del poble, però les classes altes s'acosten al castellà.
• Hi ha menys obres cultes impreses que al segle XV, però no hi ha un buit: hi ha autors valuosos.
• Cada moviment té trets propis: equilibri (Renaixement), desengany i ornament (Barroc), raó i didactisme (Il·lustració).

Exemples resolts

Exemple 1. Llegeix aquesta descripció: «Un poema compara la bellesa d'una noia amb una rosa que es marceix al vespre, i acaba dient que tot el que és bell es converteix en pols». A quin moviment pertany?

Resolució: hi apareixen el pas del temps, la mort i el desengany, i un contrast fort (bellesa / pols). Són trets del Barroc.

Exemple 2. Per què és important l'obra de Cristòfor Despuig?

Resolució: perquè, en ple segle XVI, quan molts nobles abandonaven el català, Despuig escriu en català i el defensa explícitament en els seus diàlegs. És un testimoni de la consciència lingüística de l'època.

Exemple 3. Ordena cronològicament: Lucrècia, Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana, la mort del Rector de Vallfogona.

Resolució: 1565 (Serafí) → 1623 (mort del Rector de Vallfogona) → 1769 (Lucrècia).

Exercicis