Oracions subordinades: tots els tipus

Oracions subordinades: tots els tipus

Una oració composta té més d'un verb conjugat i, per tant, més d'una oració. Quan una de les oracions depèn sintàcticament de l'altra i hi fa una funció (subjecte, complement directe, complement del nom, complement circumstancial…), parlem de subordinació. L'oració que fa la funció és la subordinada, i la que la conté és la principal. En aquesta lecció aprendràs a reconèixer els tres grans tipus de subordinades: substantives, adjectives (o de relatiu) i adverbials.

Com reconèixer una subordinada

Normalment la subordinada va introduïda per un nexe: una conjunció (que, si, perquè, quan, encara que…) o un pronom o adverbi relatiu (que, qui, el qual, on…). Un truc útil és substituir la subordinada per una sola paraula:

• Si la podem canviar per un nom o pel pronom això → és substantiva.
• Si la podem canviar per un adjectiu → és adjectiva.
• Si la podem canviar per un adverbi o expressa una circumstància (temps, causa, finalitat…) → és adverbial.

1. Subordinades substantives

Fan les funcions pròpies d'un nom o sintagma nominal. Nexes: que, si, els interrogatius (qui, què, on, quan, com) o un infinitiu.

• Subjecte: M'agrada que vinguis. (Això m'agrada.)
• Complement directe: La Núria diu que farà tard. (La Núria ho diu.)
• Complement directe interrogatiu: No sé si plourà. / Pregunta-li on viu.
• Complement de règim verbal: Confio que aprovaràs. (Hi confio.) En català, la preposició en desapareix davant de que.
• Complement del nom o de l'adjectiu: Tinc ganes que arribi l'estiu. / Està segur que guanyarà.
• Atribut: El problema és que no tenim temps.

2. Subordinades adjectives o de relatiu

Funcionen com un adjectiu: complementen un nom, l'antecedent. Van introduïdes per un relatiu, que fa alhora una funció dins de la subordinada.

• El llibre que em vas deixar és molt bo. (antecedent: llibre)
• La casa on vaig néixer encara existeix.
• És l'amiga de qui et vaig parlar. / És l'amiga de la qual et vaig parlar.
• És el tema en què treballo. (darrere preposició, el relatiu àton que passa a què o a el qual: en el qual)

Hi ha dos tipus:

• Especificatives: restringeixen el significat de l'antecedent, sense comes. Els alumnes que van estudiar van aprovar. (Només els que van estudiar.)
• Explicatives: afegeixen informació sobre tot l'antecedent, entre comes. Els alumnes, que van estudiar, van aprovar. (Tots van estudiar i tots van aprovar.)

Quan no hi ha antecedent expressat parlem de relatives substantivades: Qui ho sàpiga, que aixequi la mà.

3. Subordinades adverbials

Expressen una circumstància de l'acció principal.

• Temporals (quan, mentre, abans que, després que, tan aviat com): Truca'm quan arribis.
• Locatives (on): Seu on vulguis.
• Modals (com, tal com, segons que): Fes-ho com t'he explicat.
• Causals (perquè, ja que, com que, atès que): No vinc perquè estic malalt.
• Finals (perquè + subjuntiu, per tal que, per + infinitiu): T'ho dic perquè ho sàpigues.
• Condicionals (si, en cas que, sempre que): Si estudies, aprovaràs.
• Concessives (encara que, malgrat que, tot i que): Encara que plogui, sortirem.
• Consecutives (tan… que, tant… que, de manera que): Estava tan cansat que es va adormir.
• Comparatives (més… que, menys… que, tan… com): Llegeix més que jo.

Atenció al nexe perquè: amb indicatiu sol ser causal (perquè estic malalt) i amb subjuntiu, final (perquè ho sàpigues). No s'ha de confondre amb per què, separat, que és interrogatiu: Per què no vens?

Exemples resolts

Exemple 1. Crec que el tren arribarà tard. Verb principal: crec. Subordinada: que el tren arribarà tard. Substitució: Ho crec → és substantiva de complement directe.

Exemple 2. La noia que somriu és la meva cosina. Subordinada: que somriu, complementa el nom noia. Substitució: La noia somrient… → adjectiva especificativa. Dins de la subordinada, que fa de subjecte de somriu.

Exemple 3. Com que feia fred, ens vam quedar a casa. Subordinada: com que feia fred; expressa la causa → adverbial causal.

Exemple 4. Tot i que estava cansada, va acabar la cursa. Subordinada: tot i que estava cansada; expressa una dificultat que no impedeix l'acció → adverbial concessiva.

Exemple 5. He estalviat perquè puguem anar de viatge. Perquè + subjuntiu (puguem) → adverbial final.

Exercicis