Pronoms febles: combinació i ús

Pronoms febles: combinació i ús

Els pronoms febles són paraules àtones que substitueixen un complement del verb i s'hi recolzen. Són una de les característiques més pròpies del català: si els fem servir bé, el text guanya naturalitat i evitem repeticions. En aquesta lecció repassem les formes i aprenem a combinar-ne dos.

Què substitueix cada pronom

• Complement directe determinat (masculí, femení, plural): el, la, els, les. Llegeixo el llibre → El llegeixo.
• Complement directe neutre (una frase, «això», «allò»): ho. Sé que vindràs → Ho sé.
• Complement directe indeterminat (sense article o amb un quantificador): en. Vull pa → En vull. Tinc tres germans → En tinc tres.
• Complement indirecte: li (singular), els (plural). Escric a la Marta → Li escric. Escric als avis → Els escric.
• Complement de règim amb «de»: en. Parlem del viatge → En parlem.
• Complement de lloc: hi (lloc on), en (lloc d'on). Vaig a Girona → Hi vaig. Vinc de Girona → En vinc.
• Complement de règim amb altres preposicions (a, en, amb): hi. Penso en les vacances → Hi penso.
• Atribut: ho. La Laia és simpàtica → Ho és.
• Persones: em, et, es, ens, us. Em miren. Us esperem.

Les quatre formes de cada pronom

La forma depèn de si el pronom va davant del verb (proclític) o darrere (enclític: amb infinitiu, gerundi i imperatiu), i de si la paraula del costat comença o acaba en vocal o en consonant.

• Davant de consonant: em, et, es, el, la, ens, us, els, les, li, en, hi, ho. El compro.
• Davant de vocal o h: m', t', s', l', l', ens, us, els, les, li, n', hi, ho. L'agafo. N'he menjat. (La forma la no s'apostrofa davant de i/u àtones: la imito.)
• Darrere de consonant o u: -me, -te, -se, -lo, -la, -nos, -vos, -los, -les, -li, -ne, -hi, -ho. Menjar-lo. Comprar-ne.
• Darrere de vocal: 'm, 't, 's, 'l, -la, 'ns, -us, 'ls, -les, -li, 'n, -hi, -ho. Menja'l. Compra'n.

Combinacions de dos pronoms

Quan substituïm dos complements alhora, els pronoms van junts i en un ordre fix: primer el complement indirecte (o el pronom de persona) i després el complement directe, en o hi. Les combinacions amb li són les que més errors provoquen:

• li + el → l'hi: Dono el llibre a la Marta → L'hi dono.
• li + la → la hi: Envio la carta al meu cosí → La hi envio.
• li + els → els hi: Porto els llibres a la mestra → Els hi porto.
• li + les → les hi: Torno les claus al veí → Les hi torno.
• li + ho → l'hi: Explico això a l'Arnau → L'hi explico.
• li + en → li'n: Dono pomes a la Laia → Li'n dono.

Amb el complement indirecte plural els, el segon pronom simplement s'hi afegeix: Explico el conte als nens → Els l'explico. Dono pomes als nens → Els en dono. Dic això als nens → Els ho dic.

Altres combinacions freqüents: me'l, te'l, se'l, ens el, us el (Em dones el llapis? → Me'l dones?), m'hi, t'hi, s'hi (Em quedo a casa → M'hi quedo) i me'n, te'n, se'n (Me'n vaig).

Compte! Les formes l'hi, la hi, els hi i les hi també poden voler dir complement directe + lloc: Porto el meu germà a l'escola → L'hi porto (l' = el meu germà; hi = a l'escola). En canvi, és incorrecte fer servir els hi quan només hi ha un complement indirecte plural: *Els hi dic hola → Els dic hola.

Exemples resolts

1. Regalaré aquest llibre al meu pare. Complement directe determinat masculí (el llibre) → el; complement indirecte singular (al meu pare) → li. Combinació li + el → l'hi. Resultat: L'hi regalaré.

2. Dona dues galetes a la teva germana. Complement directe amb quantificador (dues galetes) → en (el numeral es manté); complement indirecte (a la teva germana) → li. Combinació li + en → li'n. Com que és un imperatiu, va darrere i amb guionet: Dona-li'n dues.

3. Vull explicar la notícia als meus amics. CD femení → la; CI plural → els. Combinació: els la. Amb infinitiu: Vull explicar-los-la (o, davant del verb conjugat, Els la vull explicar).

Exercicis