Representacio i analisi teatral

Representació i anàlisi teatral

El teatre és un gènere literari especial: el text està escrit per ser representat davant d'un públic. Per això té dues dimensions: el text dramàtic (el que escriu l'autor) i l'espectacle (el que veiem a l'escenari, fruit del treball del director, els actors, l'escenògraf, l'il·luminador…). En aquesta lecció aprendràs les característiques del text teatral, els elements de la representació i una pauta per analitzar una obra.

El text dramàtic

El text teatral té dos tipus de text:

• El text principal: el que diuen els personatges. Pot ser diàleg (conversa entre dos o més personatges), monòleg (un personatge parla sol, sovint per expressar els seus pensaments) o apart (un personatge diu alguna cosa que el públic sent però que, per convenció, els altres personatges no senten).
• Les acotacions: indicacions de l'autor sobre l'espai, el temps, els moviments, els gestos o el to de veu. Normalment van en cursiva i entre parèntesis. Exemple: (Entra la MARTA, nerviosa. Mira per la finestra.)

Pel que fa a l'estructura externa, una obra es divideix en actes (grans parts, separades sovint per un descans o un canvi de decorat) i aquests en escenes (cada vegada que entra o surt un personatge). L'estructura interna sol seguir el model de plantejament, nus i desenllaç, i tot es mou al voltant d'un conflicte: l'enfrontament entre personatges, entre desitjos oposats o entre un personatge i la societat.

Els personatges poden ser protagonistes, antagonistes o secundaris. Com que en el teatre no hi ha narrador, els coneixem pel que diuen, pel que fan i pel que en diuen els altres.

Els principals subgèneres són la tragèdia (conflicte greu, final desgraciat), la comèdia (to humorístic, final feliç, crítica de costums) i el drama (barreja de trets tràgics i quotidians).

Els elements de la representació

• Direcció: el director interpreta el text i decideix com es posarà en escena.
• Interpretació: la veu, els gestos i els moviments dels actors.
• Escenografia: els decorats i els objectes d'escena que creen l'espai.
• Il·luminació: crea ambients, indica el pas del temps o centra l'atenció en un personatge.
• Vestuari, maquillatge i perruqueria: caracteritzen els personatges i situen l'època.
• So i música: efectes sonors (una tempesta, un timbre) i música que reforça les emocions.

Una obra de referència: Terra baixa

Terra baixa (1897), d'Àngel Guimerà, és l'obra més coneguda del teatre català i s'ha representat i traduït arreu del món. El pastor Manelic, que viu a la muntanya (la terra alta, símbol de la puresa), baixa a la terra baixa per casar-se amb la Marta, sense saber que és la jove que l'amo, Sebastià, té sotmesa i que aquest la casa amb ell per poder continuar la relació amb ella mentre es casa amb una noia rica. El conflicte enfronta la innocència i la llibertat del Manelic amb l'abús de poder i la corrupció del Sebastià. Al final, el Manelic mata el Sebastià i torna a la muntanya amb la Marta.

Pauta per analitzar una obra o una representació

• 1. Fitxa: títol, autor, any, subgènere; si és una representació, companyia, director i teatre.
• 2. Argument i tema: resum breu i idea principal.
• 3. Estructura: actes, escenes, plantejament, nus i desenllaç.
• 4. Personatges: qui són, com són, quina relació tenen i quin conflicte els enfronta.
• 5. Espai i temps: on i quan passa l'acció.
• 6. Llenguatge: registre, recursos, tipus de diàleg, funció de les acotacions.
• 7. Posada en escena: escenografia, il·luminació, vestuari, so, interpretació.
• 8. Valoració personal argumentada.

Exemples resolts

Exemple 1. Identificar parts del text.

JOANA. (Deixant la carta sobre la taula.) No l'obriré fins que tornis.
PERE. (A part.) Si sabés el que hi diu…

• (Deixant la carta sobre la taula.) → acotació que indica una acció.
• No l'obriré fins que tornis. → diàleg.
• (A part.) Si sabés el que hi diu… → apart: el públic ho sent, la Joana no. Crea intriga perquè l'espectador sap més que el personatge.

Exemple 2. Interpretar la posada en escena. En un muntatge, quan el Manelic recorda la muntanya, l'escenari s'il·lumina amb una llum blava i freda, i quan apareix el Sebastià, amb una llum vermella i fosca. La il·luminació serveix per representar el contrast simbòlic entre la terra alta (puresa) i la terra baixa (corrupció).

Exemple 3. Escriure acotacions. Situació: un noi arriba tard a casa i la seva mare l'espera desperta. Possible inici: (Menjador a les fosques. Un rellotge marca les dues. S'obre la porta sense fer soroll. Entra l'ARNAU amb les sabates a la mà. S'encén un llum: la MARE és asseguda al sofà.) Hi ha espai, temps, acció i un efecte d'il·luminació.

Exemple 4. Classificar el subgènere. Una obra amb un malentès entre veïns, situacions còmiques, crítica de la tafaneria i un final en què tothom es reconcilia → comèdia.

Exercicis