Escriptura dramàtica

Escriptura dramàtica

Introducció

Un text de teatre s'escriu per ser representat: uns actors i actrius li donaran veu i cos davant d'un públic. Per això té una forma molt particular: no hi ha narrador, la història avança a través del que diuen i fan els personatges. En aquesta lliçó aprendràs els elements del text dramàtic i els passos per escriure'n un de breu.

Explicació

1. Elements del text dramàtic

• Diàleg: conversa entre personatges. Cada intervenció s'anomena rèplica i va precedida pel nom del personatge.
• Monòleg: un personatge parla sol, sovint per expressar el que pensa o sent.
• Apart: un personatge diu una cosa que, per convenció, només sent el públic, no els altres personatges.
• Acotacions: indicacions de l'autor sobre l'escenari, la llum, els moviments, els gestos o el to de veu. Van entre parèntesis o en cursiva i no es pronuncien.

2. Estructura

• Estructura externa: l'obra es divideix en actes (grans parts, sovint separades per una baixada de teló) i els actes en escenes. Normalment comença una escena nova quan entra o surt un personatge.
• Estructura interna: plantejament (presentació dels personatges i la situació), nus (el conflicte es complica) i desenllaç (el conflicte es resol).

3. El conflicte i els personatges

Sense conflicte no hi ha teatre: cal que algú vulgui alguna cosa i que hi hagi un obstacle. El protagonista persegueix un objectiu; l'antagonista s'hi oposa; els personatges secundaris ajuden o compliquen l'acció. Els personatges es coneixen pel que diuen, pel que fan i pel que en diuen els altres.

4. Gèneres dramàtics

• Tragèdia: conflicte greu i final desgraciat.
• Comèdia: situacions divertides i final feliç; sovint critica els defectes humans amb humor.
• Drama: barreja elements seriosos i quotidians. Un exemple clàssic del teatre català és Terra baixa (1897), d'Àngel Guimerà.

5. Com escriure una escena breu

1. Tria una situació amb conflicte: dos germans que volen el mateix sofà, una alumna que ha d'explicar per què no ha fet els deures...
2. Defineix els personatges: què volen i com parlen.
3. Decideix l'espai i el temps i escriu una acotació inicial.
4. Fes un esquema: plantejament, nus i desenllaç.
5. Escriu el diàleg amb frases naturals. Cada personatge ha de tenir la seva manera de parlar.
6. Afegeix acotacions breus i útils.
7. Llegeix-la en veu alta: si sona artificial, reescriu-la.

Exemples resolts

Exemple 1. Llegeix aquesta escena:

(Menjador d'un pis. És de nit. La MARTA mira el mòbil al sofà. Entra el PARE amb una carta a la mà.)

PARE. — Marta, ha arribat una carta de l'institut.

MARTA (sense aixecar els ulls). — Deu ser publicitat.

PARE. — Publicitat amb el teu nom i les notes?

MARTA (a part). — Ja hi som...

PARE (s'asseu al seu costat). — Parlem-ne. Però sense mòbil.

Identifica'n els elements.

Resolució: la primera acotació situa l'espai (menjador), el temps (de nit) i els personatges. Hi ha diàleg amb rèpliques precedides pel nom. «Ja hi som...» és un apart: el pare no ho sent. El conflicte és la carta de les notes, que la Marta vol evitar. Acotacions com «sense aixecar els ulls» indiquen gest i actitud.

Exemple 2. Converteix en teatre aquesta frase narrativa: «El noi, enfadat, va dir a la seva germana que li tornés el carregador».

Resolució: PAU (enfadat). — Torna'm el carregador, ara mateix! El narrador desapareix: l'emoció passa a l'acotació i les paraules, al diàleg directe.

Exemple 3. Escriu una acotació inicial per a una escena que passa en una estació de tren a l'hivern, mentre plou.

Resolució: (Andana d'una estació petita. És un matí d'hivern i plou. Se sent el soroll d'un tren que s'acosta. L'ÀVIA, asseguda en un banc amb una maleta, mira el rellotge. Entra la LAIA corrent, xopa.) Indica espai, temps, so i personatges, i en presenta un en moviment perquè l'acció comenci de seguida.

Consells per a un bon diàleg

• Cada rèplica ha de fer avançar l'acció o mostrar com és el personatge.
• Evita que els personatges expliquin coses que ja saben tots dos només perquè el públic ho sàpiga.
• Fes servir frases curtes, interrupcions i silencis: així sona com la parla real.
• Les acotacions han de ser útils per als actors; no hi posis explicacions que el públic no pot veure.

Recorda

• El text dramàtic s'escriu per ser representat.
• Diàleg, monòleg, apart i acotacions són les eines de l'autor.
• Actes i escenes (estructura externa); plantejament, nus i desenllaç (estructura interna).
• Sense conflicte no hi ha teatre.

Exercicis