Noucentisme: Eugeni d'Ors, Carner, Guerau de Liost

Noucentisme: Eugeni d'Ors, Carner, Guerau de Liost

Introducció

A principis del segle XX, a Catalunya, un grup d'intel·lectuals i polítics va voler construir un país modern, ordenat i culte. Aquest projecte cultural i polític s'anomena Noucentisme (de nou-cents, els anys 1900) i va durar aproximadament des del 1906 fins al 1923. En aquesta lliçó en coneixeràs el context, les idees i tres autors clau: Eugeni d'Ors, Josep Carner i Guerau de Liost.

Explicació

1. Context

• El Noucentisme està lligat a la Lliga Regionalista i a Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona i, des del 1914, de la Mancomunitat de Catalunya.
• Es creen institucions culturals: l'Institut d'Estudis Catalans (1907), la Biblioteca de Catalunya, escoles i biblioteques populars.
• Es fixa la llengua: Normes ortogràfiques (1913), Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (1918) i, més tard, el Diccionari general de la llengua catalana (1932).
• El moviment perd força amb la dictadura de Primo de Rivera (1923), que suprimeix la Mancomunitat.

2. Característiques

• Reacció contra el Modernisme: rebutja l'individualisme rebel i la passió desbordada.
• La ciutat i la civilitat: la ciutat és el model de convivència culta i ordenada; es parla de la Catalunya-ciutat.
• Classicisme i mediterranisme: admiració per la cultura grecollatina i per la llum i l'equilibri del Mediterrani.
• Arbitrarisme: l'art no copia la natura, sinó que la millora i l'ordena per voluntat de l'artista.
• L'obra ben feta: ordre, mesura, treball acurat.
• La poesia és el gènere preferit, amb formes clàssiques com el sonet i una llengua culta i depurada.

3. Eugeni d'Ors (1881-1954)

És l'ideòleg del moviment i va encunyar el mot noucentisme. Signava Xènius. Des del 1906 va publicar a La Veu de Catalunya el Glosari, articles breus (gloses) on comentava l'actualitat i difonia les idees noucentistes. La seva obra més coneguda és La Ben Plantada (1911): la protagonista, Teresa, simbolitza l'ideal de serenitat, equilibri i seny que el Noucentisme volia per a Catalunya. A partir del 1920 va trencar amb les institucions catalanes i va escriure en castellà.

4. Josep Carner (1884-1970)

Anomenat el «príncep dels poetes», és el gran poeta noucentista. Va treballar per fer del català una llengua literària moderna, rica i elegant. La seva poesia té ironia, delicadesa i perfecció formal. Obres: Els fruits saborosos (1906), La paraula en el vent (1914) i, ja a l'exili, Nabí (1941). Va ser diplomàtic i va morir a Brussel·les.

5. Guerau de Liost (1878-1933)

És el pseudònim de Jaume Bofill i Mates, poeta i polític. A La muntanya d'ametistes (1908) presenta el Montseny com un paisatge ordenat i embellit per la mirada culta: la natura vista amb ulls de ciutat. Altres obres: Ciutat d'ivori (1918).

Exemples resolts

Exemple 1. Un poema descriu un bosc com si fos un jardí, amb arbres «ben arrenglerats» i una llum «serena i clàssica». És una visió modernista o noucentista?

Resolució: noucentista: la natura apareix ordenada i civilitzada (arbitrarisme) i s'hi valoren la serenitat i el classicisme, en lloc de la natura salvatge i la passió dels modernistes.

Exemple 2. Per què es diu que el Noucentisme va ser alhora un moviment literari i polític?

Resolució: perquè les seves idees estètiques (ordre, civilitat, classicisme) anaven unides a un projecte de govern de la Lliga Regionalista i de la Mancomunitat, que va crear institucions, escoles i biblioteques i va impulsar la normativa de la llengua.

Exemple 3. Relaciona cada autor amb la seva obra: Els fruits saborosos, La Ben Plantada, La muntanya d'ametistes.

Resolució: Josep Carner → Els fruits saborosos (1906); Eugeni d'Ors → La Ben Plantada (1911); Guerau de Liost → La muntanya d'ametistes (1908).

Modernisme i Noucentisme: comparació

• Actitud de l'artista: el modernista és sovint un rebel enfrontat a la societat; el noucentista és un intel·lectual al servei del país i de les institucions.
• Espai preferit: el Modernisme valora la natura salvatge i la muntanya; el Noucentisme, la ciutat i la natura ordenada.
• Estil: el Modernisme cerca l'expressió espontània i la intensitat (com en la «paraula viva» de Joan Maragall); el Noucentisme, la perfecció formal i la mesura.
• Llengua: el Noucentisme treballa per una llengua normativa, unificada i culta.

Recorda

• Noucentisme: aproximadament 1906-1923, lligat a Prat de la Riba i la Mancomunitat.
• Ordre, civilitat, classicisme, mediterranisme i arbitrarisme.
• Eugeni d'Ors (ideòleg), Josep Carner (poeta principal), Guerau de Liost (poeta del paisatge ordenat).

Exercicis