Pensament critic i alfabetitzacio mediatica

Pensament crític i alfabetització mediàtica

Cada dia rebem centenars de missatges: notícies, vídeos, anuncis, mems, publicacions a les xarxes. L'alfabetització mediàtica és la capacitat d'entendre com es fan aquests missatges, qui els fa i amb quina intenció. El pensament crític és l'actitud de no acceptar res sense analitzar-ho: preguntar-se si una informació és certa, d'on surt i si està ben argumentada. En aquesta lecció aprendràs a distingir informació i opinió, a detectar notícies falses i a analitzar el llenguatge de la publicitat.

Informació i opinió

• Els textos informatius (notícia, reportatge) presenten fets que es poden comprovar: què ha passat, qui, quan, on, com i per què. Fan servir la tercera persona i un llenguatge objectiu.
• Els textos d'opinió (editorial, article d'opinió, columna, crítica) donen el punt de vista de l'autor. Hi trobem adjectius valoratius (vergonyós, magnífic), la primera persona i expressions com crec que, al meu parer.

Un mitjà de qualitat separa clarament les dues coses. Un missatge manipulador barreja opinions amb fets i les presenta com si fossin dades objectives.

Notícies falses i desinformació

Una notícia falsa (en anglès, fake news) és una informació inventada o deformada que es presenta amb aparença de notícia real per enganyar, guanyar diners amb les visites o influir en l'opinió de la gent. Senyals d'alerta:

• Titular exagerat o alarmista, sovint en majúscules i amb signes d'exclamació.
• No hi consta l'autor, la data o la font de les dades.
• Només la publica un web desconegut; cap mitjà fiable no en parla.
• Imatges fora de context (d'un altre lloc o d'un altre any) o manipulades.
• Et demana que la comparteixis de seguida («Passa-ho a tots els teus contactes!»).

Per verificar una informació: llegeix-la sencera (no només el titular), busca l'origen, contrasta-la amb altres mitjans fiables, consulta webs de verificació de dades i, en el cas de les imatges, fes-ne una cerca inversa per saber on va aparèixer per primera vegada.

Un altre fenomen és el ciberesquer (clickbait): titulars que amaguen la informació per obligar-te a clicar («No et creuràs què va passar després…»).

Els biaixos i les fal·làcies

També cal ser crítics amb nosaltres mateixos. El biaix de confirmació és la tendència a creure més fàcilment allò que coincideix amb el que ja pensàvem. A més, les xarxes socials ens mostren sobretot continguts semblants als que ja ens agraden, cosa que pot tancar-nos en una «bombolla».

Una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid però no ho és. Algunes de freqüents:

• Atac a la persona: es critica qui parla en lloc del que diu. «No li facis cas, que és molt jove.»
• Generalització precipitada: es treu una conclusió general d'un sol cas. «Un turista em va tractar malament: tots els turistes són maleducats.»
• Argument d'autoritat fals: es cita un famós que no és expert en el tema. «Aquest futbolista diu que aquest xampú cura la caiguda dels cabells.»
• Apel·lació a la majoria: una cosa és certa perquè molta gent ho creu. «Ho fa tothom, per tant està bé.»

El llenguatge de la publicitat

La publicitat té la finalitat de persuadir: que comprem un producte o adoptem una conducta. Hi predomina la funció conativa o apel·lativa del llenguatge, la que s'adreça al receptor. Recursos habituals:

• Eslògan: frase breu i fàcil de recordar.
• Imperatius i segona persona: Descobreix, Prova-ho, Tu t'ho mereixes.
• Figures retòriques: rima, al·literació, hipèrbole, metàfora, jocs de paraules.
• Superlatius i comparacions: el més suau, més blanc que mai.
• Associació d'idees: el producte s'associa a l'èxit, la joventut, la felicitat o l'amistat, encara que no hi tingui relació.
• Imatge i so: colors, música i persones atractives que generen emocions.

Cal distingir l'anunci clàssic de la publicitat encoberta, per exemple quan un influenciador recomana un producte que li han pagat per promocionar. Per llei, aquests continguts s'han d'identificar com a publicitat.

Exemples resolts

Exemple 1. Informació o opinió? «L'Ajuntament ha inaugurat aquest dilluns una biblioteca de 800 metres quadrats al barri de la Sagrera.» → Informació: dades comprovables, tercera persona. «Aquesta biblioteca és el millor que ha fet l'Ajuntament en anys.» → Opinió: valoració personal («el millor»).

Exemple 2. Detectar una notícia falsa. Missatge: «URGENT!!! Demà tanquen totes les escoles per un virus nou. Ho ha dit un metge. Comparteix-ho ja!» Senyals: majúscules i exclamacions, «un metge» sense nom, cap font oficial, crida a compartir. Verificació: consultem el web del Departament d'Educació i mitjans fiables; si no en parlen, és molt probablement fals i no s'ha de compartir.

Exemple 3. Analitzar un anunci. «Fresc. Fort. Fantàstic. Beu Brisa i viu sense límits!» Recursos: al·literació (Fresc, Fort, Fantàstic), enumeració, imperatius (beu, viu), hipèrbole (sense límits) i associació del producte amb la llibertat. Funció predominant: conativa.

Exemple 4. Identificar una fal·làcia. «Aquest estudi sobre el canvi climàtic no val res: l'autor porta uns cabells horribles.» És un atac a la persona: no discuteix les dades de l'estudi, sinó l'aspecte de l'autor.

Exercicis