Publicitat i propaganda: anàlisi crítica

Publicitat i propaganda: anàlisi crítica

Introducció

Cada dia rebem centenars de missatges que volen convèncer-nos: anuncis a les xarxes, cartells al carrer, vídeos abans d'una cançó, campanyes electorals. Saber com funcionen és la millor manera de no deixar-nos manipular. En aquesta lliçó aprendràs a distingir la publicitat de la propaganda, a reconèixer els seus recursos i a analitzar-les amb esperit crític.

Explicació

1. Publicitat i propaganda

• Publicitat: té una finalitat comercial. Vol que comprem un producte o contractem un servei. L'emissor sol ser una empresa.
• Propaganda: vol difondre idees (polítiques, ideològiques, religioses o socials) i aconseguir que hi donem suport.
• Hi ha també la publicitat institucional o campanyes socials, que fan les administracions o les ONG per canviar conductes: «Si beus, no condueixis».

2. Elements d'un anunci

• Emissor: qui paga l'anunci.
• Públic objectiu: a qui va dirigit (joves, famílies, esportistes...).
• Missatge: combina text i imatge (i so, en vídeo).
• Marca i logotip, i l'eslògan: una frase curta i fàcil de recordar.

Molts anuncis segueixen el model AIDA: captar l'Atenció, despertar l'Interès, provocar el Desig i empènyer a l'Acció (comprar, votar, apuntar-se).

3. Recursos lingüístics

• Funció apel·lativa: imperatius i segona persona: Descobreix, Prova-ho, Tu t'ho mereixes.
• Preguntes retòriques: Encara no ho tens?
• Hipèrbole i superlatius: el millor, únic, increïble.
• Jocs de paraules, rimes i repeticions, per fer el missatge memorable.
• Anglicismes o tecnicismes per semblar modern o científic.

4. Estratègies de persuasió (i de manipulació)

• Apel·lar a les emocions: felicitat, amistat, por, nostàlgia.
• Autoritat: un famós, un expert o una bata blanca avalen el producte.
• Efecte de grup: «Tothom ja ho té». Si molta gent ho fa, sembla que ha de ser bo.
• Dades sense font: «El 90 % ho recomana». Qui? Com s'ha mesurat?
• Estereotips: models de bellesa, rols de gènere.
• Informació amagada: la lletra petita.
• A la propaganda: simplificació (problemes complexos amb solucions fàcils), un enemic únic a qui culpar de tot i falsos dilemes («o amb nosaltres o contra nosaltres»).

5. Guia d'anàlisi crítica

1. Qui és l'emissor i què vol aconseguir?
2. A qui va dirigit?
3. Què diu el text i què mostra la imatge?
4. Quins recursos i estratègies fa servir?
5. Què no diu? Les dades són comprovables?
6. Quina és la meva valoració? Em convenç amb raons o amb emocions?

Exemples resolts

Exemple 1. Analitza aquest anunci inventat: imatge d'una noia somrient corrent per la platja; text: «FrescAigua. Beu salut, viu fresc! 9 de cada 10 esportistes la prefereixen».

Resolució: emissor: una marca d'aigua; finalitat comercial (publicitat). Públic: joves i gent esportista. Recursos: imperatius (beu, viu), joc de paraules amb el nom (FrescAigua / fresc), associació del producte amb salut i felicitat (emoció). Estratègia: dada sense font («9 de cada 10»): no sabem qui ho ha enquestat ni a quants esportistes. Valoració: l'anunci convenç més amb emocions que amb informació.

Exemple 2. Un cartell diu: «Si no ets amb nosaltres, ets contra el poble». És publicitat o propaganda? Quina estratègia fa servir?

Resolució: és propaganda, perquè busca adhesió a unes idees. Fa servir un fals dilema: només presenta dues opcions possibles i amaga totes les altres.

Recorda

• Publicitat: finalitat comercial. Propaganda: difusió d'idees.
• Els anuncis combinen text i imatge i solen seguir el model AIDA.
• Els recursos lingüístics (imperatius, hipèrboles, jocs de paraules) busquen l'atenció i la memòria.
• Pregunta't sempre qui parla, què vol, què amaga i si les dades tenen font.

Per pensar. La publicitat no és dolenta per si mateixa: informa de productes i fa possibles molts mitjans de comunicació gratuïts. El problema és quan enganya o explota les nostres inseguretats. Un consumidor crític no rebutja tots els anuncis, sinó que els llegeix amb atenció.

Activitat de reflexió. Durant un dia, apunta tres anuncis que vegis a les xarxes o al carrer. Per a cadascun, respon les sis preguntes de la guia d'anàlisi i compara'ls a classe: quin fa servir més emocions i quin dona més informació?

Exercicis