Neologismes, manlleus i calcs lingüístics

Neologismes, manlleus i calcs lingüístics

Introducció

Les llengües canvien constantment perquè el món canvia: apareixen invents, esports, aliments i idees nous que cal anomenar. Fa cent anys ningú no deia programari ni teletreball. En aquesta lliçó aprendràs com el català incorpora paraules noves: els neologismes, els manlleus i els calcs, i a distingir-los dels barbarismes, que s'han d'evitar.

Explicació

1. Els neologismes

Un neologisme és una paraula nova o un significat nou d'una paraula que ja existia. Pot ser:

• Neologisme de forma: es crea una paraula amb els recursos de la mateixa llengua:
  • per derivació (afegint prefixos o sufixos): desconnectar, tuitejar;
  • per composició (unint paraules): teletreball, correu brossa;
  • per abreviació o sigles: bici (de bicicleta), ovni.
• Neologisme semàntic: una paraula antiga agafa un significat nou: núvol (lloc d'emmagatzematge a internet), xarxa (xarxa social), ratolí (de l'ordinador).

2. Els manlleus

Un manlleu (o préstec) és una paraula que el català pren d'una altra llengua.

• Manlleus adaptats: s'han adaptat a l'ortografia i la pronunciació catalanes: futbol (de l'anglès football), xampú (shampoo), garatge (del francès garage), rànquing (ranking).
• Manlleus no adaptats (xenismes): conserven la forma original: pizza, sushi, jazz.

Segons la llengua d'origen parlem d'anglicismes (esport, futbol), gal·licismes (garatge, xofer), italianismes (piano, soprano), arabismes (sèquia, taronja), castellanismes, etc.

3. Els calcs

Un calc és la traducció literal d'una paraula o expressió d'una altra llengua, element per element:

• gratacels, de l'anglès skyscraper (sky «cel» + scraper «que grata»);
• cap de setmana, de l'anglès weekend;
• fora de joc, de l'anglès offside.

Aquests calcs són correctes. Però n'hi ha d'incorrectes, que no respecten l'estructura del català: en base a (s'ha de dir a partir de, d'acord amb), donar-se compte (s'ha de dir adonar-se).

4. Barbarismes

Un barbarisme és una paraula o construcció d'una altra llengua que el català no accepta perquè ja té una forma pròpia. Alguns exemples freqüents: vale → d'acord; bueno → bé, bo; enterar-se → assabentar-se; tenir que → haver de.

5. Qui decideix?

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) incorpora al seu diccionari les paraules noves acceptades. El TERMCAT proposa termes catalans per als conceptes nous, sobretot científics i tècnics: per exemple, programari (per software), maquinari (per hardware) o correu brossa (per spam). Abans d'usar un manlleu, convé comprovar si hi ha una forma catalana.

Exemples resolts

Exemple 1. Classifica: xampú, gratacels, núvol (d'internet), pizza.

Resolució: xampú → manlleu adaptat; gratacels → calc de l'anglès; núvol → neologisme semàntic; pizza → manlleu no adaptat.

Exemple 2. Corregeix: «Vale, ja m'he enterat que demà tenim que portar el llibre».

Resolució: «D'acord, ja m'he assabentat que demà hem de portar el llibre». S'han eliminat tres barbarismes: vale, enterar-se i tenir que.

Exemple 3. Proposa una alternativa catalana per a les paraules angleses d'aquesta frase: «He descarregat un software nou i m'arriba molt d'spam».

Resolució: «He descarregat un programari nou i m'arriba molt de correu brossa». Són les formes proposades pel TERMCAT. Usar-les no és cap caprici: fan el text més clar per a tots els parlants i mantenen viva la capacitat de la llengua per anomenar les coses noves.

Exemple 4. Explica de quina manera s'ha format teletreball.

Resolució: és un neologisme de forma creat per composició: s'uneix l'element tele- («a distància», d'origen grec) i el nom treball. Vol dir «treball que es fa a distància, generalment des de casa i amb mitjans informàtics».

Recorda

• Neologisme: paraula o significat nou (de forma o semàntic).
• Manlleu: paraula presa d'una altra llengua (adaptat o no adaptat).
• Calc: traducció literal d'una paraula o expressió estrangera.
• Barbarisme: forma estrangera no acceptada quan el català ja en té una de pròpia.

Per pensar. Que una llengua prengui paraules d'altres llengües és normal i l'enriqueix: el català ho ha fet al llarg de tota la seva història, amb l'àrab, el francès, l'italià, el castellà o l'anglès. El problema apareix quan les paraules de fora substitueixen sense necessitat les pròpies i la llengua perd recursos. Per això convé conèixer bé les formes catalanes i triar-les quan existeixen.

Exercicis