El català és una sola llengua, però no es parla igual a Barcelona, a Lleida, a Palma o a València. Aquestes varietats geogràfiques s'anomenen dialectes, i la dialectologia és la part de la lingüística que les estudia. Totes les varietats són igual de correctes i comparteixen la mateixa llengua estàndard i la mateixa ortografia.
Des del segle XIX (Manuel Milà i Fontanals, 1861) els dialectes catalans es divideixen en dos blocs, segons sobretot la pronúncia de les vocals àtones (sense accent):
Es parla a bona part de Catalunya: Barcelona, Girona, Tarragona i comarques centrals. És el dialecte amb més parlants i el que més ha influït en l'estàndard dels mitjans de comunicació de Catalunya.
Es parla a les comarques de Lleida, Andorra (on és la varietat pròpia), la Franja de Ponent (Aragó) i part de les comarques de Tarragona. Inclou també el tortosí, de transició cap al valencià.
Es parla a Mallorca (mallorquí), Menorca (menorquí) i Eivissa i Formentera (eivissenc).
Es parla al País Valencià, on és oficial amb el nom de valencià.
Entre dialectes veïns no hi ha fronteres tallants: els trets canvien de manera gradual i hi ha zones de transició, com el tortosí entre el nord-occidental i el valencià.
Frase: «Ahir s'al·lot va anar a sa platja i jo encara no hi som estat.»
Anàlisi: trobem l'article salat (s'al·lot, sa platja), el mot al·lot i el perfet amb el verb ser (som estat), tots trets propis del balear. Resposta: balear.
Frase: «Hui eixirem prompte perquè el xiquet vol anar a la platja.»
Anàlisi: hui (avui), eixir (sortir), prompte (aviat) i xiquet (noi) són característics del valencià. Resposta: valencià.
Cap dialecte no és «millor» ni «més correcte» que un altre. En els textos formals tots els parlants fem servir l'estàndard, que admet formes de diversos dialectes (per exemple, canto i cante, aquest i este). Respectar la varietat dels altres és part del coneixement de la llengua. Quan escoltis algú d'un altre territori, fixa't en la seva pronúncia i en el seu lèxic: és una manera excel·lent de descobrir la riquesa del català.
Quins dialectes formen part del bloc occidental?
Quina és la forma balear de la primera persona del present de «cantar»?
«Sa mare d'en Toni té un moix.» De quin dialecte és característica aquesta frase?
Quin tret fonètic distingeix el català oriental de l'occidental?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Llengua Catalana i Literatura - 2n ESO?
Crear cuenta gratis