Estás viendo el contenido de esta lección en modo lectura. Los ejercicios no se corrigen aquí — accede con una cuenta gratuita para practicar con corrección automática y guardar tu progreso.
L'assaig i l'article acadèmic
Introducció
Hi ha textos que serveixen per pensar i fer pensar, i textos que serveixen per comunicar el resultat d'una investigació. L'assaig i l'article acadèmic són tots dos textos d'idees, en prosa, però tenen objectius i formes molt diferents. En aquesta lliçó aprendràs a reconèixer-los i a distingir-los.
Explicació
1. L'assaig
L'assaig és un text en prosa, normalment breu, en què l'autor reflexiona lliurement i des d'un punt de vista personal sobre un tema: la societat, la cultura, la llengua, l'art, la tecnologia... El gènere el va crear el francès Michel de Montaigne, que el 1580 va publicar els seus Assaigs (Essais).
Característiques:
Subjectivitat: l'autor hi diu el que pensa, sovint en primera persona.
Barreja d'exposició (explica) i argumentació (defensa una opinió).
Estructura lliure: no segueix apartats fixos. Sovint parteix d'una idea o d'una anècdota i hi reflexiona.
Estil cuidat, amb recursos literaris (metàfores, ironia, preguntes retòriques).
No pretén esgotar el tema ni demostrar res de manera científica: proposa una mirada.
Un assagista català fonamental és Joan Fuster, autor de Nosaltres, els valencians (1962).
2. L'article acadèmic
L'article acadèmic (o científic) és un text que comunica els resultats d'una investigació a altres especialistes. Es publica en revistes especialitzades.
Característiques:
Objectivitat: les afirmacions es basen en dades i proves, no en opinions.
Estructura fixa:
Títol i autoria.
Resum breu i paraules clau.
Introducció: el tema, la pregunta i els objectius.
Metodologia: com s'ha fet la investigació.
Resultats: què s'ha trobat (amb taules i gràfics).
Discussió i conclusions: què signifiquen els resultats.
Referències bibliogràfiques: les fonts consultades.
Llenguatge precís, amb tecnicismes, i to impersonal (s'ha observat que...) o primera persona del plural (hem analitzat...).
Citacions: les idees d'altres autors s'indiquen sempre, per exemple: (Cognom, any).
3. Comparació
Finalitat: l'assaig fa reflexionar; l'article acadèmic informa d'una investigació.
Punt de vista: subjectiu a l'assaig; objectiu a l'article.
Estructura: lliure a l'assaig; fixa a l'article.
Destinatari: públic ampli a l'assaig; especialistes a l'article.
Fonts: l'assaig en pot citar alguna; l'article ha de citar-les totes amb bibliografia.
Exemples resolts
Exemple 1. Classifica aquests fragments:
a) «Sovint em pregunto si el mòbil ens acosta als que són lluny o ens allunya dels que tenim al costat.»
b) «Es va enquestar 240 alumnes de 2n d'ESO. El 68 % va declarar que fa servir el mòbil més de dues hores diàries.»
Resolució: a) és un assaig: primera persona, reflexió personal, pregunta retòrica i contrast (acostar / allunyar). b) és un article acadèmic: dades numèriques, metodologia (enquesta) i to impersonal (es va enquestar). Les dades de l'exemple són inventades per practicar.
Exemple 2. Planifica un assaig breu sobre «Llegir en paper o en pantalla».
Resolució: 1) Inici amb una experiència personal (una tarda de lectura). 2) Tesi: «tots dos formats són útils, però el paper afavoreix la concentració». 3) Arguments i matisos (comoditat de la pantalla, distraccions, cansament visual). 4) Tancament obert amb una pregunta al lector.
Exemple 3. Escriu una frase d'un article acadèmic que cita una font i una d'un assaig que expressa una opinió sobre el mateix tema: el reciclatge.
Resolució: article: «La recollida selectiva augmenta quan els contenidors són a menys de cent metres dels habitatges (Garcia, 2020)». Assaig: «Sempre m'ha semblat que llençar bé una ampolla és un petit gest de respecte cap als que vindran». La primera aporta una dada i n'indica la font; la segona expressa un pensament personal amb llenguatge figurat. (L'autor i la dada de la cita són inventats per practicar.)
Com escriure un assaig breu
Tria un tema que et faci pensar i delimita'l.
Formula la teva idea central (tesi).
Busca arguments, exemples i experiències personals.
Comença d'una manera que atregui el lector: una anècdota, una pregunta, una cita.
Desenvolupa les idees amb connectors (a més, tanmateix, per tant).
Tanca amb una conclusió que reprengui la tesi o obri una nova pregunta.