Poesia: formes i figures retòriques

Poesia: formes i figures retòriques

Introducció

La poesia és el gènere literari que expressa sentiments, emocions i maneres de veure el món amb un llenguatge especial, ple de ritme, de música i d'imatges. En aquesta lecció aprendràs com es construeix un poema (versos, estrofes, rima i mesura) i quines són les principals figures retòriques, els recursos que fan servir els poetes per embellir el llenguatge.

Explicació

1. La forma del poema

• Vers: cada una de les línies d'un poema.
• Estrofa: grup de versos separat dels altres per un espai en blanc.
• Rima: repetició de sons al final dels versos, a partir de l'última vocal tònica (la que sona més forta).

2. Tipus de rima

• Rima consonant: es repeteixen totes les vocals i consonants a partir de l'última vocal tònica. Per exemple: camí / matí; flor / amor.
• Rima assonant: només es repeteixen les vocals. Per exemple: rosa / boca (coincideixen la o i la a, però no la s i la c).
• Vers lliure: poema sense rima ni mesura fixa.

Per indicar l'esquema de la rima es fan servir lletres: els versos que rimen entre ells porten la mateixa lletra (per exemple, ABAB o AABB).

3. La mesura dels versos

Els versos es mesuren comptant les síl·labes mètriques. En català es compten fins a l'última síl·laba tònica del vers. A més, quan una paraula acaba en vocal i la següent comença per vocal, solen formar una sola síl·laba: és la sinalefa.

Exemples: «El / sol / bri / lla / va al / cel» té 6 síl·labes (va al fa sinalefa i l'última tònica és cel). «La / ca / sa / blan / ca» té 4 síl·labes mètriques, perquè comptem fins a blan, que és l'última síl·laba tònica.

4. Les figures retòriques

• Comparació: relaciona dues coses semblants amb un nexe com com o semblant a: «Els teus ulls brillen com estels».
• Metàfora: identifica directament una cosa amb una altra, sense nexe: «Els teus ulls són dos estels».
• Personificació: atribueix accions o qualitats humanes a animals, coses o idees: «El vent xiuxiueja entre els arbres».
• Hipèrbole: exageració: «T'ho he dit un milió de vegades».
• Anàfora: repetició d'una o més paraules al principi de diversos versos: «Mira el mar, / mira el cel, / mira la lluna».
• Onomatopeia: paraula que imita un so: «el tic-tac del rellotge», «el bub-bub del gos».
• Epítet: adjectiu que expressa una qualitat que ja té el nom: «la blanca neu».

5. Algunes estrofes conegudes

• Apariat: dos versos que rimen entre ells (AA).
• Quarteta: estrofa de quatre versos, normalment de set síl·labes, amb rimes com ABAB o ABCB.
• Sonet: poema de catorze versos, repartits en dues estrofes de quatre i dues de tres.

Moltes cançons populars catalanes estan escrites en estrofes breus de versos curts, fàcils de recordar i de cantar. Quan llegeixis un poema, llegeix-lo en veu alta: així sentiràs millor el ritme i la rima. Després, intenta escriure'n un tu: tria un tema que t'emocioni, busca paraules que rimin i afegeix-hi almenys una comparació o una metàfora.

Exemples resolts

Exemple 1. Quin tipus de rima hi ha entre cançó i acció?

Resolució: A partir de l'última vocal tònica tenim -ó en les dues paraules: es repeteix tot el so. És rima consonant.

Exemple 2. Identifica la figura: «La lluna, plena de son, s'adorm darrere la muntanya».

Resolució: La lluna fa una acció humana (té son i s'adorm): és una personificació.

Exemple 3. Quina diferència hi ha entre «Les teves mans són com seda» i «Les teves mans són seda»?

Resolució: La primera frase té el nexe com: és una comparació. La segona identifica directament les mans amb la seda: és una metàfora.

Exemple 4. Indica l'esquema de rima d'aquesta estrofa: «Pel camí (A) / del matí (A) / passa el vent (B) / tot content (B)».

Resolució: Els dos primers versos rimen entre ells (-í) i els dos últims també (-ent): l'esquema és AABB.

Recorda

• Vers = línia; estrofa = grup de versos.
• Rima consonant: es repeteixen vocals i consonants; assonant: només vocals.
• En català les síl·labes es compten fins a l'última tònica.
• Comparació (amb com), metàfora (sense nexe), personificació, hipèrbole, anàfora, onomatopeia.

Exercicis