Novel·la curta: planificació i escriptura

Novel·la curta: planificació i escriptura

Introducció

Una novel·la curta és una narració en prosa més llarga que un conte i més curta que una novel·la. Sol tenir pocs personatges principals, una sola història central i es pot dividir en uns quants capítols. Escriure'n una és un repte gran, i per això és imprescindible planificar abans de començar: com un arquitecte fa els plànols abans de construir una casa, l'escriptor prepara la història abans d'escriure-la. En aquesta lliçó aprendràs els elements de la narració i els passos per planificar i escriure la teva novel·la curta.

Explicació

1. Els elements de la narració

• Narrador: la veu que explica la història.
  • En primera persona: el narrador és un personatge. «Vaig obrir la porta i vaig veure una ombra».
  • En tercera persona: el narrador és fora de la història. «La Júlia va obrir la porta i va veure una ombra».
• Personatges: el protagonista (el personatge principal), l'antagonista (el que s'hi oposa o li posa obstacles) i els secundaris (que ajuden o acompanyen).
• Espai: on passa la història (un poble de muntanya, una nau espacial, l'escola).
• Temps: quan passa (avui, fa cent anys, en el futur) i quant de temps dura (un dia, un estiu, uns anys).
• Trama o argument: el que passa, organitzat en tres parts.

2. L'estructura de la trama

• Plantejament: presentem els personatges, l'espai i la situació inicial.
• Nus: apareix un problema o conflicte que complica les coses. És la part més llarga i on hi ha més tensió.
• Desenllaç: el conflicte es resol (bé o malament) i la història s'acaba.

En una novel·la curta, el nus pot tenir diversos episodis: el protagonista intenta resoldre el problema, fracassa, troba ajuda, torna a provar-ho...

3. Els passos de la planificació

1. La idea: pregunta't «què passaria si...?». Per exemple: «Què passaria si un nen trobés un mapa dins d'un llibre de la biblioteca?».
2. Les fitxes de personatges: per a cada personatge important, anota el nom, l'edat, com és físicament, com és de caràcter, què vol aconseguir i què li fa por.
3. L'espai i el temps: descriu breument on i quan passa.
4. L'esquema per capítols: escriu una o dues frases que resumeixin què passa a cada capítol. Per a una novel·la curta escolar, entre quatre i vuit capítols és una bona mida.
5. El narrador: decideix si escriuràs en primera o en tercera persona, i mantén-lo durant tota l'obra.

4. L'escriptura

• Combina narració (el que passa), descripció (com són els llocs i les persones) i diàleg (el que diuen els personatges). En català, els diàlegs s'introdueixen amb guió llarg (—): «—On vas? —va preguntar la mare.»
• Fes servir connectors temporals: aquell matí, de sobte, al cap d'una estona, finalment.
• Mantén el mateix temps verbal: si narres en passat, no canviïs al present sense motiu.
• Dona un títol atractiu a la novel·la i, si vols, a cada capítol.

5. La revisió

Quan acabis, rellegeix el text: comprova que la història s'entén, que els personatges actuen d'acord amb com són, que no hi ha repeticions i que l'ortografia i la puntuació són correctes. Demanar a un company que el llegeixi també ajuda molt.

Exemples

Exemple 1: planificació d'una novel·la curta

Títol: El mapa de la biblioteca. Narrador: tercera persona. Espai i temps: un poble de la costa, durant les vacances d'estiu.

Fitxa de la protagonista: Nil, 11 anys, curiós i una mica tímid; vol demostrar que és valent; li fa por la foscor.

• Capítol 1 (plantejament): el Nil troba un mapa antic dins d'un llibre de la biblioteca.
• Capítol 2 (nus): amb la seva amiga Aina, descobreix que el mapa porta a una cova del penya-segat.
• Capítol 3 (nus): el bibliotecari, que també busca el tresor, intenta prendre'ls el mapa.
• Capítol 4 (nus): a la cova, el Nil ha de vèncer la por a la foscor.
• Capítol 5 (desenllaç): el «tresor» són les cartes d'un pescador del poble, que donen a l'arxiu municipal.

Exemple 2: millorar un fragment

Fragment pla: «El Nil va entrar a la cova. Feia por. Va trobar una caixa.»

Fragment millorat: «El Nil va entrar a la cova amb la llanterna tremolant entre les mans. L'aire era fred i humit, i cada gota que queia ressonava com un tambor. De sobte, la llum va il·luminar una caixa de fusta mig enterrada a la sorra.»

Fixa't que s'hi ha afegit descripció (l'aire fred, el so de les gotes), sentiments (la llanterna tremolant) i un connector (de sobte).

Recorda

Abans d'escriure una novel·la curta, planifica: idea, fitxes de personatges, espai i temps, esquema per capítols i tipus de narrador. Escriu combinant narració, descripció i diàleg, i revisa el text al final.

Exercicis