Cada dia rebem moltíssima informació pel mòbil, per la televisió i per internet: vídeos, missatges, fotografies i notícies. Una part és veritat, però una altra part és falsa o està exagerada. Les notícies falses s'anomenen en anglès fake news, i en català en diem notícies falses o desinformació. En aquesta lecció aprendràs a llegir amb pensament crític: no creure't tot el que llegeixes, sinó comprovar-ho abans.
Les xarxes socials són aplicacions i webs on les persones comparteixen textos, fotos i vídeos i es comuniquen entre elles. Són útils per estar en contacte amb amics i família o per aprendre coses, però també tenen riscos: qualsevol persona hi pot publicar qualsevol cosa, encara que no sigui veritat. A més, la majoria de xarxes tenen una edat mínima per obrir-hi un compte, i és important respectar-la.
Una notícia falsa és una informació inventada o manipulada que es presenta com si fos certa. Es fa per diversos motius: per guanyar diners amb els clics, per enganyar la gent, per fer quedar malament algú o, simplement, per fer broma. El problema és que s'escampa molt de pressa, perquè molta gent la comparteix sense llegir-la sencera.
Tenir pensament crític vol dir pensar abans de creure i abans de compartir. Ens podem fer aquestes preguntes:
Una font fiable és la que identifica l'autor i la data, té bona fama de comprovar el que publica i, si s'equivoca, ho rectifica. Per exemple, un diari conegut, una enciclopèdia o la web d'una institució oficial.
A les xarxes socials també cal tenir cura de la nostra privacitat i de la dels altres. No publiquis mai l'adreça de casa, el telèfon, l'escola on vas o les contrasenyes. No pengis fotos d'altres persones sense el seu permís. I recorda que darrere de cada pantalla hi ha una persona: escriu amb respecte. Si veus alguna cosa que et fa sentir malament, explica-ho a un adult de confiança.
Exemple 1. Llegeixes aquest missatge: «URGENT!!! Demà no hi haurà escola a tot el país. Passa-ho a tothom!». És fiable?
Resolució: No ho podem saber només amb el missatge, i té diversos senyals d'alerta: majúscules i exclamacions, no diu qui ho anuncia ni la data, i demana que es comparteixi de seguida. Cal comprovar-ho a la web de l'escola o del Departament d'Educació, o preguntar-ho a la família o als mestres.
Exemple 2. Compara aquests dos titulars: a) «L'Ajuntament inaugura una nova biblioteca al barri de Sant Pere»; b) «INCREÏBLE: els científics amaguen que menjar xocolata et fa volar».
Resolució: El titular a) és concret, informa d'un fet que es pot comprovar i no exagera. El titular b) fa servir majúscules, la paraula «increïble» i afirma una cosa impossible: és una notícia falsa.
Exemple 3. Una amiga et diu que ha vist un vídeo d'un tauró nedant per un carrer inundat de la teva ciutat. Què pots fer?
Resolució: Cercar si algun mitjà fiable n'ha parlat i fer una cerca de la imatge per saber d'on surt. Moltes vegades aquestes imatges són muntatges o fotografies d'un altre lloc.
Reps una notícia molt sorprenent. Què és el primer que hauries de fer?
Quin d'aquests titulars té més senyals de ser una notícia falsa?
Què vol dir que una font d'informació és fiable?
Quina d'aquestes informacions és perillós publicar en una xarxa social oberta?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Llengua Catalana - 6e Primaria?
Crear cuenta gratis