Normes ortogràfiques: repàs complet

Normes ortogràfiques: repàs complet

Introducció

Escriure sense faltes és important perquè els altres ens entenguin bé i perquè l'escrit mostri cura i respecte pel lector. En aquesta lliçó repassarem les normes ortogràfiques més importants del català que has treballat durant la Primària: l'accentuació, la dièresi, l'apostrofació, la ela geminada i algunes lletres que s'escriuen de manera diferent de com sonen. Totes segueixen la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Explicació

1. L'accentuació

Primer cal saber quina és la síl·laba tònica (la que pronunciem més forta). Segons on és, les paraules són:

• Agudes (tònica a l'última síl·laba): porten accent si acaben en vocal, vocal + s (-as, -es, -is, -os, -us) o -en, -in. Exemples: sofà, cafè, camí, cançó, francès, també, pastís. En canvi, paper i color no en porten, perquè acaben en consonant que no és -s ni -n.
• Planes (tònica a la penúltima): porten accent quan no acaben com les agudes accentuades. Exemples: fàcil, difícil, telèfon, préssec. En canvi, casa, llapis i examen no en porten.
• Esdrúixoles (tònica a l'antepenúltima): s'accentuen sempre: música, pàgina, làmpada.

Accent obert o tancat? La a sempre porta accent obert (à); la i i la u, sempre tancat (í, ú). La e i la o poden portar-lo obert o tancat segons com sonin: cafè, també; cançó, mòbil.

Accent diacrític: serveix per distingir paraules que s'escriuen igual. Des de la normativa de 2016 només n'hi ha una quinzena; alguns dels més habituals són és (verb) / es (pronom), més (quantitat) / mes (del calendari), món (planeta) / mon (possessiu), té (verb tenir) / te (pronom o infusió), què / que.

2. La dièresi

La dièresi (¨) indica que dues vocals no formen diftong i es pronuncien en síl·labes separades: veïna, raïm, llaüt. També serveix perquè sentim la u després de g o q: pingüí, aigües, qüestió.

No posem dièresi en l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs (agrair, agraint, agrairé, agrairia), ni en les paraules acabades en -isme i -ista (egoisme, egoista).

3. L'apostrofació

• L'article masculí el s'apostrofa davant de vocal o h: l'arbre, l'home, l'ull.
• L'article femení la s'apostrofa davant de vocal o h: l'escola, l'hora, l'illa; però no davant de i o u àtones (sense força): la universitat, la història, la idea.
• La preposició de s'apostrofa davant de vocal o h: got d'aigua, llibre d'història.

4. La ela geminada

La l·l representa un so de l una mica més llarg. S'escriu amb el punt volat al mig: col·legi, il·lusió, novel·la, pel·lícula, intel·ligent. No s'ha de confondre amb la ll de llapis o cavall.

5. Altres normes que cal recordar

• G / J: davant de e i i generalment escrivim g (gent, girafa, menges), i davant de a, o, u, j (menjar, joc, juny). Hi ha excepcions: jersei, Jesús.
• Ç: només davant de a, o, u o a final de paraula: plaça, cançó, forçut, braç.
• S / SS entre vocals: s sona sonora (casa, rosa) i ss sorda (massa, tassa). Si les confonem, la paraula queda mal escrita: pesar (amb so sonor) no és el mateix que passar.

Exemples

Exemple 1: decidir si una paraula porta accent

• avio: és aguda (a-vi-ó) i acaba en vocal → avió.
• arbre: és plana (ar-bre) i acaba en vocal → no porta accent.
• angel: és plana (àn-gel) i acaba en -el → àngel.
• platan: és plana (plà-tan) i acaba en -an → plàtan.

Exemple 2: corregir una frase

Frase amb errors: «La illa te una platja amb aigues molt netes i la meva veina hi va a l'estiu.»

Frase corregida: «L'illa té una platja amb aigües molt netes i la meva veïna hi va a l'estiu.»

Recorda

• Agudes amb accent si acaben en vocal, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in; planes amb accent en els altres casos; esdrúixoles, sempre.
• Dièresi per separar vocals (veïna) o fer sonar la u (pingüí), però no en infinitius, gerundis, futurs i condicionals, ni en -isme i -ista.
• La no s'apostrofa davant de i, u àtones: la universitat.
• L·l amb punt volat: col·legi.

Exercicis