Sistema verbal complet amb tots els modes

Sistema verbal complet amb tots els modes

Introducció

El verb és la paraula que expressa accions, estats o processos, i és el nucli de l'oració. En català, el verb canvia de forma per indicar la persona, el nombre, el temps i el mode. El conjunt de totes aquestes formes és el sistema verbal. En aquesta lliçó en faràs un repàs complet: les conjugacions, els accidents del verb, els tres modes amb els seus temps i les formes no personals.

Explicació

1. Lexema i desinència

Cada forma verbal té un lexema (la part que porta el significat) i una desinència (la terminació, que indica persona, nombre, temps i mode). A cantàvem: lexema cant-, desinència -àvem (primera persona del plural, pretèrit imperfet d'indicatiu).

2. Les tres conjugacions

• Primera conjugació: infinitiu en -ar: cantar, parlar, jugar.
• Segona conjugació: infinitiu en -er, -re o -r: témer, perdre, dir.
• Tercera conjugació: infinitiu en -ir: dormir, servir. Molts verbs de la tercera són incoatius, és a dir, afegeixen -eix- en algunes persones: servir → serveixo; llegir → llegeixo.

3. Persona i nombre

Hi ha tres persones (1a jo/nosaltres, 2a tu/vosaltres, 3a ell, ella, vostè/ells, elles, vostès) i dos nombres (singular i plural).

4. El mode indicatiu

Expressa fets reals o que el parlant presenta com a segurs. Exemple amb cantar (1a persona del singular, català central):

• Temps simples: present canto; pretèrit imperfet cantava; passat simple cantí (sobretot escrit); futur cantaré; condicional cantaria.
• Temps compostos (amb el verb auxiliar haver + participi): pretèrit perfet he cantat; plusquamperfet havia cantat; passat anterior haguí cantat; futur perfet hauré cantat; condicional perfet hauria cantat.
• Passat perifràstic: anar (vaig, vas, va...) + infinitiu: vaig cantar. És la forma de passat més habitual en la llengua parlada: «Ahir vaig anar al cinema».

5. El mode subjuntiu

Expressa desitjos, dubtes, possibilitats o fets que depenen d'un altre verb. Sol aparèixer després de que: «Vull que cantis», «Si cantés millor, entraria al cor».

• Present: que jo canti, que tu cantis, que ell canti, que nosaltres cantem, que vosaltres canteu, que ells cantin.
• Pretèrit imperfet: que jo cantés, que tu cantessis...
• Pretèrit perfet: que jo hagi cantat.
• Plusquamperfet: que jo hagués cantat.

6. El mode imperatiu

Serveix per donar ordres, consells o fer peticions: canta (tu), canti (vostè), cantem (nosaltres), canteu (vosaltres), cantin (vostès). Per a les ordres negatives fem servir el present de subjuntiu: «No cantis tan fort».

7. Les formes no personals

No indiquen persona ni temps:

• Infinitiu: cantar, perdre, dormir. És el nom del verb.
• Gerundi: cantant, perdent, dormint. Indica una acció en curs: «Està dormint».
• Participi: cantat, perdut, dormit. Forma els temps compostos i pot fer d'adjectiu: «la porta tancada». Alguns són irregulars: fer → fet, dir → dit, escriure → escrit.

8. Les varietats

Algunes formes canvien segons el dialecte, i totes són correctes: present canto (central), cante (valencià), cant (balear); present de subjuntiu canti (central) i cante (valencià); imperfet de subjuntiu cantés i també cantara (valencià).

Exemples

Exemple 1: analitzar formes verbals

• havíem dormit → verb dormir, 3a conjugació; 1a persona del plural; pretèrit plusquamperfet d'indicatiu (temps compost).
• perdessis → verb perdre, 2a conjugació; 2a persona del singular; pretèrit imperfet de subjuntiu.
• vam jugar → verb jugar, 1a conjugació; 1a persona del plural; passat perifràstic d'indicatiu.
• llegint → verb llegir, 3a conjugació; gerundi (forma no personal).

Exemple 2: triar el mode adequat

• «Sé que vens demà» → indicatiu: el parlant ho presenta com a segur.
• «Espero que vinguis demà» → subjuntiu: és un desig.
• «Vine demà!» → imperatiu: és una ordre o una petició.

Exemple 3: conjugar un verb incoatiu

Present d'indicatiu de servir (català central): serveixo, serveixes, serveix, servim, serviu, serveixen. Fixa't que l'increment -eix- no apareix a la primera i la segona persona del plural.

Recorda

• Tres conjugacions: -ar, -er/-re/-r i -ir.
• Tres modes: indicatiu (fets segurs), subjuntiu (desitjos, dubtes, possibilitats) i imperatiu (ordres).
• Temps simples i compostos (amb haver + participi), i el passat perifràstic (vaig cantar).
• Formes no personals: infinitiu, gerundi i participi.

Exercicis