Estil acadèmic: cohesió i coherència

Estil acadèmic: cohesió i coherència

Introducció

Un text no és un munt de frases posades una darrere l'altra. Perquè s'entengui bé, les idees han de tenir sentit i estar ben ordenades (coherència) i les frases han d'estar ben lligades entre si (cohesió). Aquestes dues propietats són imprescindibles en els treballs de classe, els resums, els informes i els exàmens, és a dir, en l'estil acadèmic.

Explicació

La coherència: que el text tingui sentit

Un text és coherent quan:

• Tracta d'un tema clar i totes les idees hi estan relacionades.
• Les idees segueixen un ordre lògic: de la més general a la més concreta, o en l'ordre en què passen les coses.
• No hi ha contradiccions ni informació que no ve al cas.
• Està organitzat en paràgrafs: cada paràgraf desenvolupa una idea principal.
• Té una estructura: introducció, desenvolupament i conclusió.

Exemple de text incoherent: «Els óssos polars viuen a l'Àrtic. M'agraden molt els macarrons. Tenen una capa de greix que els protegeix del fred.» La frase dels macarrons no té res a veure amb el tema.

La cohesió: que les frases estiguin ben lligades

La cohesió s'aconsegueix amb uns mecanismes de la llengua:

• Connectors: paraules o expressions que relacionen les idees.
  • D'ordre: en primer lloc, després, finalment.
  • D'addició: a més, també, d'altra banda.
  • D'oposició: però, en canvi, tanmateix.
  • De causa: perquè, ja que, atès que.
  • De conseqüència: per tant, així doncs, per això.
  • D'exemple: per exemple, és a dir.
  • De conclusió: en resum, en conclusió.
• Pronoms: substitueixen paraules que ja han aparegut i eviten repeticions. «He vist la Laia i l'he saludada.» El pronom l' es refereix a la Laia.
• Sinònims i paraules equivalents: «El gos bordava. L'animal estava espantat.»
• El·lipsi: no repetir el que ja se sap. «La Marta va a natació i en Pol, a bàsquet.» (S'omet va.)
• Determinants i demostratius: «Vam trobar una cova. Aquella cova era molt fosca.»

Els trets de l'estil acadèmic

• Registre formal: s'eviten les paraules col·loquials («guai», «súper», «molar»).
• Precisió: es fa servir el vocabulari de la matèria («fotosíntesi», no «allò que fan les plantes»).
• Objectivitat: es presenten fets i dades; si es dona una opinió, es justifica.
• Claredat: frases no gaire llargues, ben puntuades.
• Revisió: abans d'entregar un treball, cal rellegir-lo per corregir faltes, repeticions i frases mal lligades.

Errors freqüents que trenquen la cohesió

• Repetir sempre la mateixa paraula en lloc d'usar pronoms o sinònims.
• Fer servir sempre el mateix connector («i després… i després… i després…»).
• Usar un connector equivocat: «Plovia; per tant, vam sortir a jugar al pati.» (Caldria un connector d'oposició: «Plovia; tanmateix, vam sortir…».)
• Un pronom que no se sap a qui es refereix: «La Júlia va trucar a la Clara i li va dir que estava malalta.» (Qui està malalta?)

Per evitar aquests errors, rellegeix el text en veu alta: si una frase sona estranya o no s'entén, cal revisar-la.

Exemples resolts

Exemple 1. Millora la cohesió d'aquest text: «Els dofins són mamífers. Els dofins respiren aire. Els dofins viuen al mar. Els dofins són molt intel·ligents.»

Solució: «Els dofins són mamífers i, per tant, respiren aire, tot i que viuen al mar. A més, aquests animals són molt intel·ligents.»

S'hi han afegit connectors (per tant, tot i que, a més), s'ha fet servir l'el·lipsi (no es repeteix «els dofins») i una expressió equivalent (aquests animals).

Exemple 2. Ordena les idees perquè el text sigui coherent: (a) «Finalment, la papallona surt del capoll.» (b) «Primer, la papallona pon els ous.» (c) «Després, l'eruga forma un capoll.» (d) «Dels ous en surten erugues.»

Solució: b → d → c → a. Els connectors primer, després i finalment ens ajuden a trobar l'ordre.

Exemple 3. Passa a registre acadèmic: «El volcà va petar i va tirar un munt de foc.»

Solució: «El volcà va entrar en erupció i va expulsar una gran quantitat de lava.»

Exercicis