Normes ortogràfiques completes

Normes ortogràfiques completes

L'ortografia és el conjunt de normes que ens diu com hem d'escriure correctament les paraules. Gràcies a l'ortografia, tothom qui llegeix en català entén el mateix. L'organisme que fixa les normes del català és l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En aquesta lliçó repassarem les normes més importants per a 5è.

1. La síl·laba tònica i l'accent

En cada paraula hi ha una síl·laba que pronunciem amb més força: la síl·laba tònica. Segons on és, les paraules són:

• Agudes: la tònica és l'última (ca-mió, pa-pe-rer).
• Planes: la tònica és la penúltima (ca-sa, llà-pis).
• Esdrúixoles: la tònica és l'antepenúltima (mú-si-ca, pà-gi-na).

Quan porten accent?

• Les agudes s'accentuen si acaben en vocal (a, e, i, o, u), en vocal + s (as, es, is, os, us) o en -en, -in: sofà, cafè, camí, cançó, comú, francès, matí, també, conté.
• Les planes s'accentuen quan no acaben en cap d'aquestes terminacions: llàpis, fàcil, àlbum, còmic. Per això casa o examen no en porten.
• Les esdrúixoles s'accentuen sempre: música, pàgina, làmpada, científic.

2. Accent obert i accent tancat

En català hi ha dos accents:

• Accent greu o obert (`): sobre à, è, ò. Exemples: mà, cafè, mòbil. La a sempre porta accent obert: sofà.
• Accent agut o tancat (´): sobre é, í, ó, ú. Exemples: també, camí, cançó, comú. La i i la u sempre porten accent tancat.

Les vocals e i o poden ser obertes o tancades segons com es pronuncien: cafè (e oberta), també (e tancada), mòbil (o oberta), cançó (o tancada).

3. Els accents diacrítics

Algunes paraules porten accent per distingir-les d'una altra que s'escriu igual. Des de la reforma ortogràfica de l'IEC de 2017 en queden poques. Les més habituals són: és (verb) / es (pronom); més (quantitat) / mes (del calendari); són (verb) / son (ganes de dormir); té (verb tenir) / te (pronom o planta); sé (verb saber) / se (pronom); sí (afirmació) / si (condició); què (pregunta) / que (conjunció); bé (adverbi) / be (xai); mà / ma; món / mon.

4. La dièresi

La dièresi (¨) té dues funcions:

• Indicar que la u es pronuncia després de g o q davant de e, i: pingüí, aigües, qüestió, llengües.
• Indicar que una i o una u no formen diftong amb la vocal del costat: veïna, raïm, països, lluïa.

5. L'apostrofació

Els articles el i la i la preposició de s'apostrofen davant de paraules que comencen per vocal o h: l'arbre, l'escola, l'home, d'aigua.

Però l'article femení la no s'apostrofa davant de i, u àtones (amb h o sense): la universitat, la idea, la humitat. Sí que s'apostrofa si són tòniques: l'illa, l'una.

6. Les contraccions

Quan les preposicions a, de, per van davant dels articles el, els, s'uneixen: a + el = al, de + el = del, per + el = pel, a + els = als, de + els = dels, per + els = pels. No hi ha contracció si l'article s'apostrofa: a l'arbre, de l'home.

7. Altres lletres que cal recordar

• Ela geminada (l·l): es pronuncia com una ela allargada: col·legi, il·lusió, novel·la.
• Ç: sona com una s sorda davant de a, o, u i a final de paraula: plaça, caçó, forçut, braç.
• S sorda i s sonora entre vocals: ss per al so sord (massa, grossa) i s per al so sonor (casa, rosa).
• Ny: muntanya, any, canya.

Exemples resolts

Exemple 1. cami → és aguda (ca-mi) i acaba en vocal → porta accent. I sempre és tancat → camí.

Exemple 2. examen → és plana (e-xa-men) i acaba en -en → no porta accent → examen.

Exemple 3. de + el + parc → del parc; però de + el + arbre → de l'arbre.

Exemple 4. la + universitat → la u és àtona → la universitat (sense apòstrof).

Recorda

• Agudes: accent si acaben en vocal, vocal + s, -en o -in.
• Planes: accent si no acaben en cap d'aquestes terminacions.
• Esdrúixoles: sempre accent.
• La a porta sempre accent obert (à); la i i la u, sempre tancat (í, ú).
• L'article la no s'apostrofa davant de i, u àtones: la idea, la universitat.
• Quan dubtis, consulta el diccionari de l'IEC (DIEC) o un corrector ortogràfic, però rellegeix sempre el teu text.

Exercicis