Puntuació avançada i estil

Puntuació avançada i estil

Introducció

Els signes de puntuació són com els senyals de trànsit d'un text: indiquen on cal aturar-se, on hi ha una pregunta, on parla un personatge o on comença una explicació. Un text mal puntuat es pot entendre malament. En aquesta lliçó repassarem els signes que ja coneixes i n'aprendrem els usos més avançats per escriure amb més estil.

Explicació

El punt

• Punt i seguit: separa oracions que parlen del mateix tema.
• Punt i a part: tanca un paràgraf; el següent tracta una idea nova.
• Punt final: tanca el text.

La coma

La coma marca una pausa breu. S'escriu:

• Per separar els elements d'una enumeració: «He comprat pomes, peres, maduixes i plàtans.» Davant de la i final no hi va coma.
• Per aïllar el vocatiu (la persona a qui parlem): «Pau, vine aquí.» / «Vine aquí, Pau.»
• Per tancar una explicació enmig de la frase: «Barcelona, la capital de Catalunya, és a la costa.»
• Darrere de molts connectors: «Per tant, ens quedem a casa.» / «A més, plou.»

Error freqüent: no es posa coma entre el subjecte i el verb. És incorrecte «Els alumnes de cinquè, van anar d'excursió»; cal escriure «Els alumnes de cinquè van anar d'excursió».

El punt i coma

Fa una pausa més llarga que la coma i més curta que el punt. S'usa per separar oracions relacionades, sobretot davant de connectors com però, ara bé o tanmateix quan la frase és llarga: «Vam estudiar molt per a l'examen; tanmateix, va ser més difícil del que esperàvem.» També separa elements d'una enumeració que ja porten comes: «A la Marta li agrada el bàsquet; a en Biel, el futbol; a la Núria, la natació.»

Els dos punts

• Abans d'una enumeració anunciada: «Necessites tres coses: llapis, goma i regle.»
• Abans de citar paraules d'algú: «La mestra va dir: "Demà no hi ha classe."»
• Abans d'una explicació o conseqüència: «No vam sortir: plovia a bots i barrals.»

Interrogació i exclamació

En català, el signe d'interrogació (?) i el d'exclamació (!) s'escriuen només al final de la frase: «Vens demà?», «Quina sorpresa!». No se n'escriu cap al principi.

Els punts suspensius

Són tres punts (…) i indiquen que la frase queda inacabada, que hi ha dubte o sorpresa, o que una enumeració podria continuar: «I aleshores es va obrir la porta…»

Les cometes

En català es recomanen les cometes baixes o angulars (« »). Si dins d'un fragment entre cometes n'hi ha un altre, s'usen les cometes altes (“ ”). Serveixen per citar paraules exactes, per marcar títols d'articles o de contes i per assenyalar paraules usades amb un sentit especial.

El guió i els parèntesis

• El guió llarg (—) introdueix les intervencions dels personatges en un diàleg narratiu: «—On vas? —va preguntar la Júlia.»
• Els parèntesis tanquen una informació addicional: «Pompeu Fabra (1868-1948) va fixar la normativa del català.»

Puntuació i estil

Escriure amb estil vol dir triar bé les pauses. Frases curtes i amb punts donen ritme ràpid, ideal per a l'acció: «Va obrir la porta. Silenci. Ningú.» Frases més llargues, amb comes i punts i comes, donen un ritme pausat, ideal per a les descripcions. També cal evitar repetir sempre el mateix connector: alterna però, en canvi i tanmateix.

Exemples resolts

Exemple 1. Puntua: «Anna porta pa llet i ous»

Solució: «Anna, porta pa, llet i ous.» La primera coma aïlla el vocatiu (parlem a l'Anna); la segona separa elements de l'enumeració. Davant de la i no hi ha coma.

Exemple 2. Corregeix: «¿Quina hora és?»

Solució: «Quina hora és?» En català no s'escriu el signe d'interrogació inicial.

Exemple 3. Corregeix: «El gos del meu veí, borda cada nit.»

Solució: «El gos del meu veí borda cada nit.» La coma separava el subjecte («El gos del meu veí») del verb («borda»), i això no es pot fer.

Exemple 4. Uneix amb el signe adequat: «Volíem anar a la platja. Feia massa vent.»

Solució: «Volíem anar a la platja; tanmateix, feia massa vent.» El punt i coma uneix les dues oracions relacionades i el connector expressa l'oposició.

Exercicis