El verb: tots els temps i modes

El verb: tots els temps i modes

Introducció

El verb és la paraula que expressa una acció (córrer), un estat (estar cansat) o un procés (créixer). És el nucli del predicat i la paraula que més canvia de forma: amb un sol verb podem dir qui fa l'acció, quan la fa i com la veu qui parla. En aquesta lliçó farem un recorregut per tots els temps i modes del verb català.

Explicació

L'arrel i la terminació

Cada forma verbal té una arrel (o lexema), que porta el significat, i una terminació (o desinència), que indica la persona, el nombre, el temps i el mode. A cant-àvem, l'arrel és cant- i la terminació -àvem ens diu que és la primera persona del plural de l'imperfet d'indicatiu.

Les tres conjugacions

• 1a conjugació: infinitius acabats en -ar (cantar, saltar).
• 2a conjugació: infinitius acabats en -er, -re o -ure (témer, perdre, viure).
• 3a conjugació: infinitius acabats en -ir (dormir, servir). Molts verbs d'aquesta conjugació són incoatius i afegeixen -eix-: serveixo, serveixes.

Persona i nombre

Hi ha tres persones (jo/nosaltres, tu/vosaltres, ell/ella/ells/elles) i dos nombres (singular i plural). Per tant, cada temps té sis formes: canto, cantes, canta, cantem, canteu, canten.

Els modes

• Indicatiu: presenta l'acció com a real, segura. «Avui plou.»
• Subjuntiu: expressa desig, dubte, possibilitat o ordre indirecta. «Vull que plogui.»
• Imperatiu: dona ordres o consells. «Canta!», «Escolteu!»

A més, hi ha les formes no personals, que no indiquen persona: l'infinitiu (cantar), el gerundi (cantant) i el participi (cantat).

Temps simples i temps compostos

Els temps simples tenen una sola paraula (cantava). Els temps compostos es formen amb el verb auxiliar haver + el participi (havia cantat). També hi ha el passat perifràstic, que es fa amb el verb anar + infinitiu (vaig cantar).

Els temps de l'indicatiu (verb cantar, persona jo)

• Present: canto
• Perfet: he cantat
• Imperfet: cantava
• Plusquamperfet: havia cantat
• Passat perifràstic: vaig cantar (és el passat més usat a la llengua parlada)
• Passat simple: cantí (sobretot en textos escrits i literaris)
• Passat anterior perifràstic: vaig haver cantat
• Futur: cantaré
• Futur perfet: hauré cantat
• Condicional: cantaria
• Condicional perfet: hauria cantat

Els temps del subjuntiu

• Present: canti
• Perfet: hagi cantat
• Imperfet: cantés
• Plusquamperfet: hagués cantat

L'imperatiu

Té formes per a tu (canta), vostè (canti), nosaltres (cantem), vosaltres (canteu) i vostès (cantin). Per donar una ordre negativa es fa servir el subjuntiu: «No cantis!»

Present, passat i futur

Els temps verbals situen l'acció en el temps: el present (ara), el passat (abans) i el futur (després). El perfet s'usa per a accions passades dins d'un període que encara dura: «Aquest matí he esmorzat.» El passat perifràstic, per a accions passades acabades: «Ahir vaig esmorzar.»

Verbs irregulars

Els verbs regulars mantenen l'arrel i segueixen el model de la seva conjugació (cantar: canto, cantava, cantaré). Els verbs irregulars canvien l'arrel o tenen terminacions especials en alguns temps. Alguns dels més freqüents són:

• ser: soc, era, seré, fos.
• anar: vaig, aniré, vagi.
• fer: faig, feia, faré, faci.
• tenir: tinc, tindré, tingui.
• venir: vinc, vindré, vingui.
• poder: puc, podré, pugui.

Quan tinguis dubtes sobre com es conjuga un verb, pots consultar un conjugador verbal o el diccionari.

Fixa't també en els participis irregulars, que s'usen per formar tots els temps compostos: fet (fer), dit (dir), vist (veure), escrit (escriure), obert (obrir), mort (morir).

Exemples resolts

Exemple 1. Analitza la forma havíem dormit.

Solució: verb dormir, 3a conjugació; temps compost (auxiliar haver + participi); primera persona del plural; plusquamperfet d'indicatiu.

Exemple 2. Analitza la forma perdés.

Solució: verb perdre, 2a conjugació; temps simple; primera o tercera persona del singular (jo perdés / ell perdés); imperfet de subjuntiu.

Exemple 3. Completa amb el temps adequat: «Ahir la Laia ___ (córrer) la cursa i avui ___ (estar) cansada.»

Solució: «Ahir la Laia va córrer la cursa i avui està cansada.» Ahir demana un passat acabat (passat perifràstic) i avui, el present.

Exemple 4. Digues el mode: «Espero que vinguis.»

Solució: espero és indicatiu (present); vinguis és subjuntiu (present), perquè expressa un desig.

Exercicis