Oracions subordinades: tots els tipus

Oracions subordinades: tots els tipus

Quan parlem i escrivim no sempre fem servir frases curtes i simples. Sovint ajuntem dues idees en una sola oració: «M'agrada que vinguis a casa», «Quan acabi els deures, sortiré a jugar». En aquesta lliçó aprendrem què són les oracions subordinades i quins tipus n'hi ha.

Oració simple i oració composta

Una oració simple té un sol verb conjugat: «La Laia llegeix un conte.»

Una oració composta té dos verbs conjugats o més, és a dir, conté dues oracions unides: «La Laia llegeix un conte i el seu germà dibuixa.»

Les oracions es poden unir de dues maneres:

• Coordinació: les dues oracions tenen el mateix valor i cadascuna podria anar sola. S'uneixen amb conjuncions com i, o, però, ni. Exemple: «Plou, però sortirem.»
• Subordinació: una oració depèn de l'altra i en completa el significat. L'oració que mana s'anomena principal i la que en depèn, subordinada. Exemple: «Sortirem quan pari de ploure.»

La subordinada sempre va introduïda per un nexe: una paraula que l'enllaça amb la principal, com que, si, quan, on, com, perquè o encara que.

Els tres grans tipus de subordinades

Segons la feina que fan dins l'oració, les subordinades es classifiquen en tres grups. Un truc útil és mirar per quina paraula sola les podríem substituir.

1. Subordinades substantives

Fan la funció d'un nom (un substantiu). Es poden substituir per això. Normalment comencen per que o per si.

• «Vull que vinguis a la festa.» → Vull això.
• «M'agrada que cantis.» → M'agrada això.
• «No sé si demà farà sol.» → No sé això.

2. Subordinades adjectives o de relatiu

Fan la funció d'un adjectiu: acompanyen un nom i en diuen alguna cosa. Comencen amb un pronom relatiu (que, on, el qual, la qual…) que es refereix a un nom que hi ha just abans, anomenat antecedent.

• «El llibre que em vas deixar és molt divertit.» → l'antecedent és llibre.
• «Aquest és el parc on jugàvem de petits.» → l'antecedent és parc.
• «La noia que porta ulleres és la meva cosina.» → podríem dir la noia ullerosa.

3. Subordinades adverbials

Fan la funció d'un adverbi o d'un complement circumstancial: indiquen quan, on, com, per què, per a què o amb quina condició passa alguna cosa. N'hi ha de molts tipus:

• De temps (quan, mentre, abans que, després que): «Truca'm quan arribis.»
• De lloc (on, sense antecedent): «Seu on vulguis.»
• De manera (com): «Fes-ho com t'ha explicat la mestra.»
• Causals (perquè, ja que, com que): «No vaig venir perquè estava malalt.»
• Finals (perquè + subjuntiu, per tal que): «T'ho explico perquè ho entenguis.»
• Condicionals (si): «Si plou, no sortirem.»
• Concessives (encara que): «Hi anirem encara que faci fred.»
• Comparatives (més… que, tan… com): «Hi havia més gent que no ens pensàvem.»

Fixa't que perquè pot ser causal o final. Si respon a per què? i el verb va en indicatiu, és causal (perquè estava cansat). Si respon a per a què? i el verb va en subjuntiu, és final (perquè ho entenguis).

Exemples resolts

Exemple 1. «Em sembla que avui arribarà tard.»
Verbs conjugats: sembla i arribarà → oració composta. Nexe: que. Podem dir «Em sembla això». → Subordinada substantiva.

Exemple 2. «La bicicleta que em van regalar és vermella.»
El nexe que es refereix al nom bicicleta (antecedent). Diu com és la bicicleta. → Subordinada adjectiva o de relatiu.

Exemple 3. «Mentre sopàvem, va començar a nevar.»
El nexe mentre indica quan passa l'acció. → Subordinada adverbial de temps.

Exemple 4. «Hem tancat la finestra perquè feia vent.»
Respon a per què? i el verb feia va en indicatiu. → Subordinada adverbial causal.

Com ho has de fer pas a pas

• Busca els verbs conjugats. Si n'hi ha dos o més, l'oració és composta.
• Troba el nexe que uneix les dues parts.
• Pregunta't: la puc canviar per això? → substantiva. Acompanya un nom de just abans? → adjectiva. Diu quan, on, com, per què, amb quina condició…? → adverbial.

Exercicis