Cada dia rebem moltíssima informació: notícies a la televisió, programes de ràdio, diaris, vídeos i missatges a internet. Els mitjans de comunicació són els canals que fan arribar aquesta informació a moltes persones alhora. Analitzar-los vol dir llegir-los, mirar-los i escoltar-los amb esperit crític: entendre què diuen, qui ho diu, amb quina intenció i si és fiable.
Els mitjans tenen diverses finalitats: informar (explicar fets que han passat), formar (ensenyar, com un documental), entretenir (pel·lícules, concursos, música) i persuadir (convèncer, com fa la publicitat o un article d'opinió). Un bon lector sap distingir quina és la intenció de cada text.
La notícia és el text informatiu més important. Explica un fet recent i d'interès. Té aquestes parts:
Una bona notícia respon sis preguntes: qui?, què?, quan?, on?, com? i per què? A més, segueix l'estructura de piràmide invertida: primer explica el més important i després els detalls menys importants.
Hem de distingir els fets de les opinions. Un fet es pot comprovar («El museu ha rebut 2.000 visitants aquest cap de setmana»). Una opinió expressa el que pensa algú («És el museu més avorrit de la ciutat»). Les notícies haurien de ser objectives; en canvi, els articles d'opinió, les cartes dels lectors i l'editorial (l'opinió del mateix diari) expressen opinions.
La publicitat vol que comprem un producte o que fem alguna cosa. Fa servir eslògans, imatges atractives, música i personatges famosos. Pregunta't sempre: què em volen vendre? M'expliquen tota la informació o només la part bona?
A internet circulen notícies falses (desinformació): textos que semblen notícies però que expliquen coses que no han passat. Per detectar-les:
Exemple 1. Llegeix aquesta notícia breu i troba les sis preguntes.
«L'escola Montseny planta trenta arbres. Els alumnes de cinquè de l'escola Montseny de Vic van plantar dilluns trenta alzines al parc del costat de l'escola per fer-lo més verd i ombrívol.»
El titular és «L'escola Montseny planta trenta arbres» i la frase següent fa d'entradeta.
Exemple 2. Classifica: (a) «El partit va acabar 2 a 1»; (b) «L'àrbitre va ser molt injust».
La frase (a) es pot comprovar: és un fet. La frase (b) diu el que pensa algú: és una opinió.
Exemple 3. Un anunci diu: «Amb les bambes Superllamp correràs més que ningú!». La intenció és persuadir: vol que comprem les bambes, i exagera, perquè unes bambes no et fan córrer més que tothom.
Exemple 4. Compara dos titulars sobre el mateix fet: (a) «L'Ajuntament tanca el parc per obres durant dues setmanes»; (b) «Escàndol! Ens deixen sense parc!». El titular (a) és informatiu: diu què passa, qui ho fa i durant quant de temps. El titular (b) busca emocionar i fer enfadar, però no explica bé què passa. Un lector crític prefereix el primer i, si llegeix el segon, busca més informació.
Quines preguntes ha de respondre una bona notícia?
Com s'anomena el primer paràgraf d'una notícia, que en resumeix el més important?
Quina d'aquestes frases expressa una opinió?
Veus a internet una notícia molt sorprenent que no té data ni diu qui l'ha escrita. Què és el més adequat?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Llengua Catalana - 5e Primaria?
Crear cuenta gratis