Estil directe i indirecte

Estil directe i indirecte

Quan expliquem una història o una conversa, sovint hem de dir què han dit els personatges. Ho podem fer de dues maneres: copiant exactament les seves paraules (estil directe) o explicant-ho amb les nostres paraules (estil indirecte). En aquest tema aprendrem a reconèixer-los i a passar d'un a l'altre.

L'estil directe

En l'estil directe reproduïm exactament les paraules que ha dit algú, tal com les ha dites. Per marcar-ho, fem servir:

• Un verb de dir: dir, preguntar, respondre, exclamar, cridar, explicar...
• Els dos punts (:) darrere del verb.
• Les cometes (« ») o, en els diàlegs, el guió (—) al principi de les paraules del personatge.

Exemples:

• La Laia va dir: «Tinc fred.»
• — On és el meu llapis? —va preguntar en Pol.

L'estil indirecte

En l'estil indirecte, el narrador explica amb les seves paraules què ha dit el personatge. No hi ha cometes ni guions, i les paraules del personatge s'uneixen al verb de dir amb que (o amb si, quan és una pregunta de sí o no).

• La Laia va dir que tenia fred.
• En Pol va preguntar on era el seu llapis.
• La Marta va preguntar si plouria.

Què canvia en passar a estil indirecte?

Quan passem una frase d'estil directe a indirecte, algunes paraules canvien:

• La persona: jo passa a ell o ella; meu passa a seu. «Estic cansat» → va dir que estava cansat.
• El temps del verb: si el verb de dir és en passat (va dir), el present passa a imperfet (tinc → tenia) i el futur passa a condicional (vindré → vindria).
• Les paraules de temps i lloc: avui → aquell dia; demà → l'endemà; aquí → allà.
• Les ordres: «Obre la porta» → li va dir que obrís la porta.
• Les preguntes: perden els signes d'interrogació.

Mira aquests altres canvis de temps verbal: «He acabat» → va dir que havia acabat; «Vaig anar al cine» → va dir que havia anat al cine; «Puc venir?» → va preguntar si podia venir. A l'hora d'escriure un conte, pots combinar els dos estils: fes servir l'estil directe per als moments més emocionants i l'indirecte per resumir les converses menys importants.

Exemple resolt 1: de directe a indirecte

Frase: L'avi va dir a la Núria: «Demà vindré a buscar-te a l'escola.»

Resolució pas a pas:

• Treiem els dos punts i les cometes, i afegim que: L'avi va dir que...
• Demà → l'endemà.
• vindré (futur) → vindria (condicional).
• -te (a tu, la Núria) → -la (a ella), perquè ara ho explica el narrador.

Resultat: L'avi va dir a la Núria que l'endemà vindria a buscar-la a l'escola.

Exemple resolt 2: d'indirecte a directe

Frase: La mestra va preguntar si havíem acabat els deures.

Resolució: Posem el verb de dir, els dos punts i les cometes. La pregunta recupera els signes d'interrogació i el verb torna a la forma que va dir la mestra.

Resultat: La mestra va preguntar: «Heu acabat els deures?»

Per a què serveixen?

L'estil directe fa que el text sigui més viu, perquè sentim la veu dels personatges: per això es fa servir molt als contes i als còmics. L'estil indirecte és més breu i va bé quan volem resumir el que ha dit algú, com a les notícies.

Recorda

• Estil directe: paraules exactes, amb dos punts i cometes o guió.
• Estil indirecte: paraules del narrador, amb que o si, sense cometes.
• En passar a indirecte canvien la persona, el temps del verb i les paraules de temps i lloc.

Practica a casa: escolta una conversa curta d'una pel·lícula o d'una sèrie i copia dues frases que diguin els personatges en estil directe, amb guions o cometes. Després passa-les a estil indirecte tenint en compte els canvis de persona, de temps verbal i de paraules de temps i lloc. Llegeix les dues versions en veu alta i compara-les.

Exercicis