Accentuació. Apostrofació. Guionet

Accentuació. Apostrofació. Guionet

Per escriure bé en català no n'hi ha prou de saber les paraules: també hem de posar els accents on toca, fer servir bé l'apòstrof i saber quan cal el guionet. En aquest tema repassem aquestes tres normes amb exemples.

1. L'accentuació

Totes les paraules tenen una síl·laba tònica, la que pronunciem més fort. Segons on és la síl·laba tònica, les paraules poden ser:

• Agudes: la tònica és l'última síl·laba: ca-fè, ca-mió, pa-per.
• Planes: la tònica és la penúltima: ca-sa, fà-cil, e-xa-men.
• Esdrúixoles: la tònica és l'antepenúltima: mú-si-ca, pà-gi-na.

Quan porten accent?

• Les agudes porten accent si acaben en vocal (a, e, i, o, u), en vocal + s (as, es, is, os, us) o en -en, -in: sofà, cafè, camió, pastís, francès, també, ningú. En canvi, paper o ocell no porten accent.
• Les planes porten accent quan no acaben com les agudes accentuades: fàcil, mòbil, àlbum, dòlar. Per això casa, llapis o examen no porten accent.
• Les esdrúixoles porten accent sempre: música, pàgina, làmpada.

Accent obert o tancat? En català hi ha dos accents: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´).

• La a sempre porta accent obert: sofà, làmpada.
• La i i la u sempre porten accent tancat: pastís, ningú.
• La e i la o poden portar els dos, segons si sonen obertes o tancades: cafè, també, mòbil, camió.

2. L'apostrofació

L'apòstrof (') substitueix una vocal que desapareix davant d'una altra vocal o d'una h. Així la pronunciació és més fàcil.

• El i la s'apostrofen davant de vocal o h: l'arbre, l'home, l'escola, l'hora.
• Excepció important: la no s'apostrofa davant de i o u (també amb h) si no són tòniques: la universitat, la idea, la història. En canvi diem l'illa i l'una, perquè allà la i i la u són tòniques.
• La preposició de s'apostrofa davant de vocal o h: got d'aigua, llibre d'història.
• Els pronoms em, et, es, el, en s'apostrofen davant de verb que comença per vocal: m'agrada, t'estimo, s'asseu.

3. El guionet

El guionet (-) és un traç curt que uneix paraules. A 4t el fem servir sobretot en tres casos:

• Els números: entre les desenes i les unitats, i en els números amb i: vint-i-tres, trenta-cinc, quaranta-vuit, noranta-nou.
• Els pronoms darrere del verb: menja-ho, agafa-la, porta-me'l, dona-li.
• Algunes paraules compostes: gira-sol, pit-roig, nord-est.

Errors freqüents

• Posar accent a totes les agudes: paper, ocell, color no en porten, perquè acaben en consonant que no és -s ni -n.
• Oblidar l'accent de les esdrúixoles: escrivim sempre pàgina, música, àguila.
• Fer servir l'accent tancat sobre la a: és incorrecte sofá; la a sempre porta l'accent obert: sofà.
• Apostrofar la davant de i o u àtones: no escrivim l'universitat, sinó la universitat.
• Escriure els números junts o separats sense guionet: no és vintitres ni vint i tres, sinó vint-i-tres.

Un truc: per saber quina és la síl·laba tònica, digues la paraula com si cridessis algú de lluny: ca-mióóó! La síl·laba que allargues és la tònica.

Exemple resolt 1

Enunciat: Posa accent, si cal, a aquestes paraules: cami, arbre, musica, pastis, examen.

Resolució:

• ca-mí: aguda acabada en vocal → camí.
• ar-bre: plana acabada en vocal → no porta accent: arbre.
• mú-si-ca: esdrúixola → sempre accent: música.
• pas-tís: aguda acabada en -is → pastís.
• e-xa-men: plana acabada en -en → no porta accent: examen.

Exemple resolt 2

Enunciat: Corregeix la frase: «La avia va pujar a la illa a les vint i dues hores per portar la aigua».

Resolució: avia comença per vocal → l'àvia; illa té la i tònica → l'illa; els números porten guionet → vint-i-dues; aigua comença per vocal → l'aigua. Frase correcta: «L'àvia va pujar a l'illa a les vint-i-dues hores per portar l'aigua».

Practica a casa: agafa un llibre de lectura i busca cinc paraules amb accent. Per a cadascuna, separa-la en síl·labes, encercla la tònica i digues si és aguda, plana o esdrúixola. Després busca tres paraules apostrofades i tres números escrits amb lletres, i comprova que segueixen les normes que has après.

Exercicis