Ela geminada. Ce trencada. Dièresi

Introducció

El català té alguns signes d'escriptura molt seus que no trobaràs en totes les llengües: la ela geminada (l·l), la ce trencada (ç) i la dièresi (¨). Saber quan s'escriuen t'ajudarà a fer molts menys errors d'ortografia. En aquesta lliçó aprendràs les regles bàsiques de cadascun i les practicaràs amb exemples.

Explicació

1. La ela geminada (l·l)

La ela geminada són dues eles separades per un punt volat (·). Indica que pronunciem una ela una mica més llarga, com si fossin dues: col·legi, il·lusió, pel·lícula, intel·ligent, novel·la, cel·la, il·lustració.

• Sempre va entre dues vocals.
• Mai no es troba a començament ni a final de paraula.
• No s'ha de confondre amb la ll (llibre, cavall), que és un so diferent.
• El punt va volat, a mitja altura: no s'escriu col.legi ni col-legi.

Fixa't que hi ha parelles de paraules que només es diferencien per això: cel·la (habitació petita, com la d'una presó) i cella (els pèls de sobre l'ull).

2. La ce trencada (ç)

La ç sona com una s sorda (com a sol). S'escriu:

• Davant de a, o, u: plaça, braços, forçut, caçar.
• A final de paraula: braç, feliç, dolç, llaç.

Davant de e i i no s'escriu mai ç, perquè la c sola ja sona com una s: plaça → places, dolça → dolces, caçar → cacem. En canvi, si darrere ve una o, la ç es manté: braç → braços.

3. La dièresi (¨)

La dièresi són dos puntets que posem sobre la u o sobre la i. Té dues funcions:

• Fer sonar la u en els grups gue, gui, que, qui. Normalment aquesta u no sona (guerra, guitarra, quedar, quilo). Quan sí que sona, hi posem dièresi: pingüí, aigües, llengües, qüestió, freqüent.
• Separar dues vocals que, sense la dièresi, es pronunciarien juntes en una sola síl·laba (diftong). Amb la dièresi, la i o la u es pronuncia en una síl·laba a part: veïna (ve-ï-na), raïm (ra-ïm), països (pa-ï-sos), diürn, Lluïsa.

Hi ha algunes excepcions que no porten dièresi encara que les vocals se separin:

• L'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en -ir: lluir, lluint, lluirà, conduir (però sí conduïa, conduït).
• Les paraules amb les terminacions -isme i -ista: egoisme, egoista.
• Quan ja hi ha un accent que fa aquesta feina: veí, país (però veïna, països).

Recorda: la u de gua i quo sempre sona i no porta mai dièresi: aigua, quatre, quotidià.

Exemples resolts

Exemple 1. Completa amb l·l o ll: co_ecció, cava_, i_usió.

• col·lecció: sentim una ela llarga entre dues vocals → l·l.
• cavall: és a final de paraula, on mai no hi pot anar l·l → ll.
• il·lusió: ela llarga entre dues vocals → l·l.

Exemple 2. Escriu el plural o el femení: plaça, braç, dolç.

• plaça → places: davant de e, la ç es converteix en c.
• braç → braços: davant de o, es manté la ç.
• dolç → dolça (femení) → dolces (femení plural).

Exemple 3. Posa dièresi on calgui: pinguí, veina, lluint, aigues.

• pingüí: la u de gui sona → dièresi.
• veïna: la i fa síl·laba a part (ve-ï-na) → dièresi.
• lluint: és un gerundi d'un verb en -ir → sense dièresi.
• aigües: la u de gue sona → dièresi.

Exemple 4. Corregeix aquesta frase: «La meva veina té un pinguí de peluix a la plaçeta i un coleccionista li'l vol comprar».

• veina → veïna: la i fa síl·laba a part.
• pinguí → pingüí: la u de gui sona.
• plaçeta → placeta: davant de e no s'escriu mai ç.
• coleccionista → col·leccionista: ela llarga entre vocals.

Frase correcta: «La meva veïna té un pingüí de peluix a la placeta i un col·leccionista li'l vol comprar».

Per recordar

• l·l: entre vocals, mai a començament ni a final de paraula; punt volat.
• ç: davant de a, o, u i a final de paraula; mai davant de e, i.
• dièresi: fa sonar la u de gue, gui, que, qui i separa vocals que formarien diftong.
• Sense dièresi: infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs en -ir, i paraules en -isme, -ista.

Exercicis