Verbs irregulars: ser, anar, fer, dir, poder

Verbs irregulars: ser, anar, fer, dir, poder

Introducció

La majoria de verbs segueixen un model: si saps conjugar cantar, saps conjugar saltar. Però hi ha verbs que no segueixen les regles i canvien l'arrel o les terminacions: són els verbs irregulars. Alguns dels més irregulars són també els que fem servir més: ser, anar, fer, dir i poder. En aquesta lliçó aprendràs les seves formes més importants.

Explicació

1. El present d'indicatiu

Fixa't en els accents: és i són porten accent per distingir-les d'es (pronom) i de son (ganes de dormir). En canvi, soc s'escriu sense accent segons la normativa actual de l'Institut d'Estudis Catalans.

2. El futur

El futur es forma amb l'infinitiu (o una arrel especial) i les terminacions -é, -às, -à, -em, -eu, -an:

• ser: seré, seràs, serà, serem, sereu, seran
• anar: aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran
• fer: faré, faràs, farà, farem, fareu, faran
• dir: diré, diràs, dirà, direm, direu, diran
• poder: podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran

3. El passat amb «anar»

El verb anar és tan important que ens serveix per fer el passat perifràstic: les formes del present d'anar (vaig, vas, va, vam, vau, van) + l'infinitiu d'un altre verb. Per exemple: vaig fer, vas dir, va poder, vam ser, vau anar, van fer. Atenció: en aquest passat, nosaltres és vam (o vàrem) i vosaltres és vau (o vàreu), i no anem ni aneu.

4. L'imperfet

L'imperfet expressa accions passades que duraven o es repetien: Quan era petit, anava a la platja cada estiu.

• ser: era, eres, era, érem, éreu, eren
• anar: anava, anaves, anava, anàvem, anàveu, anaven
• fer: feia, feies, feia, fèiem, fèieu, feien
• dir: deia, deies, deia, dèiem, dèieu, deien
• poder: podia, podies, podia, podíem, podíeu, podien

Compte amb l'imperfet de fer i dir: s'escriu feia i deia, amb i, i les formes de nosaltres i vosaltres porten accent obert: fèiem, dèieu.

5. El subjuntiu present (jo)

El subjuntiu el fem servir per expressar desitjos o possibilitats, sovint després de que: Vull que vinguis. La forma de jo d'aquests verbs és: sigui (ser), vagi (anar), faci (fer), digui (dir) i pugui (poder). Per exemple: La mestra vol que faci els deures. Espero que pugui venir.

6. El participi

• ser: estat o sigut (Ha estat un dia fantàstic.)
• anar: anat (Hem anat al museu.)
• fer: fet (Ja he fet els deures.)
• dir: dit (M'ho has dit dues vegades.)
• poder: pogut (No he pogut venir.)

7. Errors freqüents

• Diem podem (present) i no «puguem»: Nosaltres podem jugar. La forma puguem és del subjuntiu: Esperen que puguem venir.
• Diem diem i no «diguem» en present: Nosaltres sempre diem la veritat. Diguem és del subjuntiu o de l'imperatiu.
• En el passat perifràstic diem vam fer i no «anem fer».

Exemples

Exemple 1. Completa amb el verb anar en present: Els meus cosins ___ a la platja cada estiu.
El subjecte és els meus cosins (ells, 3a persona del plural) → van.

Exemple 2. Completa amb el verb fer en present: Jo ___ els deures a la tarda.
Subjecte jo → faig.

Exemple 3. Passa a futur: Avui podem sortir al pati.
Podem és nosaltres; en futur, podrem → Demà podrem sortir al pati.

Exemple 4. Passa al passat perifràstic: La mestra diu que demà hi ha excursió.
Diu (ella) → va dir; hi ha → hi havia → La mestra va dir que l'endemà hi havia excursió.

Exemple 5. Passa a l'imperfet: Nosaltres fem castells de sorra.
Fem (nosaltres) → fèiem: Quan érem petits, fèiem castells de sorra.

Exemple 6. Tria la forma correcta: Nosaltres (podem / puguem) anar d'excursió.
Expressa un fet real, en present d'indicatiu → podem.

Recorda

• Present: soc, vaig, faig, dic, puc.
• És i són porten accent; soc, no.
• Passat perifràstic: vaig, vas, va, vam, vau, van + infinitiu.
• Participis: estat/sigut, anat, fet, dit, pogut.

Exercicis