Conjugacions: 1a (-ar), 2a (-er/-re), 3a (-ir)

Conjugacions: 1a (-ar), 2a (-er/-re), 3a (-ir)

Introducció

Els verbs són les paraules que expressen accions (córrer, escriure), estats (estar, ser) o processos (créixer). Quan busquem un verb al diccionari, el trobem en infinitiu: cantar, perdre, dormir. Segons com acaba l'infinitiu, els verbs catalans s'agrupen en tres famílies anomenades conjugacions. En aquesta lliçó aprendràs a classificar-los, a conjugar-los en present i a reconèixer-ne alguns altres temps. Saber a quina conjugació pertany un verb t'ajudarà a conjugar correctament molts verbs que encara no has fet servir mai.

Explicació

1. Arrel i terminació

Tots els verbs tenen dues parts: l'arrel (o lexema), que porta el significat i normalment no canvia, i la terminació (o desinència), que canvia segons la persona, el nombre i el temps.

cant-ar → cant-o, cant-es, cant-em. L'arrel és cant-; les terminacions, -ar, -o, -es, -em.

2. Les tres conjugacions

• 1a conjugació: verbs acabats en -ar. És la més nombrosa. Exemples: cantar, parlar, saltar, jugar, estudiar, mirar.
• 2a conjugació: verbs acabats en -er o en -re. Exemples: témer, córrer, saber, poder, voler, conèixer (en -er) i perdre, beure, viure, escriure, entendre, vendre (en -re).
• 3a conjugació: verbs acabats en -ir. Exemples: dormir, sortir, servir, llegir, patir, obrir.

3. El present d'indicatiu

Aquests són els models de cada conjugació en present d'indicatiu (en català central):

4. Els verbs incoatius de la 3a conjugació

Molts verbs de la 3a conjugació afegeixen -eix- entre l'arrel i la terminació en algunes persones del present: serv-eix-o, llegeix-o, pat-eix-o... Aquests verbs s'anomenen incoatius. Fixa't que nosaltres i vosaltres no porten -eix-: servim, serviu. Altres verbs de la 3a, com dormir, sortir o obrir, no l'afegeixen mai: dormo, surto, obro.

Al País Valencià i a les Illes Balears algunes formes canvien una mica (per exemple, cante o cant en lloc de canto). Totes són correctes en la seva varietat.

5. Altres temps: l'imperfet i el futur

La conjugació també ens ajuda a fer altres temps. A l'imperfet (una acció passada que durava o es repetia), la 1a conjugació fa servir -ava i la 2a i la 3a, -ia:

Fixa't en l'accent de nosaltres i vosaltres: cantàvem, perdíem, dormíeu.

El futur es fa, en les tres conjugacions, a partir de l'infinitiu amb les terminacions -é, -às, -à, -em, -eu, -an: cantaré, cantaràs, cantarà; dormiré, dormiràs. Els verbs en -re perden la -e final: perdre → perdré, perdràs, perdrà.

Exemples

Exemple 1. Classifiquem verbs. beure, saltar, sortir, conèixer, mirar, llegir.
Mirem com acaba cada infinitiu: saltar i mirar acaben en -ar → 1a; beure acaba en -re i conèixer en -er → 2a; sortir i llegir acaben en -ir → 3a.

Exemple 2. Conjuguem un verb nou. parlar, nosaltres, present.
És de la 1a, com cantar. Arrel parl- + terminació de nosaltres -em → parlem.

Exemple 3. Un verb incoatiu. patir, ell, present.
És de la 3a i és incoatiu, com servir: pat- + -eix → pateix. En canvi, amb nosaltres: patim (sense -eix-).

Exemple 4. Trobem l'infinitiu. Ells escriuen una carta. El verb és escriuen. L'infinitiu és escriure, que acaba en -re: és de la 2a conjugació.

Exemple 5. Canviem el temps. Nosaltres juguem a futbol.
A l'imperfet: jugar és de la 1a → jug- + -àvem → Nosaltres jugàvem a futbol. Al futur: jugar + -em → Nosaltres jugarem a futbol.

Exemple 6. Busquem el verb amagat. Cada estiu la meva cosina vivia al poble.
El verb és vivia. L'infinitiu és viure (acaba en -re): 2a conjugació, en imperfet, 3a persona del singular.

Recorda

• 1a: -ar (cantar). 2a: -er / -re (témer, perdre). 3a: -ir (dormir, servir).
• Per saber la conjugació d'un verb, mira'n l'infinitiu.
• Molts verbs de la 3a són incoatius: serveixo, llegeixo, pateixo.

Exercicis