Repàs complet de normes

Repàs complet de normes

Introducció

Escriure bé no és només tindre bones idees: també cal respectar les normes ortogràfiques. Una tilde que falta, un apòstrof mal posat o una dièresi oblidada poden canviar el significat d'una paraula o fer que el text semble descuidat. En esta lecció repassarem les normes més importants del valencià que has estudiat al llarg de la Primària: l'accentuació, la dièresi, l'apostrofació, les contraccions i la ela geminada.

Explicació

1. L'accentuació

Primer hem de saber quina és la síl·laba tònica (la que pronunciem amb més força). Segons on està, les paraules són:

• Agudes (tònica en l'última síl·laba): porten accent si acaben en vocal, en vocal + s o en -en, -in: sofà, camí, cançó, també, pastís, comprén. No en porten: cantar, dormir, dimarts.
• Planes (tònica en la penúltima): porten accent quan no acaben en vocal, vocal + s, -en o -in: fàcil, difícil, àlbum, útil. No en porten: casa, llibres, joves, examen.
• Esdrúixoles (tònica en l'antepenúltima): porten accent sempre: música, pàgina, època, número.

L'accent pot ser greu (`) o agut (´). La a sempre porta greu (à); la i i la u sempre porten agut (í, ú); la e i la o porten greu si són obertes (època, perquè, mòbil) i agut si són tancades (també, més, cançó).

L'accent diacrític distingix paraules que s'escriuen igual: més (quantitat) / mes (del calendari); sí (afirmació) / si (condició); té (del verb tindre) / te (pronom).

2. La dièresi

La dièresi (¨) s'usa en dos casos:

• Sobre la u quan es pronuncia en els grups gue, gui, que, qui: pingüí, aigüera, qüestió, freqüent.
• Sobre la i o la u quan no formen diftong amb la vocal anterior: veïna, raïm, països, conduïa.

Excepcions: no es posa dièresi en l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en -ir (conduir, conduint, conduiré), ni en les paraules amb els sufixos -isme i -ista (egoisme, egoista).

3. L'apostrofació

• Els articles el i la s'apostrofen davant de paraules que comencen per vocal o h: l'arbre, l'home, l'àvia, l'hora.
• L'article la no s'apostrofa davant de i o u àtones: la idea, la universitat, la història.
• No s'apostrofa davant de i o u que sonen com a consonant: el iogurt, la iaia.
• La preposició de s'apostrofa davant de vocal o h: got d'aigua, ple d'herba.

4. Les contraccions

Les preposicions a, de i per s'unixen amb els articles el i els: a + el = al, de + el = del, per + el = pel, a + els = als, de + els = dels, per + els = pels. Si l'article s'apostrofa, no hi ha contracció: a l'home, de l'arbre.

5. La ela geminada

La ela geminada (l·l) representa una ela que es pronuncia doble. El punt volat va entre les dues eles: col·legi, il·lusió, novel·la, intel·ligent, al·lèrgia. No s'ha de confondre amb la ll: cavall, llibre.

Exemples

Exemple 1. Per què porta accent pastís i no en porta cantar?

Pas-tís és aguda i acaba en vocal + s: porta accent. Can-tar és aguda però acaba en -r: no en porta.

Exemple 2. Corregim una frase.

Frase amb errors: «*La illa estava plena de pinguins i l'universitat va enviar un grup de el col.legi.»

Frase correcta: «L'illa estava plena de pingüins i la universitat va enviar un grup del col·legi.»

• L'illa: la i és tònica, per tant s'apostrofa.
• pingüins: la u es pronuncia, per tant porta dièresi.
• la universitat: la u és àtona, per tant no s'apostrofa.
• del: de + el fan contracció.
• col·legi: la ela geminada s'escriu amb punt volat.

Recorda

• Busca primer la síl·laba tònica i després aplica la regla: agudes, planes o esdrúixoles.
• Dièresi: güe, güi, qüe, qüi quan la u sona, i en la i o la u que no fan diftong.
• Apostrofa el, la i de davant de vocal o h, però la no s'apostrofa davant de i o u àtones.
• Recorda les contraccions al, del, pel, als, dels, pels i el punt volat de la l·l.

Exercicis