Bilingüisme i normalització

Bilingüisme i normalització

Introducció

A la Comunitat Valenciana hi ha dues llengües oficials: el valencià i el castellà. Al carrer, a l'escola, en la televisió o en les xarxes socials sentim i llegim les dues llengües cada dia. Quan dues llengües conviuen en un mateix territori parlem de contacte de llengües. En esta lecció aprendràs què és el bilingüisme, per què de vegades una llengua es fa servir menys que l'altra i què vol dir normalització lingüística.

Explicació

1. Què és el bilingüisme?

Una persona és bilingüe quan sap parlar i entendre dues llengües. Si en sap més de dues, diem que és plurilingüe. Hi ha dos tipus de bilingüisme:

• Bilingüisme individual: és el de cada persona que domina dues llengües. Per exemple, una alumna que parla valencià amb els avis i castellà amb uns amics.
• Bilingüisme social: és el d'un territori on es parlen dues llengües. La Comunitat Valenciana, Catalunya, les Illes Balears, Galícia, el País Basc o Navarra són territoris bilingües.

2. Les llengües en contacte

Quan dues llengües conviuen, s'influïxen l'una a l'altra. És normal que una llengua prenga paraules de l'altra, però, si n'agafa massa i sense necessitat, apareixen els barbarismes: paraules d'una altra llengua que substituïxen paraules pròpies. Per exemple, dir *vale en lloc de d'acord, o *bueno en lloc de bé o bo.

A més, de vegades les dues llengües no tenen el mateix prestigi ni s'utilitzen en les mateixes situacions. Quan una llengua s'usa per a les situacions formals (l'administració, els documents oficials, l'escola) i l'altra només a casa i amb els amics, parlem de diglòssia. Durant molts anys el valencià va estar en esta situació: es parlava a casa i al carrer, però no s'ensenyava a l'escola ni s'usava en els documents oficials.

3. Què és la normalització lingüística?

La normalització lingüística és el procés perquè una llengua que s'usava poc en alguns àmbits torne a fer-se servir amb normalitat en tots: a l'escola, en l'administració, en els mitjans de comunicació, en el comerç, en la cultura i en les noves tecnologies.

No s'ha de confondre amb la normativització, que és fixar les normes d'una llengua: l'ortografia, la gramàtica i el vocabulari correctes. Les dues coses són necessàries: sense normes comunes, la llengua no es pot ensenyar bé; i sense ús social, les normes no servixen de res.

4. Algunes fites importants

• 1932: escriptors i entitats de tot el territori signen les Normes de Castelló, unes normes ortogràfiques comunes per al valencià.
• 1978: la Constitució espanyola diu que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i que les altres llengües d'Espanya també seran oficials en les seues comunitats autònomes, d'acord amb els seus estatuts.
• 1982: l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana declara oficials el valencià i el castellà.
• 1983: s'aprova la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, que establix l'ensenyament del valencià a les escoles i el dret dels ciutadans a usar-lo.
• 1998: una llei crea l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la institució que fixa la normativa del valencià. Va començar a funcionar l'any 2001.

5. Què podem fer nosaltres?

Les llengües viuen si les persones les usen. Cadascú pot ajudar a la normalització: parlant en valencià amb normalitat, llegint llibres i revistes en valencià, veient pel·lícules i sèries en valencià o escrivint missatges en valencià. Saber dues o més llengües és una riquesa, i respectar totes les llengües és una forma de respectar les persones que les parlen.

Exemples

Exemple 1. Bilingüisme individual o social?

• «Jordi parla valencià amb el seu pare i anglés amb la seua mare, que és de Londres.» → Bilingüisme individual (parla d'una persona concreta).
• «En la Comunitat Valenciana conviuen el valencià i el castellà.» → Bilingüisme social (parla d'un territori).

Exemple 2. Normalització o normativització?

• «L'ajuntament retola els carrers en valencià.» → Normalització: augmenta l'ús de la llengua en un àmbit públic.
• «L'Acadèmia Valenciana de la Llengua publica un diccionari normatiu.» → Normativització: fixa les normes de la llengua.

Recorda

• Bilingüisme: conviure o saber parlar dues llengües.
• Diglòssia: situació en què una llengua s'usa en els àmbits formals i l'altra només en els familiars.
• Normalització: aconseguir que la llengua s'use en tots els àmbits.
• Normativització: fixar les normes de la llengua.

Exercicis