Subordinades: tots els tipus

Subordinades: tots els tipus

Quan parlem, no sempre usem oracions curtes. Sovint unim idees: «Vull que vingues», «Quan arribe, et telefonaré», «El llibre que em vas deixar és molt bo». Les parts marcades són oracions subordinades. En esta lecció aprendràs a reconéixer-les i a distingir-ne els tres tipus.

Oració simple i oració composta

• Una oració simple té un sol verb conjugat: «La Laia llig un conte.»
• Una oració composta té dos verbs conjugats o més: «La Laia llig un conte i el seu germà dibuixa.»

Per a saber quantes oracions hi ha, compta els verbs conjugats.

Coordinades i subordinades

• En les coordinades, les dues oracions tenen el mateix valor i s'unixen amb i, o, però: «Plou però no fa fred.» Cada una s'entén per si sola.
• En les subordinades, una oració (la subordinada) depén d'una altra (la principal) i fa una funció dins d'ella. La subordinada no s'entén sola: «...que vingues» no té sentit complet.

Les subordinades solen començar amb una paraula que les unix a la principal: que, quan, on, si, perquè, encara que...

Els tres tipus de subordinades

Hi ha tres tipus, segons la funció que fan. Un truc per a reconéixer-les és substituir-les per una sola paraula.

1. Subordinades substantives

Fan la funció d'un nom. Normalment comencen per que i es poden substituir per això.

• «Vull que vingues a la festa.» → «Vull això.»
• «M'agrada que faça sol.» → «M'agrada això.»

2. Subordinades adjectives o de relatiu

Fan la funció d'un adjectiu: acompanyen un nom i diuen com és. Comencen per un relatiu (que, on, qui...). Es poden substituir per un adjectiu.

• «El llibre que em vas deixar és molt bo.» → «El llibre prestat és molt bo.»
• «Esta és la casa on vaig nàixer.» → acompanya el nom casa.

3. Subordinades adverbials

Fan la funció d'un adverbi: indiquen temps, lloc, manera, causa, finalitat, condició... Comencen per quan, on, com, perquè, per a, si, encara que...

• Temps: «Quan arribes, telefona'm.» (→ després)
• Lloc: «Seu on vulgues.» (→ allí)
• Causa: «No he eixit perquè plovia.»
• Condició: «Si estudies, aprovaràs.»
• Concessió: «Hi anirem encara que faça fred.»

Atenció a la paraula «que»

La paraula que pot introduir una substantiva o una adjectiva. Per a distingir-les, mira què hi ha davant:

• Si davant hi ha un verb (vull que, diu que), sol ser substantiva.
• Si davant hi ha un nom al qual es referix (el llibre que, la xica que), és adjectiva.

Exemple resolt 1

Oració: «La mestra diu que demà no hi haurà classe.»

• Verbs conjugats: diu i haurà → és una oració composta.
• Principal: La mestra diu. Subordinada: que demà no hi haurà classe.
• Davant de que hi ha un verb (diu) i es pot substituir per això (La mestra diu això) → substantiva.

Exemple resolt 2

Oració: «El gos que viu al costat lladra molt.»

• Verbs conjugats: viu i lladra.
• Subordinada: que viu al costat. Davant de que hi ha el nom gos i la subordinada diu quin gos és → adjectiva o de relatiu.

Exemple resolt 3

Oració: «Si fa bon temps, anirem a la platja.»

• Subordinada: Si fa bon temps. Indica la condició perquè passe l'altra acció → adverbial de condició.

Exemple resolt 4

Oració: «No vam jugar al pati perquè plovia molt.»

• Verbs conjugats: vam jugar i plovia → oració composta.
• Subordinada: perquè plovia molt. Explica la causa de no jugar al pati → adverbial de causa.

Resum dels tipus

• Substantiva → funciona com un nom → es pot canviar per això → Vull que vingues.
• Adjectiva → acompanya un nom → es pot canviar per un adjectiu → El gos que viu al costat.
• Adverbial → indica temps, lloc, causa, condició... → Quan arribes, telefona'm.

Activitats

1. Copia cinc oracions compostes d'un conte i subratlla la subordinada de cada una.
2. Completa: «Em fa molta il·lusió que...», «La xica que...», «Quan...». Digues de quin tipus és cada subordinada.

Exercicis