Normes completes

Normes completes d'ortografia i puntuació

Escriure bé no és només tindre bones idees: també cal respectar les normes d'ortografia (com s'escriuen les paraules) i de puntuació (on posem els punts, les comes i els altres signes). En esta lecció repassaràs les normes més importants del valencià per a 5é de Primària: accentuació, apostrofació, ela geminada i signes de puntuació.

1. L'accentuació

Primer has de saber quina és la síl·laba tònica (la que sona més forta). Segons on està, les paraules poden ser:

• Agudes: la tònica és l'última (ca-mió).
• Planes: la tònica és la penúltima (ca-sa).
• Esdrúixoles: la tònica és l'antepenúltima (mú-si-ca).

Regles:

• Les agudes porten accent si acaben en vocal, vocal + s, -en o -in: sofà, camió, cosí, també, matalàs, entén, ningú. Però: pa, mar, ordinador no porten accent.
• Les planes porten accent quan no acaben en cap d'eixes terminacions: fàcil, difícil, telèfon, àlbum, préstec. Però: casa, llibres, jove no porten accent.
• Les esdrúixoles porten sempre accent: música, pàgina, àguila, làmpada.

Hi ha dos accents: el greu (`) i l'agut (´). La a sempre porta greu (sofà); la i i la u sempre porten agut (cosí, ningú); la e i la o poden portar-ne un o l'altre segons si són obertes o tancades (cafè, també; ròdol, camió).

L'accent diacrític

Algunes paraules porten accent per a distingir-les d'una altra que s'escriu igual:

• és (verb ser) / es (pronom): «Ell és alt.» «Ell es pentina.»
• té (verb tindre) / te (pronom): «Maria té un gat.» «Te l'he portat.»
• més (quantitat) / mes (del calendari).
• sé (verb saber) / se (pronom).

2. L'apostrofació

• Els articles el i la s'apostrofen davant de vocal o h: l'arbre, l'home, l'escola, l'hora.
• Excepció: la no s'apostrofa davant de i o u àtones (sense força): la idea, la universitat. Però sí davant de i, u tòniques: l'illa, l'una.
• La preposició de s'apostrofa davant de vocal o h: casa d'Anna, got d'aigua, d'hivern.

3. L'ela geminada

La l·l representa una ela doble, on cada l pertany a una síl·laba: col·legi (col-le-gi), il·lusió, novel·la, pel·lícula, síl·laba. No l'has de confondre amb la ll de llibre o cavall, que és un altre so.

4. Els signes de puntuació

• Punt (.): tanca una oració. Després de punt sempre va majúscula.
• Coma (,): separa els elements d'una enumeració (poma, pera i plàtan), separa el vocatiu (Pere, vine) i separa explicacions.
• Dos punts (:): davant d'una enumeració o d'unes paraules que copiem: He comprat tres coses: pa, llet i ous.
• Interrogació (?) i exclamació (!): en valencià, normalment només es posen al final: Com et dius? Quina alegria!
• Guió llarg (—): introduïx les intervencions en un diàleg.

Exemple resolt 1

Pregunta: Porta accent la paraula examen?

Resolució: Síl·labes: e-xa-men. La tònica és xa → plana. Acaba en -en, i les planes acabades en -en no porten accent. Per tant, s'escriu examen, sense accent.

Exemple resolt 2

Pregunta: Corregix: «la escola de el poble té un arbre gran».

Resolució: la escola → l'escola (la e no és i ni u àtona); de el → del (contracció); oració que comença → majúscula; oració que acaba → punt. Resultat: «L'escola del poble té un arbre gran.»

Exemple resolt 3

Pregunta: Posa els signes de puntuació: «marta vols venir a la platja hem de portar tovalloles crema i aigua».

Resolució: Marta és un vocatiu → va separat per coma. Vols venir a la platja és una pregunta → signe d'interrogació final. Després hi ha una enumeració: els elements es separen amb comes i l'últim s'unix amb i. Resultat: «Marta, vols venir a la platja? Hem de portar tovalloles, crema i aigua.»

Atenció: no posem dos punts entre el verb i les coses que enumerem («Hem de portar: tovalloles...» és incorrecte). Sí que els posem si abans anunciem l'enumeració: «Hem de portar tres coses: tovalloles, crema i aigua.»

Activitats

1. Copia un paràgraf d'un llibre i classifica totes les paraules accentuades en agudes, planes i esdrúixoles.
2. Fes un dictat amb un company o una companya i corregiu-vos els accents i els apòstrofs.

Exercicis