Normes especials

Normes especials

A més de les regles generals d'ortografia (com els accents o l'ús de les majúscules), el valencià té algunes normes especials que fan que la nostra llengua s'escriga d'una manera pròpia. En esta lecció estudiarem quatre de les més importants a 4t de Primària: l'ela geminada (l·l), l'apòstrof, les contraccions i la dièresi.

1. L'ela geminada (l·l)

L'ela geminada s'escriu amb dues l separades per un punt volat (·). Es pronuncia com una l una mica més llarga, com si digueres dues l seguides.

• Exemples: col·legi, il·lusió, novel·la, pel·lícula, intel·ligent, col·lecció, il·lustració.
• No s'ha de confondre amb la ll, que és un so diferent: cavall, llapis, ull.
• Compara: col·legi (escola) i coll (part del cos).

Recorda: el punt volat va a mitja altura, no a baix com un punt normal. No escrivim col.legi ni colegi, sinó col·legi.

2. L'apòstrof

L'apòstrof (') substituïx una vocal que desapareix quan una paraula curta va davant d'una paraula que comença per vocal o per h.

• Els articles el i la s'apostrofen: l'arbre, l'home, l'aigua, l'escola.
• La preposició de també: got d'aigua, llibre d'història.
• Els articles plurals els i les no s'apostrofen mai: els arbres, les escoles.

Hi ha algunes excepcions: l'article la no s'apostrofa davant de paraules que comencen per i o u àtones (sense força): la universitat, la idea, la història... Compte! Història comença per hi àtona, per això escrivim la història. En canvi, si la i o la u són tòniques, sí que s'apostrofa: l'illa, l'una.

3. Les contraccions

Quan les preposicions a, de i per van davant dels articles el i els, s'unixen en una sola paraula:

• a + el = al → Vaig al parc.
• a + els = als → Done un regal als amics.
• de + el = del → La porta del col·legi.
• de + els = dels → Els joguets dels xiquets.
• per + el = pel → Passege pel carrer.
• per + els = pels → Gràcies pels regals.

Amb l'article la i les no hi ha contracció: a la platja, de les amigues. I si l'article s'apostrofa, tampoc: a l'escola, de l'home.

4. La dièresi

La dièresi (¨) són dos punts que posem damunt de la u o de la i. Té dos usos:

• Damunt de la u, en els grups gü i qü davant de e o i, per a indicar que la u es pronuncia: pingüí, aigüera, qüestió, freqüent. Sense dièresi, la u no sona: guerra, quedar.
• Damunt de la i o la u, per a indicar que es pronuncien separades de la vocal anterior, en dues síl·labes: veïna (ve-ï-na), raïm (ra-ïm), països, Raül.

Exemples resolts

Exemple 1. Corregix la frase: Ahir vaig anar a el colegi amb la amiga de el meu germà.

1. a el → al (contracció).
2. colegi → col·legi (ela geminada).
3. la amiga → l'amiga (apòstrof).
4. de el → del (contracció).

Frase correcta: Ahir vaig anar al col·legi amb l'amiga del meu germà.

Exemple 2. Completa amb l'article o la contracció adequada:

• Pose el llibre damunt de ___ taula. → la (amb la no hi ha contracció): damunt de la taula.
• Anem ___ cine. → al (a + el).
• ___ ós dorm a la cova. → L' (s'apostrofa davant de vocal).
• Els ous ___ pollastres. → dels (de + els).

Exemple 3. Per què escrivim pingüí amb dièresi i guitarra sense? Perquè en pingüí la u es pronuncia, i en guitarra no.

Recorda

• L'ela geminada s'escriu l·l, amb el punt volat a mitja altura: col·legi, il·lusió.
• El, la i de s'apostrofen davant de vocal o h; els i les, mai. La no s'apostrofa davant de i o u àtones.
• Al, als, del, dels, pel i pels són contraccions; amb la i les no n'hi ha.
• La dièresi indica que la u sona (pingüí) o que dues vocals van en síl·labes separades (veïna).

Practica

1. Escriu cinc paraules amb ela geminada i fes una frase amb cada una.
2. Busca en un text del llibre deu apòstrofs i explica per què hi són.
3. Escriu una frase amb al, una amb dels i una amb pel.

Exercicis