Entre el final del segle XIX i la segona meitat del segle XX, la literatura en la nostra llengua viu una època de grans canvis: la modernització del Modernisme, l'ordre del Noucentisme, l'experimentació de les avantguardes, el silenci imposat després de la Guerra Civil i la represa de la postguerra. En esta lliçó recorrerem eixe camí, amb una atenció especial als autors valencians.
El Modernisme vol modernitzar la cultura i connectar-la amb Europa. Els artistes es veuen enfrontats a una societat burgesa que no els entén. Autors i obres destacats:
Reacciona contra l'individualisme modernista. Defén l'ordre, la raó, la ciutat i la cultura clàssica. El seu ideòleg és Eugeni d'Ors, i el poeta més representatiu, Josep Carner. És l'època de la codificació de la llengua: l'Institut d'Estudis Catalans publica les Normes ortogràfiques (1913).
Experimenten amb la forma: cal·ligrames, vers lliure, imatges sorprenents. Destaquen Joan Salvat-Papasseit i J. V. Foix. A València, Carles Salvador conrea una poesia avantguardista i és un dels impulsors de les Normes de Castelló (1932).
Després de 1939, la dictadura persegueix l'ús públic de la llengua. Tot i això, a partir dels anys cinquanta sorgix una generació que renova la literatura valenciana:
Fuster és el punt d'arribada d'esta lliçó perquè convertix l'assaig en el gènere central del debat intel·lectual valencià del segle XX i influïx en tota la generació posterior.
Estos moviments no es poden entendre sense la història. El Modernisme coincidix amb la industrialització i el creixement de les ciutats; el Noucentisme, amb la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), que impulsa escoles, biblioteques i institucions culturals. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i, sobretot, la Guerra Civil (1936-1939) i el franquisme trenquen la continuïtat: molts escriptors s'exilien i la llengua queda fora de l'escola, la premsa i l'administració.
A València, el primer terç del segle XX va ser una època de dinamisme cultural: editorials, revistes i associacions treballaren per la dignificació de la llengua, i el consens que va fer possible les Normes de Castelló va ser un pas decisiu. Després de la guerra, la recuperació va ser lenta i, durant anys, es va fer en condicions molt difícils: edicions curtes, censura i un públic lector reduït.
La generació que comença a escriure en els anys seixanta i setanta va créixer llegint Fuster. D'ell aprengueren una actitud: pensar críticament la pròpia societat, escriure amb claredat i ironia i no acceptar els tòpics. Moltes de les institucions culturals valencianes actuals naixen d'eixe impuls.
Exemple 1. Llig este fragment de programa i digues a quin moviment correspon: «L'artista ha de buscar l'ordre, la mesura i la claredat; la ciutat és el model de la civilització.»
Resolució: l'ordre, la mesura i la ciutat com a ideal són trets del Noucentisme. Un text modernista exaltaria, al contrari, la llibertat de l'artista i la seua rebel·lió contra la societat.
Exemple 2. Situa en una línia del temps: Solitud, Nosaltres, els valencians, Normes de Castelló, Llibre de meravelles.
Resolució: Solitud (1905) → Normes de Castelló (1932) → Nosaltres, els valencians (1962) → Llibre de meravelles (1971).
Exemple 3. Per què diem que Estellés i Fuster representen la represa?
Resolució: perquè, en plena dictadura, quan el valencià estava exclòs de l'escola i de la vida pública, escriuen obres de gran qualitat en valencià que tornen a situar la llengua en la literatura culta i en el debat intel·lectual.
Quin moviment defén l'ordre, la raó i la ciutat com a ideal?
Qui va escriure la novel·la Solitud (1905)?
Quin gènere va cultivar principalment Joan Fuster?
Quin autor valencià avantguardista va impulsar les Normes de Castelló?
¿Quieres hacer los ejercicios y guardar tu progreso en Valencia: Llengua i Literatura - 4t ESO?
Crear cuenta gratis