Anàlisi del discurs polític i mediàtic

Anàlisi del discurs polític i mediàtic

Cada dia rebem missatges de polítics, de mitjans de comunicació i de xarxes socials. Estos discursos no només informen: també volen influir en el que pensem, en el que votem o en el que comprem. Analitzar-los críticament és una competència bàsica per a una ciutadania lliure. En este tema aprendràs a reconéixer els recursos lingüístics que s'hi fan servir i a distingir la informació de l'opinió i de la desinformació.

El discurs polític

El discurs polític busca guanyar suports i legitimar unes idees. Els seus recursos més habituals són:

• Eslògans: frases breus i fàcils de recordar, sovint amb ritme, rima o repetició.
• Pronoms inclusius i exclusius: el «nosaltres» crea un grup amb el públic; el «ells» marca l'adversari.
• Eufemismes: paraules suaus per a amagar realitats negatives. «Ajust pressupostari» per retallada; «creixement negatiu» per caiguda.
• Disfemismes: paraules dures per a desacreditar l'adversari.
• Metàfores: «la nau de l'Estat», «la guerra contra la inflació». Orienten la manera de pensar un problema.
• Repeticions i enumeracions: refermen el missatge.
• Apel·lació a les emocions: por, esperança, orgull col·lectiu.
• Ambigüitat calculada: promeses vagues difícils de comprovar («millorarem la vida de la gent»).

El discurs mediàtic

Els mitjans tenen la funció d'informar, però també seleccionen i interpreten la realitat. Cal distingir:

• Gèneres informatius (notícia, reportatge): haurien de ser objectius i respondre les preguntes bàsiques: qui, què, quan, on, com i per què.
• Gèneres d'opinió (editorial, article d'opinió, columna): expressen valoracions i van signats o representen la línia del mitjà.

Fins i tot en una notícia hi ha decisions que influïxen en el lector:

• Selecció i omissió: quins fets s'expliquen i quins no.
• Jerarquia: què va en portada, quin espai ocupa, què apareix primer.
• Titulars: la tria de verbs i adjectius («denuncia», «admet», «assegura») canvia la percepció del fet.
• Fonts: a qui es dona veu i a qui no.
• Imatges: una mateixa notícia amb una foto o una altra transmet sensacions diferents.

Fet, opinió i desinformació

Un fet es pot comprovar («El ple va aprovar la llei per 50 vots a favor»). Una opinió és una valoració («És una llei injusta»). La desinformació són continguts falsos o enganyosos difosos de manera intencionada, sovint amb titulars sensacionalistes i sense fonts. Per a detectar-la:

1. Comprova la font: qui ho publica i si és fiable.
2. Busca la mateixa informació en altres mitjans.
3. Desconfia de titulars alarmistes, faltes d'ortografia i dates antigues que circulen com a noves.
4. Consulta plataformes de verificació de dades.

Exemples resolts

Exemple 1. Fragment d'un míting: «Nosaltres, la gent treballadora d'esta terra, no permetrem que ens tornen a enganyar. Ni un pas arrere!»

• «Nosaltres, la gent treballadora»: pronom inclusiu que identifica l'orador amb el públic.
• «que ens tornen a enganyar»: crea un adversari implícit (ells) sense nomenar-lo.
• «Ni un pas arrere!»: eslògan breu, exclamatiu i emotiu.

Exemple 2. Dos titulars sobre el mateix fet: «El govern ajusta la despesa en sanitat» / «El govern retalla la sanitat». El primer usa un eufemisme (ajusta) que suavitza el fet; el segon, un verb més directe i negatiu. El fet és el mateix; la valoració implícita, no.

Exemple 3. «L'alcalde va inaugurar ahir el pont, una obra que ningú no necessitava.» → Fet: va inaugurar ahir el pont. Opinió: una obra que ningú no necessitava. Si apareix en una notícia, l'opinió s'hi ha colat indegudament.

Guia per a analitzar un discurs

1. Qui parla, a qui s'adreça i amb quina intenció?
2. Quin tipus de text és: informatiu, d'opinió o propagandístic?
3. Quins recursos lingüístics fa servir (pronoms, eufemismes, metàfores, repeticions)?
4. Quines informacions destaca i quines omet?
5. Quines dades són comprovables i quines són valoracions?
6. Quin efecte vol provocar en el receptor i amb quines emocions juga?

Respondre estes preguntes per escrit et permetrà fer un comentari crític ordenat i fonamentat.

Exercicis