Presentació acadèmica 7-10 min

Presentació acadèmica de 7 a 10 minuts

Una presentació acadèmica és una exposició oral, planificada i formal, en què expliques un tema a un públic (la classe, un tribunal) amb ajuda de suports visuals. Fer-ne una de 7 a 10 minuts exigix preparació: no es tracta de llegir un text, sinó de comunicar de manera clara, ordenada i convincent. En este tema aprendràs a planificar-la, a preparar els suports i a controlar el temps i la veu.

1. Planificació

• Tema i objectiu: concreta què vols que el públic sàpia en acabar. Una bona pregunta guia: «Per què el valencià té diferents parlars?»
• Públic: adapta el vocabulari i els exemples a qui t'escolta.
• Documentació: busca informació en fonts fiables (llibres, webs institucionals, articles signats) i anota-les per a citar-les.
• Guió: organitza les idees en un esquema, no en un text per a llegir.

2. Estructura i distribució del temps

Per a una presentació d'uns 8 minuts, una distribució orientativa és:

• Introducció (≈1 minut): saluda, presenta el tema, desperta l'interés (una pregunta, una dada sorprenent, una anècdota) i anuncia els apartats.
• Desenvolupament (≈5-6 minuts): dos o tres apartats ben diferenciats, cada un amb una idea principal i exemples.
• Conclusió (≈1 minut): resumix les idees clau, respon la pregunta inicial i acaba amb una frase que es recorde.
• Torn de preguntes: agraïx l'atenció i obri el torn.

Per a calcular quant de text necessites, pots partir d'un ritme oral habitual d'unes 120-150 paraules per minut. Així, si parles a 130 paraules per minut durant 8 minuts, diràs unes 8 × 130 = 1.040 paraules. Si el teu guió en té el doble, hauràs de retallar.

3. Suports visuals

• Poc text a cada diapositiva: paraules clau, no paràgrafs. El públic no pot llegir i escoltar alhora.
• Imatges, gràfics i esquemes que aclarisquen el que dius.
• Lletra gran i contrast suficient. Una idea per diapositiva.
• Una diapositiva final amb les fonts consultades.
• Calcula aproximadament una diapositiva per minut: 8-10 diapositives per a 8-10 minuts.

4. Recursos orals i no verbals

• Veu: volum suficient, vocalització clara i variació d'entonació. Fes pauses després de les idees importants.
• Registre: formal però natural. Evita col·loquialismes i crosses («o siga», «bueno», «vale»).
• Connectors orals: guien el públic: «en primer lloc», «a continuació», «passem ara a», «per a concloure».
• Mirada: reparteix-la per tota la sala; no mires només la pantalla.
• Postura i gestos: dret, sense moure't massa, amb gestos que acompanyen el discurs.

5. Assaig

Assaja almenys dues vegades en veu alta i cronometra't. Si et passes de temps, retalla exemples secundaris; si no arribes, aprofundix en algun apartat. Assajar davant d'algú o gravar-te t'ajudarà a detectar errors.

Exemples resolts

Exemple 1. Càlcul de paraules. Has de parlar 7 minuts i calcules un ritme de 140 paraules per minut. Text necessari: 7 × 140 = 980 paraules. Si el teu esborrany en té 1.400, sobren unes 420 paraules: n'has de retallar quasi un terç.

Exemple 2. Una introducció eficaç. «Bon dia. Sabíeu que una mateixa paraula pot sonar de maneres diferents a Castelló, València i Alacant? Hui vos explicaré per què passa això. Primer veurem què és una varietat dialectal; després, les principals característiques dels parlars valencians, i per acabar, per què totes formen part d'una mateixa llengua.» Té salutació, pregunta per a captar l'atenció, tema i anunci dels tres apartats.

Exemple 3. Diapositiva millorada. Abans: un paràgraf de 90 paraules sobre els dialectes. Després: títol «Parlars valencians», un mapa i tres paraules clau: septentrional, central, meridional. L'explicació la fas tu, de viva veu.

Errors freqüents

• Llegir les diapositives d'esquena al públic.
• Començar disculpant-se («no m'ho he preparat molt»): resta credibilitat.
• Parlar massa ràpid pels nervis: marca pauses en el guió.
• No citar les fonts de les dades i les imatges.
• Acabar de sobte, sense conclusió ni agraïment.
• Sobrepassar el temps: en un examen o en un congrés et poden tallar abans de la conclusió, que és la part que més es recorda.

Exercicis